Les virtuts d’un pacte

Léalo en español Comencem pel principi. Tots els pactes són interpretables. Cadascuna de les parts signatàries recorre al que més li convé per justificar el resultat final. Però hi ha fets que són incontestables. Fa unes setmanes, quan els quatre partits que ara han signat aquest acord van signar-ne un altre, l’intent de modificar la Llei de Política Lingüística va provocar la sortida de Junts d’aquell primer consens. Modificar la llei i fer-ho de la manera com ho plantejaven els republicans i els socialistes era inacceptable per a les bases del partit independentista. El pacte es va desfer i es … Continua la lectura de Les virtuts d’un pacte

La comèdia de la unitat

Léalo en español Acabem amb la ficció de la unitat política, electoral, estratègica o com n’hi vulgui dir entre ERC i Junts per Catalunya. L’independentisme no necessita cap altra unitat que la unitat popular. A més, la via de l’acord entre els dos grans partits independentistes s’ha exposat i defensat a tort i a dret i no ha fructificat. Junts pel Sí va ser una fórmula tan efímera com la proclamació de la República catalana el 27-O. A les eleccions del 21-D, ERC es va enfrontar a una nova formació, Junts per Catalunya, que li disputava l’espai ideològic i l’independentisme. … Continua la lectura de La comèdia de la unitat

Per desembolicar la troca de JxCat

Léalo en español Parlem de JxCat. Tornem-ne a parlar. En l’anterior article ja vaig plantejar que JxCat no pot ser de cap manera el resultat d’una mera fusió, per altra banda impossible, entre JxCat, PDeCAT i la Crida. No amagaré el que alguns volen amagar sobre JxCat: aquesta coalició va començar com un grup parlamentari, a l’interior del qual hi ha, almenys, tres sensibilitats diferents. La Crida mereix un altre tracte, perquè els que hi van creure i són a la direcció, com ara els republicans Pep Andreu, Gerard Sesé, Maria Àngels Cabasés o els independents com Maria do Carmo … Continua la lectura de Per desembolicar la troca de JxCat

Quo vadis Puigdemont

Léalo en español Waterloo és la capital de Catalunya. S’hi trasllada tothom que vol estar al dia del que es cou a la política catalana. Les presons també són un centre de pelegrinatge. Però a Bèlgica s’hi va a veure el líder del moviment independentista, a les presons, en canvi, s’hi va a parlar amb els diversos caps de fila del moviment. És per això que, un cop acabat l’intens cicle electoral, Waterloo és l’epicentre de tota mena de reunions i d’emissaris. Entre la setmana passada i l’actual s’hi han traslladat alcaldes de Junts, diputats independents, grups polítics i ahir l’expresident Artur Mas. Tot es mou perquè l’actitud caïnita dels darrers temps ha perjudicat —i molt— l’independentisme. El festival de pactes postelectorals, la … Continua la lectura de Quo vadis Puigdemont

Radiografia sociològica ‘indepe’

Léalo en español Saber cap on giren els electors independentistes és tan difícil com saber cap on va el món. Els sociòlegs i els politòlegs recorren a les enquestes per orientar-se. El problema és que darrerament les enquestes electorals no han encertat mai. Per això molts grups polítics no se’n refien. És just reconèixer, però, que el CEO, que dirigeix el meu amic Jordi Argelaguet, va “encertar” de ple els resultats del 28-A després de fer una enquesta presencial de 1.500 entrevistes —i això fa que sigui una de les més importants i serioses de les que es confeccionen a Catalunya— … Continua la lectura de Radiografia sociològica ‘indepe’