Etiqueta: Marine Le Pen

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

La guerra bruta de la màfia unionista

agusticolomines

Léalo en español Hauria de ser un escàndol majúscul i no ho és. L’exlíder del PP a Catalunya i actual senadora, Alicia Sánchez-Camacho, el 2012 va facilitar al comissari José Manuel Villarejo una llista de persones a qui s’havia d’investigar en el marc de l’anomenada Operació Catalunya dedicada a combatre l’incipient moviment sobiranista. Segons Sánchez-Camacho, calia investigar “sobretot” l’aleshores director de la Fundació la Caixa i ara conseller d’Economia, Jaume Giró, l’empresari Carles Sumarroca, el “doble espia” Enrique Lacalle, l’editor d’aquest diari, si bé llavors era director de La Vanguardia, José Antich, Oriol Pujol, Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas, de qui … Continua la lectura de La guerra bruta de la màfia unionista

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

L’estat de la ira

agusticolomines

Léalo en español 1.  L’extrema dreta en alça. Sembla com si ara ens adonéssim que l’extrema dreta s’està apoderant de la reacció airada de l’electorat contra l’establishment polític tradicional. Vam tenir temps per adonar-nos-en i només els afectats, per exemple els independentistes catalans, van preveure com podien anar les coses. Ho tinc escrit des de l’octubre de 2017 a El nido de la serpiente. A principis de l’actual mes d’abril, l’ultraconservador hongarès Víktor Orbán, va guanyar les eleccions generals per quart cop consecutiu, malgrat la unió en contra d’ell de pràcticament tota l’oposició hongaresa, inclosa la formació d’extrema dreta Jobbik. Fa dotze anys que és al … Continua la lectura de L’estat de la ira

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La ressaca de Perpinyà

agusticolomines

Léalo en español Perpinyà ha deixat consternat l’exèrcit de l’ordre. Tots els que voldrien “independitzar” l’independentisme de Puigdemont encara no s’expliquen per què diantre va acudir tanta gent a la crida del Consell per la República després dels esforços que havien esmerçat per aïllar l’expresident i acoquinar el personal. La coalició contrària a l’estratègia de ruptura de Puigdemont, que inclou el partit rival, l’unionisme postcomunista i també la nova dreta autonomista que somia tornar a l’època en què la independència era una mena d’utopia inassolible, només sap recórrer a la desqualificació. Fa gràcia que algú que ha exaltat els líders fins al punt de convertir-los … Continua la lectura de La ressaca de Perpinyà

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

No és Le Pen, estúpid

agusticolomines

Léalo en español Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els … Continua la lectura de No és Le Pen, estúpid

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Franquisme sense Franco

agusticolomines

Léalo en español “Vivim temps perillosos al nostre país”, avisa James Comey, l’exdirector de l’FBI despatxat per Donald Trump, alarmat per “un ambient polític on es repliquen fets bàsics, es qüestiona la veritat, la mentida es normalitza i les conductes contràries a l’ètica s’ignoren, es perdonen o es premien”. A A higher loyalty (“Una lleialtat més gran”), un llibre de memòries que promet ser la bomba, Comey ofereix un retrat descarnat de l’Administració Trump i del seu president. Comey, membre, no obstant això, del Partit Republicà, parla dels EUA, però podria estar parlant d’Espanya, atès que la normalització de la … Continua la lectura de Franquisme sense Franco

Política, Política internacionalDeixa un comentari

No insulteu el futur

agusticolomines

Léalo en español Desitjava, somiava, esperava, que Emmanuel Macron guanyés les presidencials franceses com així ha estat. L’efectivitat del cordó sanitari republicà, descomptat “el neutralisme” de l’extrema esquerra capitanejada per Jean-Luc Mélenchon que ha fet augmentar l’abstenció, ha aconseguit barrar el pas al neofeixisme populista de Marine Le Pen, atrapada entre el radicalisme nacionalista reaccionari del seu pare, Jean-Marie, i el conservadorisme catòlic de la seva neboda, Marion. El país de la Revolució burgesa per antonomàsia, aquella França que fa que els ecologistes de Greenpeace, una ONG internacional, pengin als peus de la Torre Eiffel una gran pancarta amb el … Continua la lectura de No insulteu el futur

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Ciudadanos al rescate del PP para hundir al PSOE

agusticolomines

Ciudadanos siempre da oxígeno a los partidos del Régimen del 78. Todo el mundo conoce cuál es el origen de Ciudadanos, el partido que lidera Albert Rivera. El próximo 7 de junio se cumplirán doce años de la presentación del Primer Manifiesto de “Ciutadans de Catalunya” en un restaurante de la plaza Real de Barcelona por unos intelectuales catalanes apegados al nacionalismo español. Allí estaban Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain y los ya difuntos Carlos Trías, Ivan Tubau y Horacio Vázquez Rial. El Estado les fue premiando el gesto … Continua la lectura de Ciudadanos al rescate del PP para hundir al PSOE

Política, Política internacionalDeixa un comentari

Le Pen o cuando los extremos se atraen

agusticolomines

  Con motivo de la campaña electoral de 2012, Marine Le Pen, publicó el libro Pour que vive la France (Broché). El planteamiento de Le Pen en ese libro era sorprendente, porque se parecía bastante al discurso de la extrema izquierda, como ya comentó Eric Dupin en “Las piruetas de Le Pen”, citándola a ella: “el ultraliberalismo no es más que la ideología de una clase dominante internacional globalizada”, la “nueva aristocracia” de la que convendría deshacerse lo antes posible. Eso mismo podría haberlo escrito Pablo Iglesias o Jean-Luc Mélenchon hablando de la “casta” o la “trama”. Para Le Pen, derecha … Continua la lectura de Le Pen o cuando los extremos se atraen

Política, Política internacionalDeixa un comentari

França, primer round

agusticolomines

Léalo en español Escric diumenge a la tarda, abans de conèixer els resultats de la primera volta de les eleccions presidencials franceses, quan el butlletí de notícies de Catalunya Informació va repetint una vegada i una altra que la participació és, a les 17 hores, del 69,42% i, per tant, lleugerament inferior a la registrada el 2012. Aquestes eleccions han generat molta expectativa, sobretot perquè la majoria d’analistes temen l’ascens de Marine Le Pen, la líder de l’extrema dreta del Front Nacional. Catalunya Informació ho destaca tot dient que quatre dels onze candidats són els que tenen possibilitats d’arribar a la … Continua la lectura de França, primer round

Política, Política catalana, Política espanyola, Política internacionalDeixa un comentari

Mirando a Francia

agusticolomines

La historia del ascenso del Frente Nacional (FN) empezó a principios de los años ochenta, incentivada por el odio de François Mitterrand –y su alter ego, Jacques Attali– a la derecha republicana de Jacques Chirac. El combate ideológico, nominalmente ideológico, porque luego la distancia entre las políticas impulsadas por los gobiernos dominados por unos u otros no era tal, puso patas arriba la República. Cuanto más corta es la distancia que separa a los partidos más necesidad tienen de magnificar la podredumbre del adversario. El sistema electoral francés favorece los bloques, especialmente en las segundas vueltas, lo que en 2002 provocó algo que el PS no hubiese querido … Continua la lectura de Mirando a Francia