“No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

Entrevista d’Ot Bou a l’historiador i diputat de Junts al parlament, que és membre de MEScat – Independentistes d’Esquerra. L’historiador Agustí Colomines (Barcelona, 1957), professor a la Universitat de Barcelona, expert en la recerca sobre el nacionalisme, s’ha estrenat aquesta legislatura com a diputat de Junts. Vell militant de Bandera Roja i del PSUC, secretari de Josep Benet i alumne de Josep Termes, fou després director de la fundació convergent CatDem i director general de l’Escola d’Administració Pública durant el govern de Junts pel Sí. Ara diu que se sent “absolutament còmode” amb l’etiqueta de representant del corrent esquerrà del partit del president Carles Puigdemont, tot … Continua la lectura de “No em crec que tot el país s’hagi fet d’extrema dreta de cop i volta”

Els independentistes d’Esquerra amb Junts

Aquesta és la meva intervenció en l’obertura de la Convenció de MEScat – Independentistes d’Esquerra Bon dia a tothom i benvinguts, Deixeu-me que per començar-la digui unes paraules. El 38% de la població que treballa a Catalunya entra en el llindar de la pobresa un cop ha pagat el lloguer o la hipoteca de casa seva. El 38%. És una xifra que, si ens la mirem bé, ens hauria de fer tremolar. Treballar ja no garanteix viure amb dignitat. I això és una novetat històrica. No parlo d’un problema local, ni d’una anomalia catalana. És un fenomen mundial, que afecta … Continua la lectura de Els independentistes d’Esquerra amb Junts

L’estabilitat de la paràlisi

Des de l’escó 33 El debat d’orientació política d’enguany ha deixat una imatge nítida del moment polític que viu Catalunya. Salvador Illa va arribar al faristol amb la tranquil·litat d’un president que confia plenament en els seus socis. Va parlar amb la seguretat d’algú que sap que ni Esquerra ni els Comuns li faran ombra, ni a la cambra ni al carrer. Però aquesta confiança, que pot semblar fortalesa, és en realitat un reflex de debilitat institucional. Illa governa perquè els seus socis —Esquerra i els Comuns— no s’atreveixen a forçar una crisi, però també perquè el país sembla resignat … Continua la lectura de L’estabilitat de la paràlisi

Illa i la fi de la normalitat

Des de l’escó 33 Finalment ho ha reconegut. En una entrevista de diumenge passat amb el director de La Vanguardia, el president Salvador Illa es va esmenar i, després d’un any de repetir que Catalunya havia entrat en una fase de “normalitat”, ara afirma que fins que el president Carles Puigdemont no pugui tornar i el vicepresident Oriol Junqueras no pugui ser candidat no hi haurà normalitat. No sé què és el que l’ha fet canviar d’opinió —per convicció personal, diu ell—, però la qüestió és que, a partir d’aquest reconeixement, el primer secretari del PSC no podrà apel·lar més a … Continua la lectura de Illa i la fi de la normalitat

Omplir el buit

Des de l’escó 33 Comença un nou curs polític a Catalunya i ho fa, com des de fa massa anys, amb la sensació que avancem com els crancs: cap enrere. Dilluns passat, Gonzalo Boye advertia que l’extrema dreta no puja per la solidesa del seu projecte —dèbil, enganyós i contradictori—, sinó per la incapacitat dels partits democràtics d’oferir respostes duradores als problemes reals de la ciutadania. Té raó. Som en un moment de cruïlla. La legislatura catalana està estancada, l’autogovern, en mans del PSC i de la coalició de la investidura amb els Comuns i ERC, és cada vegada més … Continua la lectura de Omplir el buit

L’any de la inestabilitat permanent

Des de l’escó 33 Tanquem el curs polític amb una certesa incòmoda: vivim atrapats en una inestabilitat permanent. No és només un problema català, espanyol o europeu: és global. El món s’alimenta d’un caos fet de guerres, populismes, desgovern, corrupció i emergència climàtica. La violència i la desigualtat creixen, mentre un individualisme ferotge mina la cohesió social. Fem-ne la radiografia. La inestabilitat internacional ha estat descomunal aquest any. La guerra d’Ucraïna s’ha cronificat i desgasta una Unió Europea sense rumb, que resol la seva impotència amb un rearmament forçat i tardà. Els Estats Units, en plena era trumpista, basculen entre el … Continua la lectura de L’any de la inestabilitat permanent

L’esperança ajornada dels socialdemòcrates

Des de l’escó 33 No recordo on vaig llegir una afirmació que em va impactar: “L’esperança és una decepció ajornada”. Si observem l’evolució de la socialdemocràcia al món, potser caldrà donar la raó a qui va pronunciar-la. El gran projecte polític que havia de fer compatibles la llibertat i la justícia amb el progrés i l’equitat i l’estat i la ciutadania, ha anat quedant relegat a una nostàlgia d’arxiu o, en el pitjor dels casos, a una estructura de poder desgastada i sovint corrupta. Durant dècades, la socialdemocràcia europea va ser el pilar del pacte social de postguerra. Ara, en … Continua la lectura de L’esperança ajornada dels socialdemòcrates

La llibertat en coma: Sánchez entre el fang i la por

Des de l’escó 33 La corrupció matarà la democràcia. En realitat, ja ho està fent. És una evidència. La ceguesa política —tant a Catalunya com arreu del món— ens ha impedit de reconèixer-ho fins que, com passa sovint, l’extrema dreta ha utilitzat la corrupció del poder establert com a palanca per promocionar uns ideals que, es miri com es miri, ataquen el cor mateix de la llibertat. Sense llibertat no hi ha democràcia. És una amenaça global que troba el seu caldo de cultiu tant en el capitalisme més salvatge com en els règims autoritaris que es diuen comunistes, com ara … Continua la lectura de La llibertat en coma: Sánchez entre el fang i la por

Alejandro Fernández i el fantasma de Convergència

Des de l’escó 33 El Partit Popular avança com un cavall desbocat, estirat per dues ànimes que es miren amb recel. D’una banda, la facció més radical, encarnada per Isabel Díaz Ayuso a Madrid i Alejandro Fernández a Barcelona, i apadrinada per figures com José María Aznar i Cayetana Álvarez de Toledo. De l’altra, el corrent moderat que lidera Alberto Núñez Feijóo, president del partit des de l’abril de 2022, després d’un breu parèntesi encarnat per Pablo Casado. Atrapat entre dos gallecs, Mariano Rajoy i el mateix Feijóo, el PP de Catalunya va estar a punt de desaparèixer després de … Continua la lectura de Alejandro Fernández i el fantasma de Convergència

Encara som a la partida

Des de l’escó 33 L’ajornament de l’oficialitat del català a la UE desgasta Sánchez i dona a Junts noves opcions per resistir des del Congrés. La Comissió d’Afers Generals de la Unió Europea ha tornat a posposar, una vegada més, la decisió sobre la petició del govern espanyol d’incloure el català com a llengua oficial de ple dret a les institucions europees. Aquesta és una d’aquelles notícies que, per a l’observador desinformat, pot semblar purament tècnica: qüestions de pressupost, dificultats logístiques, resistències discretes d’estats membres. Però en política res no és només tècnic. I en aquest cas, l’ajornament és també el … Continua la lectura de Encara som a la partida