La llibertat en coma: Sánchez entre el fang i la por

Des de l’escó 33 La corrupció matarà la democràcia. En realitat, ja ho està fent. És una evidència. La ceguesa política —tant a Catalunya com arreu del món— ens ha impedit de reconèixer-ho fins que, com passa sovint, l’extrema dreta ha utilitzat la corrupció del poder establert com a palanca per promocionar uns ideals que, es miri com es miri, ataquen el cor mateix de la llibertat. Sense llibertat no hi ha democràcia. És una amenaça global que troba el seu caldo de cultiu tant en el capitalisme més salvatge com en els règims autoritaris que es diuen comunistes, com ara … Continua la lectura de La llibertat en coma: Sánchez entre el fang i la por

Alejandro Fernández i el fantasma de Convergència

Des de l’escó 33 El Partit Popular avança com un cavall desbocat, estirat per dues ànimes que es miren amb recel. D’una banda, la facció més radical, encarnada per Isabel Díaz Ayuso a Madrid i Alejandro Fernández a Barcelona, i apadrinada per figures com José María Aznar i Cayetana Álvarez de Toledo. De l’altra, el corrent moderat que lidera Alberto Núñez Feijóo, president del partit des de l’abril de 2022, després d’un breu parèntesi encarnat per Pablo Casado. Atrapat entre dos gallecs, Mariano Rajoy i el mateix Feijóo, el PP de Catalunya va estar a punt de desaparèixer després de … Continua la lectura de Alejandro Fernández i el fantasma de Convergència

No era el procés, era Catalunya

Des de l’escó 33 L’unionisme ha repetit durant anys que la resposta de l’estat al referèndum de l’1 d’Octubre havia estat una reacció puntual, proporcionada, dirigida tan sols contra una desobediència constitucional greu de l’independentisme. Que la repressió era una conseqüència de la “rebel·lia” sobiranista, i no un projecte de l’estat per destruir tot el catalanisme, independentista o no. Però el que hem vist després desmenteix aquest relat. Perquè la resposta no s’ha limitat al “càstig”: ha estat una ofensiva sostinguda per desactivar Catalunya com a subjecte polític, institucional i cultural. No era el procés. Era —i és— Catalunya. Sempre ha … Continua la lectura de No era el procés, era Catalunya

Encara som a la partida

Des de l’escó 33 L’ajornament de l’oficialitat del català a la UE desgasta Sánchez i dona a Junts noves opcions per resistir des del Congrés. La Comissió d’Afers Generals de la Unió Europea ha tornat a posposar, una vegada més, la decisió sobre la petició del govern espanyol d’incloure el català com a llengua oficial de ple dret a les institucions europees. Aquesta és una d’aquelles notícies que, per a l’observador desinformat, pot semblar purament tècnica: qüestions de pressupost, dificultats logístiques, resistències discretes d’estats membres. Però en política res no és només tècnic. I en aquest cas, l’ajornament és també el … Continua la lectura de Encara som a la partida

Aliança Catalana i l’extrema dreta

Des de l’escó 33 Bufen aires que auguren el mal temps. Les enquestes ho corroboren. Segons el sondeig d’opinió anual de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), gairebé un 40% dels homes joves catalans (d’entre 18 i 24 anys) no veurien amb mals ulls un règim autoritari o una dictadura “en algunes circumstàncies”. Un 16,4% ho aprova i un 20% declara que li és igual un règim o un altre. És el triomf del franquisme sociològic que encara transmeten algunes cadenes de televisió, ràdios i mitjans digitals. Les xarxes socials són un contenidor de brossa feixista. Vist des del … Continua la lectura de Aliança Catalana i l’extrema dreta

Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

Des de l’escó 33 Pedro Sánchez té més vides que un gat. El secretari general del PSOE hauria d’estar agraït als partits independentistes catalans. Li han donat el poder dues vegades sense tenir majoria. El temps ho reconeixerà. La primera vegada va ser el 2018, quan van propiciar la caiguda de Mariano Rajoy després de la moció de censura que va convertir-lo en president del govern espanyol, sobretot perquè Ciutadans va refusar donar suport a Sánchez. Malgrat el que pensen els puristes, aquella decisió va donar vida a l’independentisme, delmat per la derrota del 2017, i va ser la sentència … Continua la lectura de Pedro Sánchez: entre el diàleg i l’engany

L’habitatge, al cap de 100 dies

Des de l’escó 33 La pràctica política hauria de combinar idees, les del que concebem com a perfecte, i pragmatisme. No sempre és així, malauradament. Una política sense ideals no va enlloc. També és veritat que no sempre les bones idees es valoren o bé comporten un rèdit electoral immediat. El dret de les persones a disposar d’una llar adequada on puguin viure en pau i amb dignitat i seguretat és, per damunt de tot, un dret humà. Per tant, l’especulació amb un dret tan bàsic provoca uns danys que els polítics han de controlar. Ara bé, una cosa és … Continua la lectura de L’habitatge, al cap de 100 dies

Junts, els lloguers, i la política parlamentària

Des de l’escó 33 El recurs fàcil per a qui no entén la política és analitzar-ho tot en clau ideològica, o estètica, que n’és la simplificació més basta. En un Congrés gairebé bipartidista, en el qual les majories només es poden articular al voltant del PSOE o del PP, és normal que en unes votacions puguis coincidir amb un o amb l’altre cap de colla. No crec que el PNB s’hagi transformat en un partit d’esquerra pel fet d’estar aliat amb el PSOE, ni Junts és des de la setmana passada el partit de dreta que anhelen els articulistes i … Continua la lectura de Junts, els lloguers, i la política parlamentària

Vade retro…

Des de l’escó 33 Acabo de llegir un article d’@AlbertCarreras3 al @diariARA que és una nova apologia del “peix al cove” amb un títol recurrent: “Com pitjor, pitjor”. Carreras recomana a @JuntsXCat, encara que no citi el partit, fer com el @eajpnv, i treure profit de la debilitat del @PSOE. És una cançó coneguda, i si em permeten ahistòrica, perquè no té en compte els deu anys que han passat de lluita per la independència, ni les conseqüències de l’engany permanent de tots els governs espanyols un cop aprovats els PGE, que és no complir les promeses. A més, l’article … Continua la lectura de Vade retro…

Un matí amb el president Illa al Parlament

Des de l’escó 33 Som a començaments del curs parlamentari i avui, 5 de setembre, s’ha celebrat un ple del Parlament en el qual s’ha pogut debatre sobre la composició i les prioritats del nou Govern de la Generalitat. El president Salvador Illa s’ha estès —no gaire, perquè no és gens donat als discursos llargs— sobre què vol fer i qui ho ha de fer. El problema de les intervencions breus és que el nivell d’inconcreció pot ser altíssim. Al president Illa li passa això. Les formes vaticanes de parlar, que s’esberlen quan se li dispara un tic facial o … Continua la lectura de Un matí amb el president Illa al Parlament