Des de l’escó 33 Hi ha una idea que s’ha instal·lat amb una naturalitat inquietant: que els nostres fills viuran pitjor que nosaltres. I, el més greu, és que molts ja ho consideren inevitable. Però no ho és. El que sí que és real és la paradoxa que hem construït. Una paradoxa doble, que erosiona silenciosament el contracte social. D’una banda, els estats recapten més que mai. No perquè hagin decidit obertament apujar impostos, sinó perquè la inflació, combinada amb la no deflactació dels trams fiscals i la congelació del mínim exempt, ha generat una pujada encoberta. Els ciutadans paguen més … Continua la lectura de Treballar per a què