Junts, els lloguers, i la política parlamentària

Des de l’escó 33 El recurs fàcil per a qui no entén la política és analitzar-ho tot en clau ideològica, o estètica, que n’és la simplificació més basta. En un Congrés gairebé bipartidista, en el qual les majories només es poden articular al voltant del PSOE o del PP, és normal que en unes votacions puguis coincidir amb un o amb l’altre cap de colla. No crec que el PNB s’hagi transformat en un partit d’esquerra pel fet d’estar aliat amb el PSOE, ni Junts és des de la setmana passada el partit de dreta que anhelen els articulistes i … Continua la lectura de Junts, els lloguers, i la política parlamentària

Vade retro…

Des de l’escó 33 Acabo de llegir un article d’@AlbertCarreras3 al @diariARA que és una nova apologia del “peix al cove” amb un títol recurrent: “Com pitjor, pitjor”. Carreras recomana a @JuntsXCat, encara que no citi el partit, fer com el @eajpnv, i treure profit de la debilitat del @PSOE. És una cançó coneguda, i si em permeten ahistòrica, perquè no té en compte els deu anys que han passat de lluita per la independència, ni les conseqüències de l’engany permanent de tots els governs espanyols un cop aprovats els PGE, que és no complir les promeses. A més, l’article … Continua la lectura de Vade retro…

Un matí amb el president Illa al Parlament

Des de l’escó 33 Som a començaments del curs parlamentari i avui, 5 de setembre, s’ha celebrat un ple del Parlament en el qual s’ha pogut debatre sobre la composició i les prioritats del nou Govern de la Generalitat. El president Salvador Illa s’ha estès —no gaire, perquè no és gens donat als discursos llargs— sobre què vol fer i qui ho ha de fer. El problema de les intervencions breus és que el nivell d’inconcreció pot ser altíssim. Al president Illa li passa això. Les formes vaticanes de parlar, que s’esberlen quan se li dispara un tic facial o … Continua la lectura de Un matí amb el president Illa al Parlament

El ‘Ja soc aquí’ del president Puigdemont

Des de l’escó 33 El president Carles Puigdemont va retornar a Catalunya el dijous 8, tal com va dir que faria si es convocava un debat d’investidura, fos el seu o el d’un altre candidat. A les 9 del matí d’un dia d’estiu de molta calor, Puigdemont va aparèixer al carrer de Trafalgar, des del passatge de Sant Benet. Va ser un moment espectacular que em va fer recordar un altre moment igualment sublim: l’Onze de setembre de 1971. Els ho explico abans de passar a comentar els fets relacionats amb el retorn presidencial i la investidura. L’Onze de setembre … Continua la lectura de El ‘Ja soc aquí’ del president Puigdemont

L’adeu de Joan Tardà a les trinxeres republicanes

Des de l’escó 33 M’afanyo a dir que totes les opinions són respectables, si bé els antics grecs ja ens advertiren que l’opinió és el contrari de la veritat. Les certeses absolutes són del gust de qui no sap debatre. Faig aquest advertiment perquè les notes que poden llegir a continuació deriven de la lectura de l’article “Adeu trinxeres entre ERC i PSC?” que Joan Tardà va publicar a El Periódico ahir, 26 de juliol. Tardà és un home de conviccions profundes, que del 2017 ençà defensa que cal “girar full”, tot i que ell no empra aquesta imatge tan … Continua la lectura de L’adeu de Joan Tardà a les trinxeres republicanes

Una nit electoral agredolça

Una anàlisi d’urgència dels resultats electorals del 12-M Com vam arribar a les eleccions d’ahir que han propiciat la pèrdua de la majoria independentista al Parlament? Passar del 52% al 43% no és poca cosa. La responsabilitat de convocar eleccions va ser tan sols d’Esquerra, que em fa l’efecte que no va calcular bé què hi podria perdre. Ara ja sabem que ha perdut un president, que, amb quaranta-dos anys, diu que es retira de la primera línia. De fet, el president Aragonès va començar a cavar la seva tomba el dia que no va saber copsar els efectes que … Continua la lectura de Una nit electoral agredolça

A reveure

Léalo en español Aquest és el darrer article que escric en aquest mitjà. La raó és, com ja és sabut, que he decidit acceptar la invitació del president Puigdemont per acompanyar-lo en la candidatura àmplia ideològicament i independentista que es presentarà a les eleccions del 12 de maig. Per tant, com és preceptiu, encara que aquest sigui un mitjà de comunicació privat, he de deixar d’escriure. No puc ser art i part. Vull dir que he traspassat la línia del mer comentarista de la política per esdevenir-ne, almenys en part, protagonista. Abans de continuar, deixin-me que agraeixi a l’editor-director d’aquest diari, José … Continua la lectura de A reveure

Puigdemont, el passat que no passa

Léalo en español “El passat que no passa” és una expressió utilitzada per l’historiador italià Benedetto Croce. Significa que el passat no es mor mai, ni tan sols en el present. Sempre hi és, perquè forma part de l’estructura de totes les societats. No hi ha pobles sense història. En tot cas, hi ha pobles als quals se’ls nega la història. Així doncs, segons Croce, la història deixa de ser una simple explicació de fets del passat per esdevenir història contemporània, allò que té lloc avui amb arrels en el passat. Com escrivia fa uns dies David Carabén, parlant de Messi, com … Continua la lectura de Puigdemont, el passat que no passa

François Bondy y Cataluña en 1963

Llegiu-lo en català Tuve una semana complicada, académicamente hablando. No se preocupen, estoy bien de salud. A veces es imposible combinar mi trabajo de profesor con la regularidad de mis columnas semanales. Sea como fuere, tuve que preparar con antelación mi artículo y opté por salirme de la agenda actual y contarles algo que descubrí en el archivo de la Universidad de Miami. Leyendo el ejemplar del mes de marzo de 1963 (n.º 70) de la revista Cuadernos, que desde su fundación en 1951 dirigió Julián Gorkin, el dirigente del POUM que en el exilio se afilió al PSOE, y que en ese número … Continua la lectura de François Bondy y Cataluña en 1963

Eleccions i candidatures…

Léalo en español Finalment, el 12 de maig se celebraran les eleccions autonòmiques. Una mica tard, per al meu gust, perquè l’actual govern estava tocat de mort des del dia que Junts va decidir abandonar-lo, l’octubre de 2022, per discrepàncies amb l’actual titular de la presidència. S’han perdut gairebé dos anys, durant els quals Esquerra només ha volgut consolidar-se com a partit dominant. No estic gaire segur que ho hagi aconseguit. Si ho mirem per la banda de les esquerres, amb les quals els agrada de mesurar les pròpies forces els republicans, és evident que el PSC s’ha recuperat gràcies … Continua la lectura de Eleccions i candidatures…