Home

Léalo en español

fotonoticia_20180511192101_640

El MHP Carles Puigdemont, Quim Torra i Elsa Artadi a Berlín

A les 12.03 h d’aquest dissabte ha començat el segon intent d’investidura d’un candidat de la coalició de Junts per Catalunya. El primer, el de Jordi Turull, va frustrar-lo el jutge Llarena, que va engarjolar el candidat entre la primera i la segona votació. Avui és Quim Torra qui ho intenta. Hi ha hagut dos candidats més que no han pogut prosperar. Per començar, Carles Puigdemont, que no ha pogut ser restituït perquè l’Estat ha fet tot el possible per evitar-ho. La darrera cosa, la impugnació de la reformada llei de la Presidència davant el Tribunal Constitucional. L’Estat i els partits de la coalició del 155 (o sigui els conservadors, els socialistes i l’extrema dreta) no han volgut de cap manera que Puigdemont, diputat de la majoria independentista, fos investit. Certament, com ha assenyalat el cínic Miquel Iceta, es podia haver intentat investir Puigdemont per la brava, desobeint el TC. S’hauria pogut intentar el 30 de gener. Però el president del Parlament va impedir-ho. Fer-ho ara hauria estat suïcida.

Quim Torra és, doncs, el quart candidat que intenta ser investit president de la Generalitat autonòmica. I el primer que ha dit el candidat és que ell es mantindrà fidel al president legítim, Carles Puigdemont, i que el seu Govern s’inspirarà en el moviment republicà de l’1-O. La minoria unionista, i també els equidistants excomunistes, menysprea la meitat dels catalans i catalanes apel·lant a l’altra meitat, que considera més legitimada per repensar el conjunt de Catalunya. Aquesta és la principal discrepància entre els dos blocs parlamentaris, perquè cada un reivindica coses diferents. El candidat Quim Torra ha dedicat els primers 25 minuts del seu discurs, que n’ha durat 50, a reivindicar la llibertat dels presos i a denunciar la vulneració dels drets democràtics dels catalans independentistes. Ni Iceta ni Domènech ho han pres en consideració. Volen passar pàgina i deixar que els presos i els exiliats s’espavilin. Per això Domènech ha atacat, igual que Arrimadas, la proposta de crear un comissionat, adscrit al Departament de Presidència, per investigar els efectes negatius del 155.

Allò que el bloc unionista no vol acceptar és que Quim Torra serà, si finalment és investit, el president de l’excepcionalitat

Allò que el bloc unionista no vol acceptar és que Quim Torra serà, si finalment és investit, el president de l’excepcionalitat. El seu discurs ha estat molt diferent del que va fer Jordi Turull. Ha estat més contundent i republicà que no el que va haver de pronunciar amb temor un candidat que l’endemà va ser empresonat. Si algú es pensava que un candidat sense cap imputació judicial faria un discurs ple de rebaixes, aquest dissabte ha pogut constatar que no ha estat així. Turull va haver de preservar-se personalment i la CUP no hi va votar a favor, però tampoc en contra. Si llavors els cupaires van entendre la transcendència del moment i van abstenir-se per no tombar el candidat que l’endemà podia dormir a la presó, ara tenen molts més motius per facilitar la investidura de Quim Torra. El compromís del candidat amb el projecte republicà és evident. S’ha compromès, a més, a obrir un procés constituent de baix a dalt. És legítim que la CUP no comparteixi l’estratègia de la possible coalició governamental presidida per Quim Torra, però estaria bé que no s’afegissin als que volen rebentar-ho tot.

Catalunya viu un conflicte d’alt voltatge. Quim Torra ha acabat el seu discurs amb una cita de l’eivissenc Marià Villangómez: “Voler l’impossible ens cal, i que no mori el desig”. Aquesta és la missió del nou Govern, segons Torra: mantenir el conflicte i guanyar la República sense caure en les ingenuïtats de la legislatura anterior. Insistir en una via que no va saber ni sostenir la CUP, com ha reconegut el mateix Carles Riera, és una ingenuïtat que no cal repetir. La intel·ligència republicana és la millor via per obrir les portes a la llibertat. Els independentistes tenen l’obligació d’encertar-la en la tria de l’estratègia guanyadora. “El meu serà un Govern de resistència cap a la República”, ha dit el candidat. Resistir vol dir “tenir responsabilitat i generar confiança”. La gran majoria dels independentistes vol que hi hagi Govern. Un Govern que aturi la sagnia repressiva a les institucions i que ha paralitzat el país. Resistir i República no són dos mots incompatibles. Ara és necessari que vagin units. Dilluns es desvelarà la incògnita si Quim Torra presidirà el temps d’excepcionalitat que va començar el 27 d’octubre. L’excepcionalitat no s’acabarà amb l’aixecament del 155. Això ho sap tothom. Només s’acabarà quan els catalans i les catalanes puguin exercir amb garanties el dret a l’autodeterminació.

Publicat a elnacional.cat, 12/05/2018.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s