Novetats reescalfades

Léalo en español 1. “Defensarem el referèndum perquè sabem que és la proposta més inclusiva per resoldre conflictes com el que vivim”. Aquesta és la proposta del president Aragonès per a la reunió de la setmana vinent. El model és Escòcia, ha dit. Encara que el context sigui l’Onze de Setembre, les novetats reescalfades costen de passar. El 23 de desembre de 2016 es va constituir al Parlament de Catalunya el Pacte Nacional pel Referèndum en substitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, creat el 2013. El pacte del 2016 es va desfer el 2017, just després del referèndum … Continua la lectura de Novetats reescalfades

Contra els perdedors

Léalo en espanyol Als dirigents polítics els hauria de caure la cara de vergonya. Tenen mentalitat de perdedors. Els líders de l’1-O estan cada vegada més amortitzats. Han estat protagonistes d’una de les dècades més agitades des de la restauració de l’autonomia, però no se n’han sortit. Simbolitzaven un ideal que ara rebreguen. La repressió hi ha fet molt perquè sigui així, però la manca de visió general, les batusses i una estratègia equivocada, sumades a la pandèmia, han anat diluint la força de la mobilització popular. Els Jordis van ser detinguts i condemnats a llargues penes de presó precisament perquè … Continua la lectura de Contra els perdedors

Recosir la unitat

Léalo en español 1. La tensió entre els dos dirigents de l’1-O és coneguda. Des que Oriol Junqueras va sortir de la presó en llibertat provisional, el president i el vicepresident del Govern del Referèndum han coincidit dues vegades. La primera a Waterloo, que es veu que va ser més personal que política. És curiós que optessin per celebrar un dinar d’amics quan, com és obvi, no ho són gaire. El president Puigdemont ja ha deixat clar què opina del seu antic vicepresident en els dos gruixuts llibres de memòries que, a parer meu, no era el moment de publicar. Va optar … Continua la lectura de Recosir la unitat

Vestir el govern

Léalo en español 1. Assumir la presidència del teu país és una gran responsabilitat, sobretot en un sistema tan presidencialista com el nostre. La residència del president de la Generalitat està carregada d’història i les pedres parlen a qui sap escoltar-les. Josep Tarradellas ho sabia, potser perquè era un gran amant de l’etiqueta i la pompa, i per això de seguida que va prendre possessió del càrrec va propiciar que la simple mancomunitat de províncies que era la Generalitat restaurada tornés a ser la seu de l’autogovern i la Casa dels Canonges la llar del president. L’exercici del poder té el seu cerimonial. Potser … Continua la lectura de Vestir el govern

Consultar les bases de Junts

Léalo en español 1. L’octubre del 2017 Catalunya va estar a punt d’esdevenir un estat independent, però les vacil·lacions i la repressió van evitar-ho. Al cap de quatre anys, la política catalana és ara una sucursal que depèn del que decideixin els madrilenys dimarts vinent. La dependència comença en la mentalitat de cadascú. Per assolir la independència és necessari alliberar prèviament la ment per assolir la independència cultural política, actualitzant la famosa frase renaixentista de Rubió i Ors. La generació actual de dirigents independentistes s’ha educat en la dependència i no actua amb mentalitat sobiranista. És per això que una part d’aquest … Continua la lectura de Consultar les bases de Junts

Política i prosa d’una coalició

Léalo en español 1. A Europa els governs de coalició són habituals. No sempre ha sigut fàcil acordar-los. El cas de Bèlgica, que ha arribat a estar més d’un any amb un govern en funcions per la manca d’acord, és el que més s’assembla al que està passant ara a Catalunya, perquè allà, com aquí, també cal tenir en consideració dos eixos: l’ideològic i el nacional. Que un govern estigui molt de temps en funcions no és l’ideal, però no cal escandalitzar-se més del compte. ¿Què és millor, un govern com el de la legislatura passada, que de fet eren dos governs en … Continua la lectura de Política i prosa d’una coalició

Sumar des de fora

Léalo en español Segon intent fallit d’investir president Pere Aragonès, candidat d’ERC i la CUP. El debat del dimarts passat va resultar menys tediós que el primer i, també, més aclaridor. Sembla ser que el candidat ja ha interioritzat que no pot ni humiliar ni obviar els principals dirigents de Junts, que també ho són del moviment independentista, com ho és Oriol Junqueras. Esquerra, en canvi, dimarts va treure a passejar el portaveu més desagradable que tenen per tornar a cometre l’error de confondre Junts amb CiU. Pere Aragonès i Sergi Sabrià van representar aquell vell truc policial que es practica a … Continua la lectura de Sumar des de fora

L’error d’Esquerra

Léalo en español Negociar no vol dir mercadejar. I tanmateix, aquesta és la sensació que està transmetent la negociació entre els partits independentistes per acordar la investidura de Pere Aragonès. Com que a Catalunya els governs de coalició són més aviat recents i les normes i els terminis per encarar la investidura s’havien aprovat en temps dels governs d’un sol partit, ara la negociació esdevé dramàtica. Acostumats al fet que Pujol feia i desfeia a plaer, la demora actual posa nerviosos els estats majors dels partits i la bombolla mediàtica que segueix el dia a dia dels pactes com si fos … Continua la lectura de L’error d’Esquerra

L’Ateneu com a símptoma

Léalo en español Han hagut de passar 160 anys i 65 presidents perquè una de les entitats culturals de més prestigi de Barcelona, l’Ateneu Barcelonès, estigui presidida per una dona des de l’1 de febrer, que és quan es va acabar el termini per presentar candidatures i només se n’hi va presentar una encapçalada per Isona Passola, la veterana directora de cinema i activista cultural, que d’alguna manera segueix l’estela del seu pare, l’Ermengol Passola i Badia (1925-2009), que fou un benemèrit empresari i promotor cultural, a més d’independentista fins al moll de l’os. L’última vegada que vaig quedar amb ell va … Continua la lectura de L’Ateneu com a símptoma

Qui no s’arrisca, no pisca

Algunes consideracions sobre l’article d’@eduardvoltas, publicat al @MonDiari, «Urgent, però sobretot difícil». 1. Comencem per l’anècdota. «En quin moment ens hem convertit en aquesta mena d’exèrcit de Pancho Villa?» —es pregunta un dels influencers d’@Esquerra_ERC. El dia que ens vam començar a blocar els uns als altres. @eduardvoltas no em podrà llegir perquè fa anys que em té blocat en el seu cap i a Twitter. 2. La substància. Les característiques del Procés són una novetat en la història de Catalunya. Per primera vegada no es respon a la violència de l’estat amb bombes, cremant esglésies o amb assassinats als … Continua la lectura de Qui no s’arrisca, no pisca