Passar-se la militància per l’arc de triomf

Està de moda consultar la militància quan no se sap què fer. Les acolorides i dramàtiques assemblees de la CUP posteriors al 27-S van demostrar fins a quin punt aquest recurs pot convertir-se en un bumerang. L’increïble empat a 1.515 vots després de 12 hores d’assemblea va despullar el sant. Els partidaris d’investir Artur Mas i els que apostaven per anar a unes noves eleccions, efectivament, van empatar, però com que no hi havia previst un mecanisme per desfer l’empat, els que movien els fils —que sempre són pocs— van optar per convocar un consell polític ampliat, amb representants de … Continua la lectura de Passar-se la militància per l’arc de triomf

¡Socorro, España en quiebra!

Ante el mercadeo que están protagonizando los líderes políticos españoles, las negociaciones entre la CUP y Junts pel Sí fueron cosa de niños. La riña entre los soberanistas fue durísima y acabó con un órdago inesperado que se llevó por delante al candidato de la CUP, Antonio Baños, y a un par de sus diputados, además de someter a la extrema izquierda al dictado del grupo mayoritario. Pero el combate también dejó una gran víctima en las filas de Junts pel Sí. Su candidato a la presidencia, Artur Mas, tuvo que renunciar y abandonó su intención de presidir la Generalitat. Todas las negociaciones políticas tienen un coste. … Continua la lectura de ¡Socorro, España en quiebra!

Aplaudir o no aplaudir

Durant la sessió d’investidura del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del grup parlamentari de Ciutadans, Inés Arrimadas, va retreure-li una sèrie de piulades d’anys enrere i, també, unes paraules que havia pronunciat l’aleshores alcalde de Girona en un acte del 2013 en què va citar unes paraules del periodista Carles Rahola, afusellat després pel franquisme, de l’any 1938. “Vostè va dir que s’havia de fer fora l’invasor”, va etzibar Arrimadas a Puigdemont, sense citar la frase completa ni l’autor de la frase. La pretensió d’Arrimadas, que és una pèssima cap de l’oposició, era presentar un Puigdemont … Continua la lectura de Aplaudir o no aplaudir

¡Vaya bodrio de campaña!

Se acabó lo que se daba. La campaña electoral más insólita de los últimos tiempos llega a su fin. Iba a decir gracias a Dios, porque también ha sido una de las campañas más aburridas en lo que llevamos de democracia. Ya saben ustedes que servidor no cree que esté cambiando nada respecto al modelo iniciado en los años de la Transición. Se lo conté en mi columna anterior y a ella les remito. Por lo tanto, está claro que no estamos ante ninguna segunda transición como pretenden los partidos emergentes. Lo que sí hay es una crisis de los partidos clásicos, atenazados … Continua la lectura de ¡Vaya bodrio de campaña!

La trampa del cara a cara

Llevamos algo más de treinta años de democracia y los medios de comunicación aún no se han enterado de que España no es cosa de dos. De socialistas y populares. Durante la transición se mantuvo el pluralismo por miedo, porque se creyó que dándole cuota de protagonismo a los comunistas y a los nacionalistas se cauterizaba el peligro “rojo separatista”, la bicha de los franquistas durante años. España no fue cosa de dos ni durante la Guerra Civil. En ninguna de las diez legislaturas desde que en 1977 se inaugurase la constituyente, las Cortes han sido cosa de dos. En la constituyente … Continua la lectura de La trampa del cara a cara

Està clar que el catalans no som espanyols

Llegeixo a la premsa que el jutjat d’instrucció número 2 de Barcelona, el titular del qual és la jutgessa Eugenia Canal, s’ha inhibit en el cas de la sonora xiulada a l’himne espanyol i al rei espanyol Felip VI durant la final de la Copa del Rei, que va tenir lloc el passat 30 de maig al Camp Nou, i que va enfrontar el Barça amb l’Athletic Club, els dos clubs, segons molts afeccionats espanyols, que representen l’anti-Espanya. La jutgessa Canal ha remès a l’Audiència Nacional aquest procés amb l’argument que hi podria haver hagut un delicte d’injúries al rei. Bravo! Aquell … Continua la lectura de Està clar que el catalans no som espanyols

Lo que se decidirá el 20D

Anoche empezó una de las campañas electorales españolas más reñidas y diferentes de los últimos tiempos. Lo es no sólo por la irrupción de Ciudadanos y Podemos, que aspiran a substituir a los partidos nacionalistas catalán y vasco que hasta el momento actuaban de bisagra del bipartidismo clásico que ha dominado en las Cortes desde que se hundió el grupo PCE-PSUC, a raíz de la victoria socialista de 1982. En esos 33 años, conservadores y socialistas han recurrido a CiU y PNVpara sacar adelante un sinfín de leyes y acuerdos en beneficio del ideario del partido de turno, a cambio de conceder a los nacionalistas algunas de … Continua la lectura de Lo que se decidirá el 20D

Partidismes

“Ens volen castigar pel que votem i utilitzen la qüestió dels diners per això”, així de rotund s’ha expressat aquest dimarts el president en funcions, Artur Mas, en valorar les mesures de fiscalització de la despesa de la Generalitat anunciades divendres passat pel Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per tal de garantir que “no es gasti ni un sol euro en accions inconstitucionals”. Repressió jacobina per escapçar escara més la democràcia real a Catalunya, que és amenaçada per l’estat i els seus aliats polítics i mediàtics —incloent-hi Podemos— per silenciar la veu del poble de Catalunya. He seguit en directe la roda premsa … Continua la lectura de Partidismes

Adéu, CDC, adéu

Després de la dissolució de la Federació de Convergència i Unió (CiU), havia d’arribar la liquidació de CDC. CiU es va fondre perquè finalment les divergències entre Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas sobre el procés sobiranista es van fer insostenibles. Els dos partits de la Federació, formalment nascuda el 2001, estaven lligats des del 1978. Ara, si es va a la seva pàgina web, hi ha la següent llegenda: “Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya han emprès camins diferents en el seu projecte polític. Per aquest motiu, aquest web deixarà de funcionar com fins … Continua la lectura de Adéu, CDC, adéu

“Españoles… Franco (no) ha muerto”

Reportage acrítico y laudatorio de la propaganda del régimen, el NO-DO, sobre la muerte de Franco Si ustedes se toman la molestia de consultar la web de TVE de hoy mismo, se darán cuenta de que Franco sigue vivo después de muerto. La versión equidistante de lo que en ella se cuenta refleja el empeño de las esferas del poder actual para edulcorar el pasado. Lo voy a plantear de otra manera: TV3, por ejemplo, nunca hubiese resumido lo que pasó el 20N de 1975 con la amabilidad que le tiene TVE. Las herencias pueden convertirse en una pesada carga, en especial si quien dirige … Continua la lectura de “Españoles… Franco (no) ha muerto”