O victòria o suïcidi

Léalo en español Quan dilluns de la setmana vinent ens tornem a trobar en aquesta columna, la incògnita electoral ja estarà aclarida. A Madrid, perquè el duel entre el PP i el PSOE s’haurà resolt, del tot o gairebé, i també haurà quedat clar el suport que tindran els partits que fan de crossa, Sumar i Vox. En el cas del PSOE, el seu futur dependrà segurament dels resultats d’alguns partits de les nacionalitats que en la passada legislatura ja van donar-li suport: PNB, EH Bildu, BNG i ERC. Per molt que vulguin fomentar el bipartidisme amb debats cara a cara amb només dos … Continua la lectura de O victòria o suïcidi

Derrotar el PSC i Sumar

Léalo en español La campanya electoral ja està en marxa. Durant quinze dies assistirem al ritual de demanar el vot de la ciutadania amb promeses que després no es compliran o bé apel·lant a la por que guanyi el PP i Vox. Com que la convocatòria és espanyola, a Catalunya els partits estatals volen introduir el marc mental que la confrontació és entre una suposada esquerra i una dreta que necessitarà l’extrema dreta per guanyar. Tal com va quedar demostrat amb l’elecció de Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona, a Catalunya la confrontació no és aquesta. La línia divisòria és sempre, almenys des de fa una dècada … Continua la lectura de Derrotar el PSC i Sumar

En campanya permanent

Lélo en español Els russos s’esbudellen i nosaltres estem en campanya electoral permanent. Encara que pugui semblar que la democràcia està en perill més a Rússia que a Espanya, l’amenaça a la llibertat és global. Teòricament, Espanya és una democràcia constitucional que, tanmateix, com ja han constatat diverses instàncies imparcials, és deficitària perquè està contaminada pel nacionalisme espanyol. Ho van poder comprovar fa uns dies en ocasió de l’elecció dels nous alcaldes de Barcelona i Girona. Aquest dèficit democràtic és el que va portar als conflictes polítics més rellevants des de fa una dècada: el 15-M i el Procés, que han … Continua la lectura de En campanya permanent

Per què Trias no és alcalde?

Léalo en español Vaig predir que Xavier Trias no seria alcalde, i així ha estat. Em vaig equivocar quan vaig donar-li unes males previsions electorals, perquè finalment va aconseguir quedar en primera posició. Amb això no n’ha tingut prou per assegurar-se l’alcaldia. L’unionisme de dreta i d’esquerra, PP i PSC, s’ha aliat amb els populistes d’esquerra, Barcelona en Comú, i ha barrat el pas a la coalició independentista de Junts i Esquerra. És el mateix PP que pacta amb Vox arreu d’Espanya. Encara que la relació entre juntaires i republicans és terrible, com s’ha pogut constatar amb diversos pactes municipals que, de tan caïnites com … Continua la lectura de Per què Trias no és alcalde?

Trias ha guanyat

Léalo en español Em vaig equivocar. Als comentaristes ens passa com als conductors quan s’equivoquen de ruta. Cal que el GPS del seu cotxe recalculi el trajecte si no vol perdre’s en un laberint d’asfalt. Abans de les eleccions vaig escriure, no una vegada, sinó dues o tres, que Xavier Trias no seria alcalde perquè no guanyaria les eleccions. No em sap gens de greu de reconèixer que vaig errar en el meu pronòstic. Al contrari, ho admeto sense piular. Enhorabona, per tant, a qui podria ser el nou alcalde de Barcelona, ara sí, en nom de Junts per Catalunya. … Continua la lectura de Trias ha guanyat

Guanya l’abstenció independentista

Léalo en español La base independentista s’ha abstingut en massa. Totes les eleccions són legítimes, malgrat que voti poca gent, però l’abstenció és un símptoma de desafecció. Encara que no es vulgui reconèixer, durant els anys del procés la participació electoral va ser altíssima, com mai des del 1977. Aquesta serà sempre una de les característiques de la revolució dels somriures. Els partits independentistes han decebut de tal manera els electors fidels a l’1-O, que el càstig a Esquerra i CUP ha estat sever. Xavier Trias ha salvat els mobles a costa de desnaturalitzar Junts i beneficiar-se del vot anti Colau amb un … Continua la lectura de Guanya l’abstenció independentista

El veredicte de les urnes

Léalo en español Entrem en la darrera setmana de campanya electoral. Cap dels debats que he pogut seguir m’ha interessat gens ni mica. L’acumulació de banalitats cansa. O si més no, em cansa a mi. Les campanyes electorals només interessen al microcosmos politicomediàtic, que es retroalimenta amb els titulars que fabriquen els assessors o bé amb les pífies dels candidats, que són moltes. És insostenible pretendre mantenir l’atenció de la gent amb una colla d’estaquirots que monologuen, menteixen i sempre volen tenir raó. Potser arribarà el dia que els polítics entendran que per enfortir la democràcia cal que canviïn d’actitud i es … Continua la lectura de El veredicte de les urnes

Trias salvarà Colau

Ada Colau és un fenomen polític estrany. Va arribar a l’alcaldia des de l’activisme. Va quedar per davant del candidat de CiU, Xavier Trias, després d’una campanya ignominiosa contra ell que hauria d’haver fet vergonya a qualsevol demòcrata de veritat. Però durant tots aquests anys de lluita aferrissada per la independència, hem pogut comprovar que els unionistes, fossin del pelatge que fossin, no estaven per subtileses. També és veritat que Trias és un polític temperamental, amb unes reaccions intenses d’estat d’ànim que li juguen molt males passades. No té el do de l’oportunitat, perquè, diguem-ho clar, en el fons no és … Continua la lectura de Trias salvarà Colau

La política municipal i la vocació

Léalo en español A la política municipal, com a l’Església, hi falten vocacions. Aquest cap de setmana ho he pogut constatar en els reportatges oferts per diversos mitjans. Les eleccions municipals se celebraran a finals d’aquest mes i sembla que gairebé tots els partits polítics han tingut dificultats per confeccionar les llistes dels 947 municipis de Catalunya. No sé exactament per què l’Església pateix aquesta manca de vocacions, si bé em puc imaginar que la laïcització de la societat, que no combina gens bé amb una Església catòlica rígida, masclista i envellida, deu influir-hi. A la política passa una mica … Continua la lectura de La política municipal i la vocació

Una mica de claredat

Léalo en español L’acord de claredat proposat per Esquerra Republicana és una estafa. Ho afirmo així de clar. No té suc ni bruc i és un esqueix, un altre!, de l’independentisme màgic. Tan màgic com la desobediència que no sap gestionar qui propugna aquesta via i l’excés d’heroisme li rebota com un bumerang. Clara Ponsatí va donar una lliçó de com es poden fer bé les coses i aprofitar una esquerda legal per desconcertar el rival, defugir la genuflexió i animar la tropa. De l’acció se’n desprenia la narrativa. Estiguin atents al que passarà avui i després comparin. 1. Desobeir depèn d’un mateix. … Continua la lectura de Una mica de claredat