La llibertat és poder

Léalo en español Puigdemont i Comín ja seuen als seus escons del Parlament Europeu. Aviat també en prendrà possessió Clara Ponsatí. L’Oriol Junqueras no ho ha pogut fer, com li hauria correspost, perquè està tancat a la presó, condemnat per un delicte inventat, delirant. L’endemà de prendre possessió, Comín i Puigdemont ja van intervenir al ple de l’Europarlament per denunciar la repressió de l’estat espanyol. Malgrat la rebequeria —i de les mentides— dels eurodiputats del PP, Cs i Vox, la veu de l’independentisme s’ha pogut sentir alta i clara a Estrasburg. Aquesta és una victòria simbòlica, que resol moltes qüestions, … Continua la lectura de La llibertat és poder

Eleccions i avall

Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem espanyol que té la missió d’escapçar l’independentisme, finalment ha aconseguit alterar la composició del Parlament sortit de les eleccions del 21-D, que van ser les que van comptar amb més participació de la història des de la restauració de la Generalitat. La suma de JxCat i ERC ara és de 61 diputats perquè els de Puigdemont s’han negat a acceptar la imposició del president del Parlament, Roger Torrent, que es va saltar, amb l’ajuda inestimable de Joan Ridao, antic capitost d’ERC i ara lletrat de la cambra catalana, el pacte subscrit entre els … Continua la lectura de Eleccions i avall

Tanquem la paradeta

Léalo en español Ha estat un curs trepidant. Fa un any de gairebé tot. De l’atemptat del 17-A i del referèndum de l’1-O. I quan ja fa quatre mesos que em va destituir el ministre Cristóbal Montoro en aplicació de l’article 155, resulta que ell ja no és ningú. Vull dir que la moció de censura que els independentistes catalans i bascos van ajudar a guanyar a Pedro Sánchez ha enviat Mariano Rajoy i tot el seu govern a l’oposició. Quines coses, oi? A Espanya hi ha hagut un relleu entre els partits del 155. Ara manen els que es … Continua la lectura de Tanquem la paradeta

La revolta dels descontents

Léalo en español L’establishment té por. El poder constituït havia dissenyat una sortida al conflicte català que passava per la renúncia dels partits sobiranistes catalans a la independència. L’aggiornamento independentista tenia dos fronts, a dreta i esquerra. Aquest cap de setmana ha quedat completament desarticulat l’artefacte hereu del pujolisme que, liderat per Marta Pascal i els diputats a Madrid Carles Campuzano i Jordi Xuclà, havia promès al PSOE que faria aterrar l’independentisme moderat en les aigües mansoies d’un autonomisme 4.0. La promesa de Pedro Sánchez que el conflicte es resoldria votant ometia la segona part de la qüestió. I quina era aquesta … Continua la lectura de La revolta dels descontents

Desobeïu!

Léalo en español “La llei no pot justificar la violació de la llei”. Qui afirmava això l’any 1966 en un número especial de la revista Rutgers Law Review era el filòsof i escriptor nord-americà Carl Cohen. El 1971 va publicar l’assaig Civil Disobedience: Conscience, Tactics, and the Law en el qual abordava més extensament el clàssic debat sobre en què consisteix la desobediència civil i si està justificat o no exercir-la i de quina manera. La polèmica s’emmarcava en les mobilitzacions impulsades pel moviment dels drets civils dels Estats del Sud dels EUA, on encara eren vigents algunes de les lleis de discriminació … Continua la lectura de Desobeïu!

President de l’excepcionalitat

Léalo en español A les 12.03 h d’aquest dissabte ha començat el segon intent d’investidura d’un candidat de la coalició de Junts per Catalunya. El primer, el de Jordi Turull, va frustrar-lo el jutge Llarena, que va engarjolar el candidat entre la primera i la segona votació. Avui és Quim Torra qui ho intenta. Hi ha hagut dos candidats més que no han pogut prosperar. Per començar, Carles Puigdemont, que no ha pogut ser restituït perquè l’Estat ha fet tot el possible per evitar-ho. La darrera cosa, la impugnació de la reformada llei de la Presidència davant el Tribunal Constitucional. … Continua la lectura de President de l’excepcionalitat

Vidal-Folch Balanzó, “Porki”

Léalo en español Tot seguit els explicaré la història de Porki. L’any 1992 Barcelona va acollir els Jocs Olímpics. La ciutat va celebrar-ho i l’Ajuntament va impulsar una gran reforma urbanística que va afectar tota la ciutat, però especialment la façana marítima, fins llavors dominada per les fàbriques i el barraquisme. Era una zona inhòspita, grisa i bruta que només millorava quan s’obria cap a la Barceloneta. Allí hi havia instal·lats els restaurants de barraca, avui desapareguts, i que sovint decoraven les novel·les dels joves escriptors en castellà de la gauche divine. A molta gent que es considera d’esquerra li agrada excitar-se amb … Continua la lectura de Vidal-Folch Balanzó, “Porki”

Tic-Tac contra el 155

Léalo en español Si el 30 de gener el president del Parlament, Roger Torrent, hagués convocat el ple d’investidura, avui tindríem Govern. Potser el president no seria Carles Puigdemont perquè el govern espanyol hauria impugnat l’elecció, però ja tindríem Govern, presidit per algú altre. Si el 23 de març la CUP no s’hagués abstingut en el ple d’investidura de Jordi Turull, avui tindríem Govern. És gairebé segur que Turull hauria estat empresonat l’endemà, però hauríem obert la porta a tenir un Govern, presidit per un altre diputat. Ben mirat, el jutge Pablo Llarena només ha interferit directament en les dues … Continua la lectura de Tic-Tac contra el 155

Com dos ous ferrats

Léalo en español No és una condemna. És una esperança. Avui fa sis mesos i un dia del referèndum de l’1-O. La resistència ciutadana contra les agressions policials va convertir aquella jornada en una defensa pacífica de la democràcia. L’1-O serà per als que el vam viure —i els nostre descendents— el mite que per als nostres pares i avis va ser la defensa de la República i la Guerra Civil. Fins i tot serà un mite més sa i net, a pesar de les falsedats, perquè en aquest cas només hi ha hagut víctimes d’un bàndol, el dels demòcrates … Continua la lectura de Com dos ous ferrats

A poc a poc i bona lletra

Léalo en español Ara que tothom coincideix a dir que les presses són males conselleres, potser caldria aclarir cap a on es vol anar. De vegades és millor pensar les coses i anar-hi amb decisió i persistència que no pas deixar-se arrossegar pel pensament màgic i creure que tirar pel dret és la gran solució. Abans del 27 d’octubre, hi va haver qui es va apuntar a donar puntades de peu cap endavant sense la més mínima cautela. No cal que m’esplaï sobre aquesta qüestió perquè als fets em remeto. Després de les famoses crítiques contra el president Carles Puigdemont, … Continua la lectura de A poc a poc i bona lletra