Com dos ous ferrats

Léalo en español No és una condemna. És una esperança. Avui fa sis mesos i un dia del referèndum de l’1-O. La resistència ciutadana contra les agressions policials va convertir aquella jornada en una defensa pacífica de la democràcia. L’1-O serà per als que el vam viure —i els nostre descendents— el mite que per als nostres pares i avis va ser la defensa de la República i la Guerra Civil. Fins i tot serà un mite més sa i net, a pesar de les falsedats, perquè en aquest cas només hi ha hagut víctimes d’un bàndol, el dels demòcrates … Continua la lectura de Com dos ous ferrats

Enric Millo, el virrei

Léalo en español El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha decidit portar a la fiscalia el discurs que l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va fer divendres passat durant la concentració per protestar contra l’empresonament dels consellers Turull, Rull, Romeva i Bassa i la presidenta Forcadell. El delegat del govern del PP, diu que Madrenas va instal·lar una tarima davant la subdelegació per fer una “crida clara i concreta” a la revolució mentre desplegava “un atac contra l’estat de dret, contra la democràcia i contra el govern d’Espanya”. Avall que fa baixada! Millo deu pensar que si també … Continua la lectura de Enric Millo, el virrei

Abrazos, los justos

Llegiu-lo en català En algo le doy la razón a Inés Arrimadas. Catalunya somos todos. Los unionistas y los independentistas, del mismo modo que en el pasado los franquistas y los antifranquistas también eran todos ellos catalanes. La dictadura no hubiera sobrevivido tanto si no hubiera contado con el apoyo de muchos catalanes, empezando por Francesc Cambó, el líder catalanista que financió el golpe de estado. Sus razones tendría, pero lo cierto es que ayudó a imponer un régimen sin libertades, represivo e injusto, que costó la vida, la cárcel o el exilio a muchos catalanes demócratas. Cuando la policía se personaba … Continua la lectura de Abrazos, los justos

A poc a poc i bona lletra

Léalo en español Ara que tothom coincideix a dir que les presses són males conselleres, potser caldria aclarir cap a on es vol anar. De vegades és millor pensar les coses i anar-hi amb decisió i persistència que no pas deixar-se arrossegar pel pensament màgic i creure que tirar pel dret és la gran solució. Abans del 27 d’octubre, hi va haver qui es va apuntar a donar puntades de peu cap endavant sense la més mínima cautela. No cal que m’esplaï sobre aquesta qüestió perquè als fets em remeto. Després de les famoses crítiques contra el president Carles Puigdemont, … Continua la lectura de A poc a poc i bona lletra

EL PSC, entre enfurecido e inerte

No sé si ustedes saben quién es Higini Clotas. Les cuento. Clotas, miembro fundador del PSC, fue diputado del Parlamento catalán desde la primera legislatura y ocupó un puesto en la Mesa desde 1999 hasta 2012, cuando Pere Navarro se deshizo de él, a pesar de que Clotas había participado activamente en el proceso de elaboración del nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña de 2006, formando parte de la Comisión Mixta que defendió el texto ante el Congreso de Diputados y el Senado. A lo que iba. Clotas es hoy, a sus 70 años, un honorable político retirado de la … Continua la lectura de EL PSC, entre enfurecido e inerte

L’apocalipsi de l’endemà

Léalo en español El Llibre de les revelacions o de l’Apocalipsi, atribuït a l’apòstol Joan, l’Evangelista, comença i acaba amb una carta. Entremig, l’opuscle es divideix en dues parts. La primera es refereix a la situació present de les comunitats cristianes d’Àsia; la segona, a una persecució insidiosa i sagnant, que estava a punt de començar. Totes dues parts es proposen de mantenir la fidelitat dels creients, anunciant-los el desenllaç darrer d’aquella història, la batalla de l’Harmagedon, el lloc on tot havia d’acabar. Des d’aleshores, el mot apocalipsi s’empra per a designar una catàstrofe de dimensions colossals i tràgiques. Si … Continua la lectura de L’apocalipsi de l’endemà

El Gobierno del referéndum echa a andar

La crisis abierta por las declaraciones del exconsejero Jordi Baiget no acabó con su destitución del pasado 3 de julio. Diez días después esa primera crisis arrastra fuera del gobierno a tres consejeros del PDeCAT, Neus Munté, Jordi Jané y Meritxell Ruiz, y al secretario del Govern, Joan Vidal de Ciurana. Es la misma crisis pero en dos fase diferentes. Puigdemont  se equivocó cuando optó por substituir a Baiget en solitario en vez de provocar a principios de mes la crisis de gobierno de ahora. Hablar a toro pasado es fácil. Pero cada vez estoy más convencido de que Puigdemont … Continua la lectura de El Gobierno del referéndum echa a andar

El contratiempo de Camilo S. Baquero con la biografía de Artur Mas

El pasado 6 de octubre, el periodista colombiano Camilo Sixto Baquero, de quién no había oído hablar antes, escribió un artículo en el diario El Tiempo dedicado al presidente Artur Mas. Lo tituló, o se lo titularon, da igual, Artur Mas, el hombre que intenta separar Cataluña del resto de España. El Tiempo es un diario centenario colombiano, fundado en 1911, propiedad de Luis Carlos Sarmiento Angulo, un empresario constructor y banquero nacido en Bogotá y que consiguió el control de este medio después de que el Grupo Planeta, la empresa familiar de los catalanes Lara, le vendiese sus acciones y de que poco después comprase la participación accionarial … Continua la lectura de El contratiempo de Camilo S. Baquero con la biografía de Artur Mas

CDC en la encrucijada

  Cuando en 2000 Artur Mas fue elegido secretario general de CDC para relevar a Pere Esteve, que luego se pasó a ERC, el pujolismo ya había comenzado su decadencia. Era una muerte anunciada que Pujol no quiso o no supo ver, a pesar de que el desgaste gubernamental era evidente y que su opción de pegarse al PP de Aznar resultó ser letal, pese a los beneficios que obtuvo para Cataluña. Quien había sabido dirigir el país durante más de dos décadas, en 1999 ya andaba falto de reflejos. Ahora su muerte civil es irreparable. En el artículo Ara toca, president, firmado conjuntamente por Francesc-Marc Álvaro, … Continua la lectura de CDC en la encrucijada

Nous lideratges: Jordi Turull

Tothom qui coneix Jordi Turull, que des del 2010 era portaveu del grup de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya fins que el 2013 va esdevenir-ne president en substitució d’Oriol Pujol, en canta les excel·lències. En destaquen la lleialtat i l’eficàcia negociadora, com també l’altíssim grau de disciplina, fins al punt de sacrificar-se pel seu grup quan se li demana. I la prova són les dues comissions d’investigació més complicades per a CiU a les quals ha hagut de fer front: la de l’incendi d’Horta de Sant Joan i la del cas de l’espoli del Palau de la Música, … Continua la lectura de Nous lideratges: Jordi Turull