El buit no s’omple amb eslògans

Des de l’escó 33 Hi ha una pregunta que m’ha perseguit en les darreres setmanes, en les presentacions de La Catalunya Rebel, el llibre dedicat al judici a París contra Francesc Macià el 1927 pels fets de Prats de Molló: ¿Per què una part significativa del públic, sovint compromesa, informada i políticament activa, expressa més desànim que esperança amb l’independentisme? Respondre a aquesta pregunta em permetrà ampliar l’article de la setmana passada, perquè expressa una decepció profunda, una mena d’escepticisme estructural davant la possibilitat real d’una alternativa independentista a l’espanyolisme. He pogut constatar que el renaixement pel qual apostava serà impossible … Continua la lectura de El buit no s’omple amb eslògans

Galaad ens devora

Des de l’escó 33 Vivim en l’era de la desconfiança i de la violència, tot i que l’Europa occidental és la regió més pacífica del món. I, tanmateix, la democràcia hi trontolla. No s’ensorra per un cop extern, sinó per la degradació interna, per la suma de petites traïcions, d’opacitats reiterades, de promeses que s’esvaeixen i de la mala gestió administrativa. I el poble reacciona. És una reacció moral abans que política. La gent no deixa de creure en les institucions perquè sigui voluble o perquè s’hagi tornat iradament populista, sinó perquè vol castigar els polítics que les controlen, que … Continua la lectura de Galaad ens devora