L’estabilitat de la paràlisi

Des de l’escó 33 El debat d’orientació política d’enguany ha deixat una imatge nítida del moment polític que viu Catalunya. Salvador Illa va arribar al faristol amb la tranquil·litat d’un president que confia plenament en els seus socis. Va parlar amb la seguretat d’algú que sap que ni Esquerra ni els Comuns li faran ombra, ni a la cambra ni al carrer. Però aquesta confiança, que pot semblar fortalesa, és en realitat un reflex de debilitat institucional. Illa governa perquè els seus socis —Esquerra i els Comuns— no s’atreveixen a forçar una crisi, però també perquè el país sembla resignat … Continua la lectura de L’estabilitat de la paràlisi

El ‘Ja soc aquí’ del president Puigdemont

Des de l’escó 33 El president Carles Puigdemont va retornar a Catalunya el dijous 8, tal com va dir que faria si es convocava un debat d’investidura, fos el seu o el d’un altre candidat. A les 9 del matí d’un dia d’estiu de molta calor, Puigdemont va aparèixer al carrer de Trafalgar, des del passatge de Sant Benet. Va ser un moment espectacular que em va fer recordar un altre moment igualment sublim: l’Onze de setembre de 1971. Els ho explico abans de passar a comentar els fets relacionats amb el retorn presidencial i la investidura. L’Onze de setembre … Continua la lectura de El ‘Ja soc aquí’ del president Puigdemont

Puigdemont, president

Léalo en español El dia 4 d’aquest mes, el president Carles Puigdemont i la vicepresidenta i ministra de Treball del govern espanyol, Yolanda Díaz, es van reunir a Brussel·les durant gairebé tres hores. El rebombori que va provocar a Madrid aquesta trobada va ser inversament proporcional al menyspreu que alguns comentaristes i aspirants a polítics van tenir a Barcelona davant el reconeixement institucional —perquè va ser això— de qui l’unionisme considera un pròfug. Caldria no haver de calibrar la transcendència de moments com aquest per com reacciona l’enemic, però sembla que l’independentisme tòxic s’ha instal·lat en l’hipertext polític i veu “un estol … Continua la lectura de Puigdemont, president

Puigdemont i la investidura

Les meves impressions sobre la conferència del president @KRLS per fixar l’estratègia de Junts de cara la investidura de Pedro Sánchez (reprodueixo vídeo) i després desplego la meva opinió en deu piulades. 1. Tot i que l’aritmètica electoral ajuda a donar relleu a les paraules del president, està clar que responen fil per randa a l’estratègia de l’anomenada “confrontació intel·ligent” per debilitar la resistència dels partits espanyols, si més no la del @PSOE.  2. Abans de seure a negociar, cal fitxar quines són les qüestions a tractar mitjançant el diàleg. El diàleg és previ a la negociació. Per tant, cal posar-se d’acord … Continua la lectura de Puigdemont i la investidura

El dilema del moribund

Léalo en español Si Catalunya fos aquell oasi que no és, Junts i Esquerra no estarien buscant desesperadament treure’s de sobre el mort d’una possible repetició electoral que donés ales a la dreta espanyola. La història és capritxosa i de vegades dona a cadascú l’oportunitat que no esperava. Els 18 parlamentaris a Madrid dels partits independentistes —14 diputats i 4 senadors— seran més rellevants que els 37 parlamentaris que tenien en l’última legislatura. Però els resultats —i en especial l’abstenció— han posat en relleu que alguna cosa no rutlla a les files independentistes. Els republicans han utilitzat el procés sobiranista no ben bé … Continua la lectura de El dilema del moribund

Les cartes de Toni Comín

Léalo en español L’exili és una realitat amarga. El temor de l’exiliat és que l’oblidin. Quedar aïllat, sense entorn, sense amics, cada vegada més lluny de la realitat de la pàtria que l’ha vist néixer. L’eurodiputat Toni Comín fa sis anys que viu a l’exili. Va decidir marxar del país quan la repressió espanyola va sotmetre els dirigents de l’1-O. Va fer bé, i els altres exiliats també, com va quedar demostrat posteriorment. Els que es van quedar no es van salvar de la persecució i l’empresonament. Hi ha un corrent d’opinió que s’acarnissa sobre els exiliats. Que els critica. Curiosament, en … Continua la lectura de Les cartes de Toni Comín

Persistir és guanyar

Léalo en español 1. L’ACCEPTACIÓ DE LA DERROTA. A la columna de la setmana passada vaig aprofitar un esdeveniment històric per parlar metafòricament de la divisió d’opinions entre els independentistes d’ara. Avui seré més directe, perquè la divisió independentista és cada vegada més gran i ja no afecta tan sols els partits organitzadors de l’1-O. Les derrotes mal païdes tenen això, que provoquen enfrontaments caïnites i fractures doloroses. Ja sé que alguns lectors arrufaran el nas perquè m’atreveixo a escriure que el Procés va acabar en derrota, sobretot després del judici als dirigents de l’1-O que es van quedar a Barcelona i els … Continua la lectura de Persistir és guanyar

Quim Nadal i el retorn al passat

Encara que hi posis bona voluntat, és difícil no arrufar el nas després d’escoltar atentament les declaracions de l’excandidat del PSC a la presidència de la Generalitat, i ara conseller en un govern d’ERC, en el programa de Gemma Nierga. La seva aposta per retornar a les essències de l’Estatut del 2006 que es van carregar el PP i el PSOE són clares. Inequívoques. És difícil que algú les pugui interpretar malament. També són lògiques amb el pensament de Quim Nadal, un federalista convençut, com Joan Ignasi Elena, un altre dirigent del PSC rescatat per ERC. Tots dos van abandonar el PSC … Continua la lectura de Quim Nadal i el retorn al passat

Remar junts

Léalo en español 1. ESFULLAR L’ACCIÓ POLÍTICA. Ja està. Ja s’ha acabat una etapa llarga d’inestabilitat derivada de dues maneres completament oposades d’encarar el postprocés. El debat que s’ha produït a Junts no ha estat sobre l’estratègia a seguir, sinó sobre amb quins instruments dur-la a terme. En teoria, un partit polític aspira sempre a ocupar espais de poder, però de vegades resulta impossible insistir en una acció política que té com a conseqüència la dissolució de la identitat. Junts va néixer com un partit independentista, amb gent que provenia de diverses tradicions. Només cal repassar els noms de l’executiva, però em … Continua la lectura de Remar junts

La ‘tercera via’ independentista

Léalo en español 1. Els millors. Se’n recorden quan el 2010 Artur Mas es vantava d’intentar constituir el “govern dels millors”? El primer govern del líder de CiU tenia cinc consellers convergents, dos democratacristians i quatre independents, un d’ells, l’exconseller socialista Ferran Mascarell, el més polític, i un altre Boi Ruiz, que seria el responsable de les retallades més bèsties que s’han fet mai a la sanitat catalana. Aquell govern no va ser el dels “millors”, sobretot pel fiasco en la gestió de consellers poc experimentats políticament, com ara Francesc Xavier Mena (Empresa i Ocupació) i Pilar Fernández Bozal (Justícia). En el … Continua la lectura de La ‘tercera via’ independentista