Etiqueta: Juan Carlos I

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Els Pujol, a judici

agusticolomines

Léalo en español La família Pujol s’asseurà finalment al banc dels acusats. El titular del jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va acordar ahir l’obertura de judici oral contra l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, els seus set fills i 11 persones més, entre les quals l’exdona del fill gran, Mercè Gironés, i els empresaris Luis Delso, president de la constructora Isolux i implicat en altres sumaris de corrupció, Carles Sumarroca, de la família dels vins escumosos, i Carles Vilarrubí, exvicepresident del Barça i de la Banca Rothschild a Espanya. Se’ls acusa dels delictes d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, … Continua la lectura de Els Pujol, a judici

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

El règim del 78 a judici

agusticolomines

Léalo en español Gairebé a la mateixa hora, dues instàncies judicials diferents han resolt instruir i portar a judici dues famílies emblemàtiques del subsistema autonòmic del règim del 78. No és poca cosa. Vegem-ho. El jutjat d’instrucció número 4 de Castelló (País Valencià) ha dictat una interlocutòria de procediment abreujat contra qui va ser president de la Diputació d’aquesta província, Carlos Fabra, aquell franquista reciclat que es tapava els ulls amb unes ulleres de sol com les que portava Pinochet en un retrat famós. El Tribunal Superior de Justícia de l’anomenada Comunitat Valenciana creu que hi ha indicis que assenyalen que Fabra va amagar … Continua la lectura de El règim del 78 a judici

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Decadència de la decadència

agusticolomines

Léalo en español 1. L’any 1997, Arcadi Espada va publicar Contra Catalunya (Flor del Viento). Era un llibre dedicat a passar comptes amb els socialistes amb el recurs de criticar el pujolisme, gran bèstia negra de l’espanyolisme dels anys 80 i 90. Espada ja deia aleshores que Catalunya era una regió decadent i no es refiava, segurament perquè ideològicament era —i és— un reaccionari, de Pasqual Maragall, que aquell any havia deixat l’alcaldia i es preparava per a l’assalt a la Generalitat que el PSC no havia guanyat el 1980 per la incidència del vot diferencial. O aquesta era la manera de justificar-ho. Joan Reventós, a més, … Continua la lectura de Decadència de la decadència

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Militarisme viral

agusticolomines

Léalo en español La història d’Espanya dels darrers dos segles ha estat, en gran manera, resultat d’una reiterada intervenció de l’exèrcit en la vida pública. No és que ho digui jo, és que va demostrar-ho Carlos Seco Serrano fa molts i molts anys en un llibre que encara es pot trobar a les llibreries, si més no a les de vell: Militarismo y civilismo en la España contemporánea (1984). La pretensió de Seco, que és un historiador conservador que va ser catedràtic a la Universitat de Barcelona —i ara, als seus 96 anys, encara és membre de la Reial Acadèmia de la Història—, era … Continua la lectura de Militarisme viral

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Rajoy, Puigdemont i el 155

agusticolomines

Léalo en español Quina colla de babaus! El Confidencial va publicar la setmana passada un avançament de les memòries de Mariano Rajoy, Una España mejor. Retirat de la vida política, l’home inexpressiu, el peix bullit més perjudicial que hagi dirigit mai el PP en molts anys, responsable de dues crisis polítiques de dimensions colossals, la del chapapote del 2002 i la de Catalunya del 2017, es deixa anar i escriu que “antes de llegar a aplicar aquel precepto constitucional [el 155] nos habíamos cargado de razones y estas no desparecerían por el hecho de que Puigdemont convocara elecciones; la independencia seguía declarada” [el subratllat és meu]. Sense … Continua la lectura de Rajoy, Puigdemont i el 155

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Xarnegos revoltats

agusticolomines

Léanlo en español Pedro Sánchez s’equivoca. Li falta cultura política. Li convindria haver llegit Marx, ja que és secretari general d’un partit que arrenca d’aquesta tradició. O almenys Weber i s’estalviaria tanta rotunditat. Totes les societats estan dividides, senyor Sánchez! Per raons de classe, de gènere, de generació, “per casta”, com van posar de moda els populistes espanyols, etc. Les persones es mobilitzen per interès, no en un sentit material, sinó com a expressió de l’ideal que dicta els valors que cadascú sosté per millorar la nació. Suposo —o almenys així ho espero— que Pedro Sánchez no té res en … Continua la lectura de Xarnegos revoltats

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’esclerosi del règim del 78

agusticolomines

Léalo en español El règim del 78 està encarcarat, és incapaç d’evolucionar i d’adaptar-se al món d’avui. Els que es fan dir constitucionalistes repapiegen no tan sols perquè s’han fet grans, sinó perquè insisteixen a convertir la Constitució de 1978 en una gàbia que barri les ànsies de llibertat. L’entramat institucional espanyol, consagrat per aquesta Constitució, s’ha fet amb el poder i, per dir-ho d’alguna manera, ha privatitzat la democràcia. La Constitució ha deixat de ser un instrument per generar consens, si és que mai va arribar a ser-ho de veritat. Al capdavall, molts dels que avui esgrimeixen la Constitució … Continua la lectura de L’esclerosi del règim del 78

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

L’imperatiu del dogma

agusticolomines

Léalo en español El govern espanyol vol espantar els independentistes. Des del 27 d’octubre ha posat en marxa una política repressiva que es va estenent a poc a poc a tots els àmbits de la societat. Als polítics i líders cívics del sobiranisme, en primer lloc; però també a comandaments policials, escriptors, mecànics, funcionaris i a qui faci falta per tallar la gangrena separatista, per dir-ho com ho dirien ells. Tenen molts còmplices, dins i fora de Catalunya, per criminalitzar l’independentisme. No és nou, perquè al País Basc, amb l’excusa del terrorisme —que és un recurs polític inacceptable, almenys per … Continua la lectura de L’imperatiu del dogma

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Vuelve esa España agria de 1898 y 1936

agusticolomines

España vive su peor crisis nacional desde 1898. Entonces perdió Cuba, Puerto Rico y Filipinas, sus últimas colonias allende los mares. Los gobernantes españoles de fines del siglo XIX vivieron aquello con un profundo dolor. Fue el fin de aquel Imperio donde nunca se ponía el sol. El dolor por esa pérdida se convirtió en ensimismamiento nacional y España se vistió de fiesta y toros. De pronto, los españoles descubrieron que la diversidad debilitaba el Estad, llegando incluso a poner en cuestión la singularidad nacional de Portugal. “Portugal es tanto como decir España”, escribía Miguel de Unamuno en 1911 en … Continua la lectura de Vuelve esa España agria de 1898 y 1936

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La muerte del régimen del 78

agusticolomines

Felipe VI no se sale del guion ni así lo maten. Este Rey no tiene la típica cara de bobo propia de los Borbones pero a veces lo es más que su padre, ese casanova que vivió a cuerpo de rey, nunca mejor dicho, pero que supo aguantar el tipo ante los peores males, el peor de los cuales fue que su entorno militar le montó un golpe de Estado, con su conocimiento o sin él, y el resultado fue que la monarquía quedó reforzada para toda la vida mientras el Estado de las Autonomías pactado en 1978 empezaba su … Continua la lectura de La muerte del régimen del 78