El PSC i la catalanitat

Si es consuma la intenció del PSC de votar no a la investidura de Rajoy en contra del parer del “nou” PSOE, la crisi del model de relació que els socialistes catalans van pactar el 1977 amb els socialistes espanyols serà un fet. Serà la segona gran crisi política del sistema de partits polítics catalans, si descomptem la primera, la que el 1982 va destruir el PSUC, el partit dels comunistes catalans que ara volen imitar els comuns. Veurem si se’n surten, perquè el front nacional popular que propugnen forçosament ha de ser més tebi ideològicament. D’això, tanmateix, ja en … Continua la lectura de El PSC i la catalanitat

Josep López de Lerma: “Yo fui operario de Pujol”

La dirección de CDC acordó abrir un expediente de expulsión al todopoderoso gerifalte nacionalista gerundense Josep López de Lerma tras manifestar su apoyo a la candidata socialista a la alcaldía de Girona, Pia Bosch, que se enfrentaba al actual presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont. El expediente no se inició, porque López de Lerma había solicitado ya la baja en mayo de 2011 a través de una carta dirigida a Artur Mas en la que le pedía la discreción que él no guardó al apuñalar al candidato del partido que le había dado tanto. La política es así. Los amigos no existen … Continua la lectura de Josep López de Lerma: “Yo fui operario de Pujol”

A punt per superar el joc de l’oca

Léalo en español Després de reconèixer que els sorprèn la sostinguda mobilització independentista d’aquests cinc anys a pesar de l’acció combinada en contra de reaccionaris i esquerrans, els propagandistes de l’unionisme escriuen coses com aquesta: “L’infortuni dels pròcers independentistes és que, per poder decidir el seu futur, Catalunya necessita reformar Espanya, però si al final aconseguís reformar-la, una immensa majoria dels catalans no tindrien motius per abandonar-la”. Aquesta és la tesi del director d’El Periódico, alineat combativament amb l’unionisme, i també del PSC —almenys d’una part, perquè Núria Parlon s’ha declarat contrària al dret d’autodeterminació, que és el que vol … Continua la lectura de A punt per superar el joc de l’oca

Una legislatura fallida

“Qui tant tiba, fa dos caps”, es diu per explicar que la insistència o l’ús repercuteixen en el rendiment o el desgast de les coses. Això és el que està passant amb la investidura del candidat —i encara president— Artur Mas. Per primera vegada des del 1980, un candidat a president no supera les dues primeres votacions d’investidura i s’ha d’arriscar a anar a la tercera i definitiva. Té temps fins al 9 de gener. Si no supera el tràmit, la convocatòria de noves eleccions serà automàtica. Fins ara, sempre s’havia trobat la fórmula per permetre la investidura de qui … Continua la lectura de Una legislatura fallida

Primer round

El primer candidat independentista a la presidència de la Generalitat no ha aconseguit ser investit perquè la majoria independentista de la cambra catalana no li ha donat el suport que marca el reglament. Ho intento explicar a una amiga meva nord-americana, especialista en moviments nacionals, i em pregunta per què. Em costa explicar-li-ho. La CUP, el partit dels antisistema, no ha decebut ningú. La CUP, i sé que no els agradarà que els ho recordi, ha votat en contra del candidat independentista al costat dels unionistes. Aquesta és la paradoxa. La realitat és que l’actual situació política posa en evidència tothom. Artur … Continua la lectura de Primer round

Corrupción y política

Según el barómetro del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) del mes de enero de 2014, la corrupción ocupaba el tercer lugar en la lista de angustias de los españoles, detrás del paro y de los problemas económicos. ¿A quién podía extrañarle? Los escándalos de corrupción habían alcanzado entonces los cimientos del sistema y afectaban desde la Casa Real a la Jefatura del Gobierno, pasando por los poderes judicial y legislativo, hasta extenderse al mundo sindical, empresarial, las comunidades autónomas y los partidos políticos. La sensación era que la corrupción política se había convertido en una pandemia que lo infectaba todo. En 2013, por ejemplo, existían en … Continua la lectura de Corrupción y política

Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon

Estuve en la presentación de la traducción en castellano de la revista New Left Review (NLR). Fue un viernes por la tarde y el Aula Magna de mi facultad estaba a rebosar, lo que es un lujo teniendo en cuenta el absentismo de los estudiantes y de que no vi a ningún profesor. Una vez instalado en mi asiento me di cuenta de que el público no era precisamente joven. Allí estábamos sentados gentes de más de cincuenta años, un poco más jóvenes —o de la misma quinta— que los oradores: Susan Watkins, Robin Blackburn, Robert Brenner y Perry Anderson. Tuve una especie de dejà-vu recordando mis años mozos … Continua la lectura de Podemos o cómo llenar el vacío. De Perry Anderson a Gemma Galdon

De terceres vies i d’enganys

La Tercera Via, nova plataforma unionista en l’òrbita del PSC i UDC No sé per què però els socialistes tenen una predilecció per fer actes transcendentals al Saló del Tinell. Aquest Saló, organitzat en un seguit d’arcs de mig punt, és l’estança més emblemàtica del Palau Reial Major, residència dels comtes catalans des del segle XIII fins a principis del segle XV, amb la bella torre-mirador del rei Martí a un costat. Només entrar a la plaça del Rei es percep la majestuositat de la història. De vegades no sé, perquè amb els socialistes no se sap mai, si els … Continua la lectura de De terceres vies i d’enganys

Eleccions per fer què?

“No convocaré eleccions sense saber com, amb qui, què i per què” —va declarar ahir el president Artur Mas en una entrevista a El Punt Avui. Certament, la data és el més irrellevant en aquests moments. Poden ser d’aquí tres mesos o d’aquí dos anys, perquè el més important és saber què faràs l’endemà de les eleccions i amb qui ho faràs. I com ja ha passat en altres ocasions, ara per ara l’estratègia dels partits no és coincident. L’error de pactar data i pregunta de la consulta sense pactar res més ens ha portar a la desunió actual. Cada partit … Continua la lectura de Eleccions per fer què?

Catalonia is not Spain and Pujol is not Catalonia

En estos días aciagos de confesiones veraniegas, en las redes sociales triunfan los demagogos antisistema, que nunca sabes si son de derechas o de izquierdas. En la prensa vegetal y digital también se escriben artículos que dan pena y que sorprenden viniendo de personas cultivadas. ¿Será porque incluso para los adversarios de Pujol éste era un referente a tener en cuenta? No me lo puedo creer, pero parece ser que sí, que Pujol era el faro que ahora, con la confesión de haber cometido fraude fiscal, ha dejado de alumbrar incluso a los antipujolistas. Antes, cuando Jordi Pujol campaba por sus respetos … Continua la lectura de Catalonia is not Spain and Pujol is not Catalonia