Artur Mas, sense màscara

A les entrevistes, les preguntes les fan els periodistes. Les respostes les carrega el diable (i l’entrevistat). Fidel Masreal va entrevistar Artur Mas fa uns dies amb l’excusa, una mica agafada amb pinces, que es complia el desè aniversari de la cimera anticorrupció del febrer del 2013. Havien acudit a aquella cita, a més d’ell com a president, la presidenta del Parlament de Catalunya (Núria de Gispert), el president del TSJC (Miguel Ángel Gimeno), el fiscal superior de Catalunya (Martín Rodríguez Sol), els síndics de Comptes (Jaume Amat) i de Greuges (Rafael Ribó) i el director de l’Oficina Antifrau (Daniel de Alfonso Laso). … Continua la lectura de Artur Mas, sense màscara

Batalla final a Junts

Léalo en español 1. PARTIDISME. En el temps que encara existia l’URSS, abans del 1991, per referir-se a algú amb profunda mentalitat soviètica, receptor passiu de propaganda i sense voluntat política, es deia que era un sovok. És un terme sarcàstic, derivat de sovetski, “soviètic”, que en rus també significa “paleta”. Els sovok són, doncs, aquella mena d’individus que, atrapats en les urpes del partit, es converteixen en propagandistes sense un pensament propi. Els partits actuals, amb una militància captada a partir del clientelisme perquè el militant ocupa un càrrec o aspira a ocupar-lo, es defensen amb tota mena d’improperis quan algú els critica. Vaig … Continua la lectura de Batalla final a Junts

La guerra bruta de la màfia unionista

Léalo en español Hauria de ser un escàndol majúscul i no ho és. L’exlíder del PP a Catalunya i actual senadora, Alicia Sánchez-Camacho, el 2012 va facilitar al comissari José Manuel Villarejo una llista de persones a qui s’havia d’investigar en el marc de l’anomenada Operació Catalunya dedicada a combatre l’incipient moviment sobiranista. Segons Sánchez-Camacho, calia investigar “sobretot” l’aleshores director de la Fundació la Caixa i ara conseller d’Economia, Jaume Giró, l’empresari Carles Sumarroca, el “doble espia” Enrique Lacalle, l’editor d’aquest diari, si bé llavors era director de La Vanguardia, José Antich, Oriol Pujol, Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas, de qui … Continua la lectura de La guerra bruta de la màfia unionista

Junts i els postconvergents

Léalo en español Junts és un partit a mig fer. És un partit anèmic que va néixer a correcuita arran de la convocatòria electoral del 21-D, posterior a l’aplicació del 155. Al principi Junts només era una candidatura confeccionada per Carles Puigdemont i un entorn de persones molt reduït, que va utilitzar els drets electorals del PDeCAT per estalviar-se haver d’optar per constituir una agrupació d’electors. Tot i això, abans que Puigdemont tanqués el pacte amb Artur Mas, s’havia començat a recollir signatures per presentar-se a la contesa electoral sense cap mena de peatge. Vist com han anat les coses, crec … Continua la lectura de Junts i els postconvergents

Els Pujol, a judici

Léalo en español La família Pujol s’asseurà finalment al banc dels acusats. El titular del jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va acordar ahir l’obertura de judici oral contra l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, els seus set fills i 11 persones més, entre les quals l’exdona del fill gran, Mercè Gironés, i els empresaris Luis Delso, president de la constructora Isolux i implicat en altres sumaris de corrupció, Carles Sumarroca, de la família dels vins escumosos, i Carles Vilarrubí, exvicepresident del Barça i de la Banca Rothschild a Espanya. Se’ls acusa dels delictes d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, … Continua la lectura de Els Pujol, a judici

Corrupció a la carta

Léalo en español 1. Dues notícies de corrupció. Una de confirmada: els tripijocs del reincident exalcalde de @socialistes_cat de Santa Margarita de Montbui, Teo Romero. L’altra, que ben bé no se sap de què va, descoberta arran de la teatral operació policial batejada amb un nom feixista, que afecta al regidor d’@Esquerra_ERC a Cabrera de Mar, Enric Mir. La corrupció és la xacra del Règim del 78 i ha adoptat moltes formes, no tan sols delictives. També hi ha hagut corrupció moral. 2. L’exalcalde del PSC ha pactat dos anys de presó i quatre d’inhabilitació després de reconèixer que entre el 2005 … Continua la lectura de Corrupció a la carta

8 punts per a Puigdemont. La darrera oportunitat

Léalo en español 1. És impossible afrontar un conflicte com l’actual sense tenir una bona organització, implantada a tot el territori, que sigui de base i realment democràtica i no tan sols el refugi dels càrrecs públics i els electes. En els partits tradicionals només hi militen aquells que ocupen o aspiren a ocupar un lloc a les llistes electorals o en les butaques institucionals. Plantejar-se assolir la independència amb un partit així és impossible. Només un partit moviment serà capaç d’expandir els espais de llibertat que conquereixen dia a dia els activistes. És que no va ser així almenys … Continua la lectura de 8 punts per a Puigdemont. La darrera oportunitat

La corrupció del 78

Léalo en espanyol Un tribunal espanyol ha condemnat 21 ex-alts dirigents del PSA-PSOE, entre els quals els dos antics presidents de la Junta d’Andalusia, Manuel Chávez i José Antonio Griñán, i mig miler de persones més, per la corrupció sistèmica organitzada mitjançant els ERO. Els presidents de Catalunya són perseguits per posar urnes, convocar consultes, referèndums o “desobeir” la JEC mantenint el llaç groc en un balcó, mentre que els presidents andalusos són perseguits per xoriços. Diguem les coses clares per tal que Miquel Iceta i la seva cort se n’assabentin: a Andalusia el PSOE va robar durant anys. No … Continua la lectura de La corrupció del 78

El despotisme sense Il·lustració

Léalo en español “En cap cas creiem en l’autodeterminació, ni creiem que hagi de ser la ciutadania la que dirimeixi una qüestió important com pot ser aquesta”. Això és el que va declarar Eva Granados, la portaveu del PSC al Parlament, l’endemà de l’Onze de Setembre. És prou sabut que als polítics se’ls omple la boca en dates assenyalades. Entorn de la Diada, especialment. És un clàssic que els polítics recorrin a la idea que la societat catalana està dividida i coses com aquesta. La socialdemocràcia antiga —la que abans s’agrupava en la Internacional Socialista— fa temps que ha perdut … Continua la lectura de El despotisme sense Il·lustració

Corbacho, la casta del 78

La majoria de barcelonins no saben qui és Celestino Corbacho, malgrat que hagi estat ministre de Treball i Immigració amb Rodríguez Zapatero i, anteriorment, del 1994 al 2008, alcalde de l’Hospitalet. Corbacho –Celes, per als amics– va arribar a l’alcaldia de rebot, gràcies a una maniobra orquestrada per ell mateix i executada pel sicari Pepe Zaragoza, el dels micròfons de La Camarga i Alicia Sánchez-Camacho i que llavors era secretari d’organització del PSC-PSOE. Quan Corbacho era regidor d’Urbanisme va promoure l’espionatge de qui en aquell moment era l’alcalde socialista de l’Hospitalet, Juan Ignacio Pujana. Segons em va explicar el mateix … Continua la lectura de Corbacho, la casta del 78