Etiqueta: Miquel Iceta

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Una pesadilla al final de la partida

agusticolomines

Seguí el debate parlamentario de esta semana centrado en los cambios que Mas introdujo en el Govern después de la salida de los consejeros oficialistas de UDC y por la noche tuve una pesadilla. El debate no se centró, evidentemente, en los cambios en sí mismos, sino que fue una exhibición del pimpampum habitual. A los líderes parlamentarios, los consejeros salientes y entrantes les importaban un rábano. No era eso lo que se debatía. Fue un debate un poco más tosco de lo normal porque el ambiente huele ya a elecciones. Sus señorías están muy revoltosas últimamente y no se contienen. Sus bravatas nos alteran … Continua la lectura de Una pesadilla al final de la partida

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Aunque la mona se vista de morado, mona se queda

agusticolomines

No sé de quién fue la idea de arropar a Pedro Sánchez con una grandiosa bandera española (¿fue tuya Verónica F.?), pero la forma fue el mensaje. Cuando un buen número de ciudadanos de una parte de España, por enunciarlo como lo diría Sánchez, se quieren separar y les respondes colocando detrás tuyo un gran trozo de tela coloreado (Durkheim dixit) sin acompañarlo con otros trozos de tela, por lo menos los de las 17 comunidades autónomas, la banalidad del símbolo se convierte ciertamente en el mensaje. Michael Billig y su teoría del nacionalismo banal en estado puro. A pesar de que en España las … Continua la lectura de Aunque la mona se vista de morado, mona se queda

Actes, Política, Política catalana, Política espanyola1 comentari

De terceres vies i d’enganys

agusticolomines

La Tercera Via, nova plataforma unionista en l’òrbita del PSC i UDC No sé per què però els socialistes tenen una predilecció per fer actes transcendentals al Saló del Tinell. Aquest Saló, organitzat en un seguit d’arcs de mig punt, és l’estança més emblemàtica del Palau Reial Major, residència dels comtes catalans des del segle XIII fins a principis del segle XV, amb la bella torre-mirador del rei Martí a un costat. Només entrar a la plaça del Rei es percep la majestuositat de la història. De vegades no sé, perquè amb els socialistes no se sap mai, si els … Continua la lectura de De terceres vies i d’enganys

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Eleccions per fer què?

agusticolomines

“No convocaré eleccions sense saber com, amb qui, què i per què” —va declarar ahir el president Artur Mas en una entrevista a El Punt Avui. Certament, la data és el més irrellevant en aquests moments. Poden ser d’aquí tres mesos o d’aquí dos anys, perquè el més important és saber què faràs l’endemà de les eleccions i amb qui ho faràs. I com ja ha passat en altres ocasions, ara per ara l’estratègia dels partits no és coincident. L’error de pactar data i pregunta de la consulta sense pactar res més ens ha portar a la desunió actual. Cada partit … Continua la lectura de Eleccions per fer què?

Política, Política catalana, Política espanyola3 comentaris

Vosaltres, els antipujolistes

agusticolomines

L’antipujolisme ha ressuscitat. Aprofiten el frau de Pujol, que es barreja amb el presumpte enriquiment il·lícit dels fills, per comparar-lo amb Franco, com ha fet, sense empatxar-se, el catedràtic Andreu Mayayo. Hi ha qui pica contra el president Mas i diu que la seva vida política s’esgotarà amb aquesta legislatura perquè és un simple epígon del pujolisme, López Burniol dixit. La confessió de Pujol ha tret a passejar l’antipujolisme psicodèlic, refugi dels frustrats, que va arribar a tenir vida pròpia en forma d’una fraseologia que gairebé fregava la categoria d’ideologia. La tesi dels antipujolistes és que aquest és un país màfia, … Continua la lectura de Vosaltres, els antipujolistes

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Iceta i la deriva del PSC

agusticolomines

El 13 de juliol del 2011 vaig publicar a les pàgines d’aquest diari l’article El PSC i la centralitat política. Hi comentava la pèrdua progressiva d’influència d’un partit que en altres èpoques ha estat hegemònic en tots els àmbits de poder: al govern de l’Estat, a la Generalitat, a la gran majoria dels grans ajuntaments catalans o a la cobejada Diputació de Barcelona. Fins i tot abans del novembre del 2010, quan es va acabar l’experiment del tripartit, les patacades electorals del PSC havien estat constants. Malgrat aconseguir governar, no va guanyar ni les eleccions del 2003 (va obtenir 42 escons) … Continua la lectura de Iceta i la deriva del PSC