Periodistes saberuts

Començo a estar cansat d’escoltar la salmòdia d’alguns opinadors i periodistes sobre que a Catalunya cada dia “és més difícil el matís, la discrepància, el dubte, la pregunta”. L’últim a apuntar-se a aquesta moda ha estat Rafael Nadal, que divendres passat va publicar un article que deia el següent: “Ara mateix hi ha intel·lectuals independentistes que fan llistes de bons i dolents; que es posen orelleres per mirar només en una direcció i no sentir a parlar de riscos o de problemes; que acusen de traïció els qui no combreguen amb el seu entusiasme; que assenyalen com a desafectes els … Continua la lectura de Periodistes saberuts

La via de Duran i Lleida

A mesura que es consolida i s’expandeix el debat sobre la sobirania de Catalunya, tothom se sent amb la necessitat de dir-hi la seva. És un bon senyal. És més, desmenteix els que, dirigint-se a un públic eminentment espanyol, volen negar el pluralisme a Catalunya que s’expressa amb partits, mitjans de comunicació i individualment. Un debat seriós, sense insults ni condemnes prèvies, afavoreix, sobretot, el sobiranisme. N’estic més que convençut. De vegades, reconeguem-ho, la intransigència treu el cap i no deixa debatre el futur amb serenor i valentia. Però, vaja, és tan sols una minoria que, això sí, fa molt … Continua la lectura de La via de Duran i Lleida

La independència mental

No sé si van llegir l’article de Fernando Onega, Parábola del hijo que se marcha, publicat a la La Vanguardia de dissabte passat. Era un article intel·ligent, molt més lúcid que els que últimament ha publicat El País d’escriptors com Javier Cercas, Elvira Lindo, Antonio Muñoz Molina (marit de l’anterior), Margarita Rivière o l’inefable Mario Vargas Llosa (qui per carregar contra l’independentisme català citava Cercas com a font d’autoritat!). És evident que Onega coincideix amb ells quant a la necessitat d’evitar la secessió de Catalunya, però s’hi aproxima amb la intenció d’entendre alguna cosa, sense la ceguesa patriotera que anima … Continua la lectura de La independència mental

La història i el CATN

El passat 25 de juliol es va fer públic el primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN): La consulta sobre el futur polític de Catalunya. És un informe relativament extens —té 220 pàgines—, que, de fet, és una ampliació d’un informe previ elaborat per l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) en què s’identificaven, en el dret intern, fins a cinc procediments mitjançant els quals es podria convocar de manera legal una consulta: els referèndums regulats i convocats per l’Estat a l’article 92 de la Constitució; la delegació o transferència de competències de l’article 150.2 de la mateixa Constitució; … Continua la lectura de La història i el CATN

Al lluny del lluny, la memòria

Entre el 20 i el 27 d’abril proppassat es va celebrar a Barcelona el Fòrum Internacional de Cultura Mirant Cap al Futur. Per preparar la intervenció que se’m va demanar sobre la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències, vaig preguntar als meus alumnes si aquesta guerra formava part dels seus records familiars. La vintena llarga d’alumnes presents aquell dia a classe em van dir que no: que la Segona Guerra Mundial no era de cap manera motiu de conversa entre els seus familiars, a diferència del que passava amb la Guerra Civil espanyola. Com és possible que això sigui … Continua la lectura de Al lluny del lluny, la memòria