Galaad ens devora

Des de l’escó 33 Vivim en l’era de la desconfiança i de la violència, tot i que l’Europa occidental és la regió més pacífica del món. I, tanmateix, la democràcia hi trontolla. No s’ensorra per un cop extern, sinó per la degradació interna, per la suma de petites traïcions, d’opacitats reiterades, de promeses que s’esvaeixen i de la mala gestió administrativa. I el poble reacciona. És una reacció moral abans que política. La gent no deixa de creure en les institucions perquè sigui voluble o perquè s’hagi tornat iradament populista, sinó perquè vol castigar els polítics que les controlen, que … Continua la lectura de Galaad ens devora

El partit de Tothom

Des de l’escó 33 Sovint els congressos dels partits els carrega el diable. Són típiques les bromes que diuen que el pitjor enemic és la gent que tens a prop, per tant, els companys, els camarades, la militància, o com en vulguin dir. Les purgues estalinistes són ben famoses i cruels, perquè van posar fi a la vida dels suposats “traïdors” amb uns judicis que eren tan pintorescos com injustos. Sense arribar a aquests extrems, almenys ara mateix, a Catalunya les discrepàncies internes han afeblit, o fins i tot destruït, uns quants partits. Per començar, Ciutadans, un partit nascut amb … Continua la lectura de El partit de Tothom

Junts i el PP, l’extravagància

Léalo en espanyol Una tempesta en un got d’aigua. Però no d’una aigua clara o de València, sinó d’aigua enterbolida per les eleccions a Galícia i la resistència de Junts a doblegar-se davant del PSOE en la negociació sobre la llei d’amnistia. Que la propaganda ha substituït la informació és cosa sabuda, i, tot i constatar-ho cada dia, és una llàstima que sigui així. La informació partisana no deixa lloc a una reflexió seriosa sobre què està passant. L’astracanada és la norma. Els posaré un exemple, arran d’un article que vaig llegir al diari Segre de Manuel Campo Vidal sobre Carles Puigdemont. És la peça … Continua la lectura de Junts i el PP, l’extravagància

Immigració i sobirania

Léalo en Español Anem de la teoria a la pràctica, sobretot després que la setmana passada Junts pactés amb el PSOE el traspàs a la Generalitat de Catalunya de les competències d’immigració amb la futura aprovació d’una nova llei orgànica. Si en la columna anterior vaig afirmar que només amb la independència s’aconseguiria tenir un control total dels fluxos migratoris, ara els dic que segons quin sigui el redactat de la llei, potser aquest control arribarà abans i tot. Em puc imaginar la cara d’algun lector malfiat i escaldat que dubti de la bona voluntat del PSOE. Li donaria la raó si el tingués … Continua la lectura de Immigració i sobirania

Fumata blanca

Léalo en español En el món de la política, els gestos poden ser tan poderosos com les paraules. Reflecteixen els valors, les creences i les prioritats dels protagonistes d’una acció. Quan dos partits arriben a un acord, sempre hi ha un moment estel·lar, que acostuma a ser al final, quan els representants de les dues parts s’asseuen de cara i estampen la signatura en un paper. De l’acord entre Junts i el PSOE no hi ha una fotografia per a la història d’aquesta mena, sinó només el traç de les firmes de Jordi Turull (Junts) i de Santos Cerdán (PSOE). Tampoc no … Continua la lectura de Fumata blanca

Per què fa por l’amnistia?

Léalo en español Tenim por o bé estem desencantats. Potser és normal que sigui així, perquè després d’una dècada d’empènyer per aconseguir la independència o, si més no, l’exercici del dret d’autodeterminació, el 27-O va resultar un fiasco. Des d’aleshores, els discursos autodestructius, i fins i tot sàdics, s’han atrinxerat en les xarxes socials per fustigar tot el que es mou. Es barreja tot, com si l’acció política d’Esquerra o de Junts fos idèntica. Està clar que no ho és. De la CUP, ja ni en parlo perquè, sorprenentment, ha deixat de tenir cap mena de protagonisme. És curiós el silenci … Continua la lectura de Per què fa por l’amnistia?

L’amnistia i les 155 monedes de plata

Léalo en español El debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo començarà d’aquí a uns dies. Si no hi ha sorpreses, a l’estil del tamayazo, no aconseguirà ser investit. Quaranta-vuit hores abans, José María Aznar —el gest amenaçador del qual no enganya— presidirà a Madrid una manifestació contra l’amnistia. L’expresident del govern espanyol, que va pactar amb Jordi Pujol la seva primera investidura el 1996 amb un “cost” prou elevat en termes d’espanyolitat simbòlica (la supressió del servei militar obligatori, sense anar més lluny), s’esquinça ara les vestidures davant la possibilitat d’un acord entre el PSOE i Junts. Si no fos perquè ja és gran i té dificultats per caminar, estic segur que Felipe González assistiria … Continua la lectura de L’amnistia i les 155 monedes de plata

Pactes signats en paper mullat

Léalo en español En la política catalana, els acords són sempre paper mullat. Del pacte entre la CUP i ERC que havia de fiscalitzar el funcionament de la taula de diàleg aquesta primavera a canvi de la investidura d’Aragonès, no se’n canta ni gall ni gallina. Els setze folis del pacte ERC-CUP, signat el 21 de març de 2021, han tingut menys valor que el famós tovalló amb quatre gargots amb el qual es va formalitzar la contractació de Leo Messi a les instal·lacions del Reial Club de Tenis Pompeia, a Montjuïc. Almenys l’argentí, que llavors tenia tretze anys, va jugar … Continua la lectura de Pactes signats en paper mullat

Trias no serà alcalde…

Léalo en español Xavier Trias no serà alcalde. Hauria d’esdevenir-se un miracle perquè l’antic batlle de Barcelona per CiU recuperés la vara consistorial amb no se sap quin partit, vist que renega de Junts, o si més no d’aquella coalició de persones que van fer néixer Junts amb Puigdemont. El 2017 Junts era un moviment plural ideològicament, molt més semblant a la Convergència del 1974, o la Casa Gran del Catalanisme, que no pas el Junts que els està quedant al tàndem Turull/Rull i els seus adlàters. “Qui perd els orígens perd identitat”, cantava Raimon. Els orígens de Junts no … Continua la lectura de Trias no serà alcalde…

La basquitis de l’establishment

Léalo en español La setmana passada va passar per Barcelona Andoni Ortuzar, el gris president del PNB, convidat, és clar, per La Vanguardia. L’escenari estava ple d’homes encorbatats, com si de cop haguéssim retornat als anys noranta. Tot en ordre, que és del que es tracta. Cal esborrar de pressa i corrents el malson sobiranista. L’independentisme català va alterar l’oasi català de tal manera que, per anul·lar el moviment revolucionari més potent i democràtic que s’hagi donat a Catalunya des del final del franquisme, els ha calgut recórrer a la violència, la persecució de líders polítics i la destrucció de l’estat de dret. Ells diran que … Continua la lectura de La basquitis de l’establishment