Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

Des de l’escó 33 Pedro Sánchez té més vides que un gat. El secretari general del PSOE hauria d’estar agraït als partits independentistes catalans. Li han donat el poder dues vegades sense tenir majoria. El temps ho reconeixerà. La primera vegada va ser el 2018, quan van propiciar la caiguda de Mariano Rajoy després de la moció de censura que va convertir-lo en president del govern espanyol, sobretot perquè Ciutadans va refusar donar suport a Sánchez. Malgrat el que pensen els puristes, aquella decisió va donar vida a l’independentisme, delmat per la derrota del 2017, i va ser la sentència … Continua la lectura de Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

Junts, els lloguers, i la política parlamentària

Des de l’escó 33 El recurs fàcil per a qui no entén la política és analitzar-ho tot en clau ideològica, o estètica, que n’és la simplificació més basta. En un Congrés gairebé bipartidista, en el qual les majories només es poden articular al voltant del PSOE o del PP, és normal que en unes votacions puguis coincidir amb un o amb l’altre cap de colla. No crec que el PNB s’hagi transformat en un partit d’esquerra pel fet d’estar aliat amb el PSOE, ni Junts és des de la setmana passada el partit de dreta que anhelen els articulistes i … Continua la lectura de Junts, els lloguers, i la política parlamentària

2024: un cop de puny

Léalo en español Avui que comença un nou any, és bo recordar una afirmació de Plató, que ens fa notar que el passat és irreparable, però el futur és prevenible. El filòsof grec no deia que el futur fos previsible, o sigui que es pugui “intuir per endavant allò que pot ocórrer” i preveure les conseqüències que probablement se’n derivaran, sinó que utilitzava un adjectiu menys freqüent: prevenible. Aquest adjectiu deriva del verb prevenir, que significa “preveure una cosa per impedir-la”, i es fa servir per referir-se a les conseqüències que es poden evitar. La prevenció implica, per tant, prendre mesures anticipades per evitar problemes, riscs o dificultats en … Continua la lectura de 2024: un cop de puny

O victòria o suïcidi

Léalo en español Quan dilluns de la setmana vinent ens tornem a trobar en aquesta columna, la incògnita electoral ja estarà aclarida. A Madrid, perquè el duel entre el PP i el PSOE s’haurà resolt, del tot o gairebé, i també haurà quedat clar el suport que tindran els partits que fan de crossa, Sumar i Vox. En el cas del PSOE, el seu futur dependrà segurament dels resultats d’alguns partits de les nacionalitats que en la passada legislatura ja van donar-li suport: PNB, EH Bildu, BNG i ERC. Per molt que vulguin fomentar el bipartidisme amb debats cara a cara amb només dos … Continua la lectura de O victòria o suïcidi

La basquitis de l’establishment

Léalo en español La setmana passada va passar per Barcelona Andoni Ortuzar, el gris president del PNB, convidat, és clar, per La Vanguardia. L’escenari estava ple d’homes encorbatats, com si de cop haguéssim retornat als anys noranta. Tot en ordre, que és del que es tracta. Cal esborrar de pressa i corrents el malson sobiranista. L’independentisme català va alterar l’oasi català de tal manera que, per anul·lar el moviment revolucionari més potent i democràtic que s’hagi donat a Catalunya des del final del franquisme, els ha calgut recórrer a la violència, la persecució de líders polítics i la destrucció de l’estat de dret. Ells diran que … Continua la lectura de La basquitis de l’establishment

Sucursalisme al Parlament

Salvador Illa està emprenyat. No m’estranya. Pere Aragonès ha volgut fer de Jordi Pujol quan ni a Catalunya ni a Espanya ningú més podrà practicar com ell el joc de fet a amagar. L’únic partit que hi està bregat és el PNB, que fa quatre dècades que no es mou de lloc. El pujolisme és mort i enterrat, malgrat el retorn a l’autonomisme d’Esquerra i d’una part de Junts. L’intent del Govern de buscar la mediació del PSOE, concretament de Pedro Sánchez, perquè el PSC aprovi els pressupostos de la Generalitat ha irritat encara més el primer secretari del PSC, que … Continua la lectura de Sucursalisme al Parlament

Pressupostos i solitud

Léalo en español 1. PRESSUPOSTOS ESPANYOLS. Estava cantat. Després d’amenaçar de fer-ho durant dies, finalment Esquerra no ha presentat l’esmena a la totalitat als pressupostos de Pedro Sánchez. Les maniobres del cap del govern espanyol per desfer-se dels republicans van donar els seus fruits quan la setmana passada va aconseguir el suport de dos socis poc corrents, el BNG (1) i Coalició Canària-NC (2). Aquests tres escons s’afegien als dels socis habituals dels socialistes, com són Més País (2), Compromís (1), EH Bildu (5), PNB (6), Terol Existeix (1), el Partit Regionalista de Cantàbria (1) i el PDeCAT (4). Entre tots, … Continua la lectura de Pressupostos i solitud

Esquerra: amb una sabata i una espardenya

Léalo en español Abans de començar, voldria manifestar la meva solidaritat amb Pau Juvillà, que aquesta setmana ha anunciat que pateix un càncer i que per això paralitza la seva activitat política. Visca la vida, Pau! Tots els que hem hagut de superar aquest tràngol sabem el preu que té. Mentre el Congrés espanyol votarà avui si convalida o no la contrareforma laboral promoguda pel govern del PSOE i Unides Podem, el Parlament català, a proposta dels partits del 52%, atura l’activitat per l’assetjament de la JEC a Pau Juvillà. Les dues circumstàncies afecten greument els drets de les persones. Drets … Continua la lectura de Esquerra: amb una sabata i una espardenya

Narinan, narinan

Léalo en español L’expressió anar-hi anant, pronunciada narinan, és sinònima, segons l’amic Josep Espunyes, d’una altra: anar fent (o passant). És una fórmula musical que els de La Trinca van popularitzar amb l’estrofa “I l’OTAN?… Narinan, narinan!” d’una cançó publicada el 1981. Mireu si en fa d’anys que hem de ballar-la. La locució narinan va més enllà del desdenyós anar fent. Sembla que narinan expressi que encara hi ha esperança. La resignació no sembla que sigui definitiva perquè estem determinats a arribar on ens hem proposat. L’humanisme pessimista beu d’aquesta manera dual de viure. Derrotats i tossuts alhora. La història del catalanisme es podria resumir també així. Ha perdut moltes batalles i … Continua la lectura de Narinan, narinan

Iglesias, cap d’arengada

Léalo en español Hi ha qui pretén negar que els embolics que viu la política espanyola siguin conseqüència de la crisi sobiranista catalana. El desencadenant de la moció de censura contra Mariano Rajoy va ser, no cal dir, la sentència del cas Gürtel, però la iniciativa no hauria prosperat si els partits bascos, catalans i valencians no haguessin decidit votar-hi a favor. A Catalunya, ves, s’acostuma a donar més credibilitat democràtica i negociadora al PSOE que al PP. És una convicció de l’esquerra sobiranista que requeriria un estudi profund per avalar-ne la veracitat. La qüestió és que l’1 de juny del 2018 Pedro … Continua la lectura de Iglesias, cap d’arengada