PSOE i Junts: paper mullat

Des de l’escó 33 Quan Junts va signar l’acord de Brussel·les amb el PSOE, ho va fer assumint un risc polític enorme. No era una operació menor ni oportunista, com alguns han volgut fer creure. Era una aposta per intentar transformar l’Estat des de la seva pròpia contradicció: la d’un govern que depèn del suport dels independentistes, però que alhora és incapaç d’assumir el conflicte polític com a tal. Aquell acord havia de ser un punt d’inflexió, un intent de traslladar a la política el que fins aleshores només s’havia abordat per la via judicial o policial. Però, com tantes altres … Continua la lectura de PSOE i Junts: paper mullat

Illa i la fi de la normalitat

Des de l’escó 33 Finalment ho ha reconegut. En una entrevista de diumenge passat amb el director de La Vanguardia, el president Salvador Illa es va esmenar i, després d’un any de repetir que Catalunya havia entrat en una fase de “normalitat”, ara afirma que fins que el president Carles Puigdemont no pugui tornar i el vicepresident Oriol Junqueras no pugui ser candidat no hi haurà normalitat. No sé què és el que l’ha fet canviar d’opinió —per convicció personal, diu ell—, però la qüestió és que, a partir d’aquest reconeixement, el primer secretari del PSC no podrà apel·lar més a … Continua la lectura de Illa i la fi de la normalitat

L’any de la inestabilitat permanent

Des de l’escó 33 Tanquem el curs polític amb una certesa incòmoda: vivim atrapats en una inestabilitat permanent. No és només un problema català, espanyol o europeu: és global. El món s’alimenta d’un caos fet de guerres, populismes, desgovern, corrupció i emergència climàtica. La violència i la desigualtat creixen, mentre un individualisme ferotge mina la cohesió social. Fem-ne la radiografia. La inestabilitat internacional ha estat descomunal aquest any. La guerra d’Ucraïna s’ha cronificat i desgasta una Unió Europea sense rumb, que resol la seva impotència amb un rearmament forçat i tardà. Els Estats Units, en plena era trumpista, basculen entre el … Continua la lectura de L’any de la inestabilitat permanent

Mori el mal govern!

Léalo en español El 7 de juny de 1640 els segadors es rebel·laren contra els terços. Un incident fortuït provocà l’avalot. Malgrat els esforços dels consellers i els diputats, del bisbe de Barcelona i dels de Vic i d’Urgell (de pas a Barcelona per a la celebració del Corpus), els avalotats s’alçaren amb els crits de “visca la terra!”, “muiren los traïdors!”, “muira el mal govern!” i cremaren i saquejaren les cases de funcionaris reials. També hi hagué assassinats, com el doctor Gabriel Berard i Gassol, membre de l’Audiència, i el lloctinent, que, amagat a les drassanes, intentava de fugir … Continua la lectura de Mori el mal govern!

Adif, Renfe i altres males herbes

Hi ha qui explica el creixement del sobiranisme per la crisi de les infraestructures del 2010. Seria absurd no tenir-ho en compte, per bé que el sobiranisme ha crescut per una suma d’iniquitats que els diversos governs espanyols no han sabut resoldre per manca de voluntat política. Hi ha un principi que les autoritats espanyoles no volen reconèixer de cap de les maneres i és que el dèficit fiscal i d’inversions ha repercutit en el benestar dels catalans. Quan anava cap a la feina, les emissores d’aquest país es feien ressò de l’enèsima incidència en els trens de rodalies. Va ser un … Continua la lectura de Adif, Renfe i altres males herbes