Des xoc de les ponsèties a la indiferència

Léalo en español 1. La política és com el teatre. Necessita attrezzo. No sé si recorden que el 20 de desembre de 2018 —a les 19:12 h, en concret— va començar la trobada entre els presidents de la Generalitat, Quim Torra, i del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Palau de Pedralbes de Barcelona. Des de la Generalitat s’insistia que aquella era una “cimera entre governs” perquè, a més dels presidents, també hi eren presents els vicepresidents Carmen Calvo i Pere Aragonès, així com la consellera Elsa Artadi i la ministra Meritxell Batet. El govern espanyol s’escarrassava per imposar el relat que … Continua la lectura de Des xoc de les ponsèties a la indiferència

El control visible d’Esquerra

Léalo en español 1. Cada estiu, en arribar el mes de juliol, se celebra la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC). Quan es va fundar aquesta universitat, el 2004, desprenia l’aroma del tripartit. Encara el conserva atès qui integra la Junta Directiva i el Consell Rector, que encapçala el meu amic Jordi Serrano, on ara també hi és representada la CUP, almenys el sector més pusil·lànime. Tot ha canviat, per començar, l’opulència de la trobada, que ara és molt discreta i té una repercussió mediàtica limitada. La UPEC es va crear “com a resposta a la necessitat d’omplir un buit … Continua la lectura de El control visible d’Esquerra

Eleccions? No, gràcies!

Léalo en español Espanya ja té president, que és el mateix que va sortir de l’Hospital de Sant Pau protegit per un guardaespatlles que brandava un subfusell. No fa tant, tot just era el 21 d’octubre de l’any que acaba de passar. Era quan el PSOE escampava tantes mentides sobre Catalunya com el PP, Cs i Vox. El PSOE ha fet créixer la ultradreta franquista a Espanya, tant com el PSC va alimentar el creixement de Cs a Catalunya. Fa tres mesos, segons els mitjans privats i públics espanyols (vejam si cessen aviat Enric Hernàndez, no?), era més perillós passejar … Continua la lectura de Eleccions? No, gràcies!

Només una miqueta

Léalo en español “Només que cessi una mica la repressió valdrà la pena”, va deixar anar la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, en el marc de la negociació entre ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. I va afegir: “Volem que cessi del tot [la repressió], però hem d’activar aquesta via política”. El sacrifici pragmàtic de la justícia. La justícia ja no és un ideal per a ERC, una reivindicació inalienable, s’ha convertit en moneda de canvi, en una víctima més de la negociació. Sembla com si la jove dirigent d’ERC digués: ens conformem amb … Continua la lectura de Només una miqueta