Agustí Colomines: “JxCat pot tenir tendència a repetir els errors de la Crida”

L’historiador Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) compta amb una llarga trajectòria política al darrere. Els últims anys ha destacat per ser un dels cervells de l’estratègia seguida per Junts per Catalunya, sobretot quan es va conformar com a candidatura electoral a la tardor de 2017; i per ser també un dels creadors de la Crida Nacional per la República, tot i que ha exposat la seua decepció amb aquesta entitat. Davant la fundació del nou partit que impulsarà el president a l’exili Carles Puigdemont, parlem amb Colomines sobre quin serà el futur d’aquest nou espai que aspira guanyar les … Continua la lectura de Agustí Colomines: “JxCat pot tenir tendència a repetir els errors de la Crida”

La immoralitat de Cercas, Iceta i Colau

Léalo en español L’anatomia de l’instant present és aquesta. Un escriptor obsedit amb la unitat d’Espanya i que cada cop és més ultranacionalista, és ovacionat a les xarxes socials per un polític tan trastornat com ell per la unitat de la pàtria. Que Miquel Iceta repiuli una desvergonyida —i propagandista— entrevista de Núria Navarro amb Javier Cercas no seria cap notícia perquè el primer secretari del PSC sempre difon tota mena de pamflets contra l’independentisme. No sé quin polític és pitjor, si aquell que no llegeix mai cap diari, com no s’estava de confessar en veu alta Artur Mas, o el que … Continua la lectura de La immoralitat de Cercas, Iceta i Colau

La ressaca de Perpinyà

Léalo en español Perpinyà ha deixat consternat l’exèrcit de l’ordre. Tots els que voldrien “independitzar” l’independentisme de Puigdemont encara no s’expliquen per què diantre va acudir tanta gent a la crida del Consell per la República després dels esforços que havien esmerçat per aïllar l’expresident i acoquinar el personal. La coalició contrària a l’estratègia de ruptura de Puigdemont, que inclou el partit rival, l’unionisme postcomunista i també la nova dreta autonomista que somia tornar a l’època en què la independència era una mena d’utopia inassolible, només sap recórrer a la desqualificació. Fa gràcia que algú que ha exaltat els líders fins al punt de convertir-los … Continua la lectura de La ressaca de Perpinyà

El com i el quan de la independència

Léalo en español El 2013, la Via Catalana va aconseguir formar una cadena humana de 400 quilòmetres. Aquella gran i transversal mobilització va ser realment el tret de sortida del que no va acabar del tot bé l’octubre de 2017. Han passat set anys des de llavors i dissabte passat, a Perpinyà, la gernació que es va aplegar a l’esplanada del Parc de les Exposicions va haver de fer un munt de quilòmetres per arribar-hi. A Perpinyà hi viuen unes 150.000 persones. Dissabte la població perpinyanesa és va doblar amb els catalans vinguts d’arreu, fent bona la cançó de Lluís … Continua la lectura de El com i el quan de la independència

La foto de la ruptura

Léalo en español Dilluns passat, a la tarda, al Parlament, es va confirmar una vegada més que els partits independentistes són suïcides. La JEC —i en conseqüència l’Estat— es va empescar una excusa per intentar destituir el president de la Generalitat i, de cop, després de moltes gesticulacions, Esquerra Republicana va acabar per avenir-s’hi. El junquerisme és amor, diuen, llevat si es tracta de demostrar-ho envers el món de Junts per Catalunya. Llavors l’odi és cerval, encara que de vegades es dissimuli amb la indiferència. Al revés també és així. La fotografia distribuïda per EFE en la qual es veu … Continua la lectura de La foto de la ruptura

La llibertat és poder

Léalo en español Puigdemont i Comín ja seuen als seus escons del Parlament Europeu. Aviat també en prendrà possessió Clara Ponsatí. L’Oriol Junqueras no ho ha pogut fer, com li hauria correspost, perquè està tancat a la presó, condemnat per un delicte inventat, delirant. L’endemà de prendre possessió, Comín i Puigdemont ja van intervenir al ple de l’Europarlament per denunciar la repressió de l’estat espanyol. Malgrat la rebequeria —i de les mentides— dels eurodiputats del PP, Cs i Vox, la veu de l’independentisme s’ha pogut sentir alta i clara a Estrasburg. Aquesta és una victòria simbòlica, que resol moltes qüestions, … Continua la lectura de La llibertat és poder

Consell per la República

Reunit a Brussel·les l’1 d’octubre –de vegades les commemoracions s’han de fer treballant–, el Consell per la República (CpR), òrgan que aglutina representats de JxCat, ERC, Demòcrates, Poble Lliure, Som Alternativa, la Crida, Acció per la República i l’ANC, va acordar convocar les forces sobiranistes –i això vol dir més que no pas únicament les independentistes– a una assemblea de càrrecs electes amb l’objectiu “d’aprovar l’estratègia” política que caldrà seguir després de la sentència de l’1-O. Em sembla una idea estupenda. Des de Brussel·les, el CpR s’ha de convertir en la veu lliure dels partidaris del dret a l’autodeterminació. Com … Continua la lectura de Consell per la República