1. Sabeu què pronosticaven les enquestes l’any 1980? Que el partit guanyador de les eleccions seria el PSC. I les enquestes es van equivocar. Vosaltres ja sabeu qui va guanyar aquelles eleccions. Hem de tornar a contradir les enquestes i … Continua la lectura de Amb veu esquerdada però ferma: Voteu!
Cinc dies de campanya electoral i sembla que faci molts més temps que va començar. He anat i vingut de la Catalunya del Nord unes quantes vegades, atès que el candidat de Junts per Catalunya no pot trepitjar, almenys de moment, la Catalunya sud. Estaria bé que no oblidéssim que la repressió a Catalunya continua i que ara hi ha més exiliats que no pas hi havia. Resulta que s’exilien persones a qui es persegueix pel Tsunami Democràtic, algunes de les quals estan relacionades amb Esquerra, que és el partit que més insisteix que el govern de coalició PSOE-Sumar ho … Continua la lectura de 12-M, fem història
Entrevista a un dels fitxatges de Junts a les eleccions catalanes per Andreu Barnils El professor de la Universitat de Barcelona i escriptor Agustí Colomines i Companys (1957) ha fet el pas i es presenta a les eleccions a Catalunya. Va de número 9 a la llista de Junts per la circumscripció de Barcelona. Colomines entra en un món que coneix de prop: va fer d’assessor de Josep Benet els anys vuitanta, va dirigir la Fundació CatDem unes quantes dècades després, i ha fet classes de retòrica a polítics en actiu. Columnista polític durant anys, en aquesta entrevista feta per Zoom, Colomines explica de Miami estant (hi ha fet una … Continua la lectura de Agustí Colomines: “Ens cal una mica més de mala llet”
Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 1957) és un dels cervells de Junts. Protagonista en la formació d’aquest espai des del seu inici, aquest historiador, que serà el novè de la llista de Junts per Barcelona al Parlament —i, per tant, serà elegit diputat— valora l’estat de salut de la candidatura que encapçalarà novament l’expresident Carles Puigdemont i de la política catalana en general de cara a les eleccions del 12 de maig. Per Manuel Lillo —En primer lloc, esperava la convocatòria anticipada d’eleccions? —No és que ho esperés, però des del meu punt de vista s’ha trigat massa a convocar eleccions. … Continua la lectura de “ERC i la CUP ja no tenen la independència com a prioritat, i això és un problema”
Léalo en español Aquest és el darrer article que escric en aquest mitjà. La raó és, com ja és sabut, que he decidit acceptar la invitació del president Puigdemont per acompanyar-lo en la candidatura àmplia ideològicament i independentista que es presentarà a les eleccions del 12 de maig. Per tant, com és preceptiu, encara que aquest sigui un mitjà de comunicació privat, he de deixar d’escriure. No puc ser art i part. Vull dir que he traspassat la línia del mer comentarista de la política per esdevenir-ne, almenys en part, protagonista. Abans de continuar, deixin-me que agraeixi a l’editor-director d’aquest diari, José … Continua la lectura de A reveure
Léalo en español Finalment, el 12 de maig se celebraran les eleccions autonòmiques. Una mica tard, per al meu gust, perquè l’actual govern estava tocat de mort des del dia que Junts va decidir abandonar-lo, l’octubre de 2022, per discrepàncies amb l’actual titular de la presidència. S’han perdut gairebé dos anys, durant els quals Esquerra només ha volgut consolidar-se com a partit dominant. No estic gaire segur que ho hagi aconseguit. Si ho mirem per la banda de les esquerres, amb les quals els agrada de mesurar les pròpies forces els republicans, és evident que el PSC s’ha recuperat gràcies … Continua la lectura de Eleccions i candidatures…
Léalo en español Que Junts s’acabaria imposant al PSOE i a Esquerra, si no estava cantat, li faltava poc. A Pedro Sánchez, que fins ara havia tingut molta sort, se li han anat complicant les coses des de la investidura. Les presses d’Esquerra són més que sospitoses, sobretot a la llum del resultat final del “no” de Junts a la primera proposta d’amnistia. Després de l’acord de dijous passat, qui pot negar que Junts va fer bé de paralitzar la tramitació d’una llei d’amnistia que no proporcionava totes les garanties? Que el projecte de llei estigui avui més blindat no … Continua la lectura de L’amnistia, finalment
Léalo en español Aquest és un article que em podria estalviar, perquè, al capdavall, la partida ja està pràcticament acabada i no precisament com explicaré aquí. Però he decidit escriure’l com un exercici de racionalitat política. Les bones idees, com les coses bones a la vida, no sempre arrelen en la política. I encara menys a Catalunya, on el sectarisme està destruint la il·lusió que va alimentar una dècada de mobilitzacions per la independència. A risc de semblar naïf, provaré d’argumentar per què crec que Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos. Certament, si jo fora membre de la direcció de Junts, … Continua la lectura de Per què Junts hauria hagut d’aprovar els pressupostos
Léalo en espanyol Una tempesta en un got d’aigua. Però no d’una aigua clara o de València, sinó d’aigua enterbolida per les eleccions a Galícia i la resistència de Junts a doblegar-se davant del PSOE en la negociació sobre la llei d’amnistia. Que la propaganda ha substituït la informació és cosa sabuda, i, tot i constatar-ho cada dia, és una llàstima que sigui així. La informació partisana no deixa lloc a una reflexió seriosa sobre què està passant. L’astracanada és la norma. Els posaré un exemple, arran d’un article que vaig llegir al diari Segre de Manuel Campo Vidal sobre Carles Puigdemont. És la peça … Continua la lectura de Junts i el PP, l’extravagància
Léalo en español Un nou fantasma recorre el món. És el fantasma de la reacció il·liberal que amenaça la democràcia. No ho dic només jo. Ho afirmen els millors analistes del món. El professor Steven Levitsky, coautor amb Daniel Ziblatt d’un llibre que els recomano, How democracies die (2018), la setmana passada insistia que cal que aprenguem de les males experiències passades per posar remei a la deriva autoritària que s’apodera del poder aquí i allà, a l’Argentina o a Hongria, però també als Estats Units. Espanya no és cap excepció. No fa ni un segle del gran desastre dels anys trenta del segle … Continua la lectura de Amnistia i democràcia
