L’estabilitat imaginària del president Illa

Des de l’escó 33 Quan Salvador Illa va arribar a la presidència de la Generalitat, la paraula més repetida va ser “estabilitat”. Després d’una dècada marcada pel procés independentista, els que venien a “rectificar-lo” prometien un temps nou: menys confrontació i més gestió, menys soroll i més eficàcia. Vint-i-dos mesos després, la realitat ha desmentit la propaganda. La legislatura ha estat travessada per conflictes sectorials, vagues, protestes i un malestar social persistent que afecta pràcticament tots els àmbits de l’acció pública. L’esperança ha estat substituïda per la frustració, que s’ha convertit en rutina. I així és com els agricultors han … Continua la lectura de L’estabilitat imaginària del president Illa

Renúncia o renaixement: el dilema de l’independentisme

Des de l’escó 33 Hi ha una temptació creixent en la política catalana: donar per tancat el cicle sobiranista obert el 2012 i tornar, amb un cert alleujament per part de l’unionisme, a la comoditat coneguda del règim autonòmic. No es diu així, és clar. Es presenta com un retorn al pragmatisme, com l’assumpció sobtada d’una renovada responsabilitat institucional, fins i tot com el mur de contenció davant l’ascens de la dreta i l’extrema dreta. Però, en realitat, és una altra cosa: és una renúncia. L’independentisme no va aconseguir el seu objectiu. Això és un fet. Però reduir aquell cicle a … Continua la lectura de Renúncia o renaixement: el dilema de l’independentisme