Etiqueta: Núria Marín

Política, Política catalanaDeixa un comentari

La repressió i la por dels corruptes

agusticolomines

Léalo en español 1. El passat dissabte, Ot Serra i Mireia Esteve van publicar un reportatge al diari Ara sobre el protagonisme dels tribunals previst per al curs polític del nou any 2021. La repressió contra l’independentisme continua sent el focus preferit dels tribunals, atès l’alt nombre de causes obertes amb la intenció d’acabar per la via judicial amb la dècada sobiranista que ha amenaçat la sacrosanta unitat d’Espanya. Ha estat una dècada, primer d’indiferència però després de por, que ha sacsejat l’establisment del règim del 78. En un article més aviat nostàlgic sobre el comunisme i el que havia representat l’URSS fins al 1989, … Continua la lectura de La repressió i la por dels corruptes

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Paròdia pujolista

agusticolomines

Láelo en español “Guanyar o aprendre”, ha escrit Joan Tardà en un article recent. Hauria pogut escriure “socialisme o barbàrie” o “socialisme o mort”, que són dos tòpics de l’esquerra dels anys seixanta. Però no. Tardà ha resumit la seva posició actual, que les xarxes socials ens fan descobrir que rep la crítica contundent d’una part de la militància d’ERC, amb aquest “guanyar o aprendre” que oposa a “guanyar o perdre” que atribueix, sense esmentar-lo, al president Carles Puigdemont. Què hem d’aprendre? Llegit tot l’article, em fa l’efecte que la lliçó consisteix a resignar-nos. Tardà, el bonhomiós, recorre a la retòrica, … Continua la lectura de Paròdia pujolista

Política, Política catalana2 comentaris

L’art de l’impossible

agusticolomines

Léalo en español “Ha triomfat el sentit comú”, va assegurar Angela Merkel en acabar la reunió del G-20 que l’any 2009 discutia sobre l’augment dels recursos de l’FMI i altres òrgans financers multilaterals. Ho va dir aleshores i ho ha repetit un munt de vegades. El sentit comú, en política, és l’art del pacte. Dels pactes possibles. L’acord entre ERC i JxCat a la Diputació de Barcelona ha estat impossible perquè entre els dirigents independentistes no abunda el sentit comú. Al contrari. Ara ja sabem que el “junquerisme” no és amor. Alguns articles escrits amb urgència, mala fe i rancúnia pels … Continua la lectura de L’art de l’impossible

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

No és Le Pen, estúpid

agusticolomines

Léalo en español Els polítics espanyols fan pena. Uns, els conservadors, perquè són una colla de corruptes, orgullosos de ser-ho perquè es creuen impunes. Uns altres, l’extrema dreta, perquè pretenen acabar amb la pluralitat nacional que conforma Espanya des de la unió dinàstica amb un nacional-populisme neofalangista. I encara n’hi ha uns altres, els socialistes, que han perdut tant la seva identitat ideològica, que per fer-se escoltar s’apunten a cridar consignes nacionalistes en comptes d’escampar la idea de fraternitat pròpia del socialisme. Dels populistes d’esquerra —o sigui, Podemos— no cal ni parlar-ne, perquè són com el nicaragüenc Daniel Ortega: els … Continua la lectura de No és Le Pen, estúpid

Política, Política catalana, Política espanyolaDeixa un comentari

Les amenaces i els seus còmplices

agusticolomines

Léalo en español Els 712 batlles citats a declarar, sota amenaça de ser detinguts si no acaten l’ordre, es concentraran aquest dissabte a les dotze del migdia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, convocats per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM). La concentració serà una nova mostra de refús de l’actuació de la fiscalia. La reacció dels batlles sobiranistes contra les amenaces de la justícia espanyola ha refermat el compromís sobiranista de tots ells. Les amenaces gairebé sempre tenen un efecte bumerang quan la pressió és desproporcionada. I el govern espanyol, … Continua la lectura de Les amenaces i els seus còmplices

Política, Política catalanaDeixa un comentari

Les aparences enganyen: Colau i la despesa social

agusticolomines

Léalo en español Les aparences enganyen, certament. Això és el que ha passat amb l’Ajuntament de Barcelona i la seva despesa social, atès el que destacava Marc Bleda en una notícia publicada per aquest diari. D’entrada, la notícia em va sorprendre i per això vaig recórrer a la font original, un estudi fet públic per una entitat independent creada el 1994, l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials (AEDGSS), especialitzada a avaluar polítiques públiques. És una mena d’Observatori DESC, que és on abans treballaven Ada Colau, Jaume Asens i el regidor pencaire de veritat, Gerardo Pisarello, i la … Continua la lectura de Les aparences enganyen: Colau i la despesa social