L’independentisme somniat

Léalo en español L’independentisme màgic torna, vaig llegir no sé on. I de seguida vaig pensar que sí, que realment estàvem entrant en una fase en què almenys una part de l’independentisme polític defensava el retorn d’un inesperat independentisme màgic: l’independentisme del peix al cove. L’independentisme moderat —com si un grup que demana la independència d’una part de l’Estat al qual pertany pugui ser considerat mai moderat per l’establishment al qual vol guanyar— difon arreu on va la idea que és un error que l’autodeterminació sigui un dels aspectes de la negociació amb l’Estat després del 28-A. Només si ets com … Continua la lectura de L’independentisme somniat

Quin és el futur de la Crida?

Léalo en español Ja ha nascut la criatura. Dissabte va celebrar-se el congrés constituent de la Crida Nacional per la República, més coneguda com la Crida, després d’uns llargs mesos de gestació. Al Fòrum de Barcelona es van aplegar unes 2.700 persones que van aprovar dues ponències, una política i una altra d’organització, i una direcció integrada per 21 persones. Un Congrés que es va plantejar més com un espectacle que com el que haurien de ser les assemblees dels grups polítics: una àgora de debat. Però la temptació dels polítics d’avui dia és substituir el programa polític pel relat, … Continua la lectura de Quin és el futur de la Crida?

La moció trampa del PSOE

Léalo en español “La realitat és incòmoda”, ha dit algú durant el primer dia de debat de la moció de censura. Només cap al final del debat entre Rajoy i Sánchez ha aparegut Catalunya. Rajoy i Sánchez han evitat debatre sobre el conflicte amb Catalunya. Ni tan sols ho ha fet José Luis Ábalos en exposar els motius pels quals el PSOE ha presentat apressadament aquesta moció de censura. Mariano Rajoy ha obert la caixa de trons quan ha assegurat que, acabi com acabi la votació de la moció, “yo seguiré siendo español”. No era cap adeu. Per bé que … Continua la lectura de La moció trampa del PSOE

O llibertat o abstenció

Léalo en español L’Espanya del PP està podrida. Els casos de corrupció dels conservadors són tants que la sentència del cas Gürtel és només la cirereta d’una pràctica que fins i tot esquitxa Federico Jiménez Losantos, que ha xuclat de la mamella corrupta mentre des de la trona del seu programa radiofònic escopia bilis patriòtica. L’Espanya del PP està ben corcada però també ho està la del PSOE. Des de l’època del cas Filesa —un dels primers casos de corrupció destapats a l’Espanya del règim del 78— i els GAL, els socialistes han esdevingut un complement de bijuteria en una … Continua la lectura de O llibertat o abstenció

ETA: marxa endarrere i retorn al futur

Léalo en español L’antic senador del PNB, Iñaki Anasagasti, el 2011, en el context de l’alto el foc d’ETA, va escriure en el seu blog del diari Deia una reflexió molt significativa per entendre què ha passat al País Basc en els últims quaranta anys: “El món d’HB el 1977 va cometre, a part d’un immens delicte moral, un garrafal error estratègic. Existia una ETA nascuda sota el franquisme en resposta violenta a la violència institucional del règim i, en lloc de donar una oportunitat a la convivència pacífica, van creure en una victòria que anomenaven militar per part d’una … Continua la lectura de ETA: marxa endarrere i retorn al futur

El franquisme i el Rei. La conspiració del silenci contra l’independentisme

Léalo en español Ahir, diumenge 20 de novembre, i amb motiu del 41è aniversari de la mort del dictador espanyol Francisco Franco, el diputat del PDeCAT Francesc Homs va piular a Twitter la imatge de dos presidents franquistes del Congrés dels Diputats, dels quatre que va tenir. Les imatges anaven acompanyades del missatge següent: “Avui, 20-N. Al Congrés hi ha exposats franquistes a la paret, i dimarts alguns votaran que és normal jutjar per posar urnes. Segur que res a veure”. I tant que hi té a veure! Cap antic diputat de CiU, començant per Miquel Roca i Junyent, el retrat del qual penja a la … Continua la lectura de El franquisme i el Rei. La conspiració del silenci contra l’independentisme

L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

Léalo en español El 12 de juny del 1994 se celebraren les terceres eleccions europees després de l’ingrés d’Espanya a la UE. Aquelles eleccions, que eren de circumscripció única per a tot l’Estat, va guanya-les el Partit Popular, seguit del PSOE, IU (amb IC) i CiU, que va obtenir 865.913 vots i tres eurodiputats (dos convergents: Carles Gasòliba i Joan Vallbé i una d’UDC: Concepció Ferrer). La novetat respecte de les dues convocatòries anteriors era que la llista de CiU va incloure candidats de dos partits nacionalistes més, Unitat del Poble Valencià (UPV), predecessor del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) ara … Continua la lectura de L’impossible grup parlamentari catalano-valencià