Dues dames de l’unicorn: Victoria Ocampo i Virginia Woolf

Victoria Ocampo / Virginia Woolf. Correspondencia, (Rara Avis – Fundación Sur, 2024). Editat i prologat per Manuela Barral, amb traduccions de Virginia Higa i Juan Javier Negri Vaig entrar a la llibreria Finestres de Barcelona amb la intenció de comprar el llibre que Emmanuel Carrère (1957) ha dedicat a indagar sobre la seva família georgiana i, especialment, sobre la seva mare, l’excepcional historiadora i secretària perpètua de l’Académie française Hélène Carrère d’Encausse (1929-2023). Vaig sortir de la llibreria una hora i mitja més tard amb el llibre de Carrère, Kolkhoz (Anagrama, 2026), i amb un altre llibre, que vaig veure … Continua la lectura de Dues dames de l’unicorn: Victoria Ocampo i Virginia Woolf

Els homenots (i dues dones) d’Oriol Pi de Cabanyes

Presentació d’Estels que encara fan llum (Pòrtic), d’Oriol Pi de Cabanyes. Al Foment Vilanoví, 18/06/2021 En el temps de la Grècia romana, l’historiador i assagista Plutarc defensava que la “singularitat humana és el motor de la vida i també de la història”. D’aquí en va sortir les Vides paral·leles que, segons Carles Riba, “[era] el testament espiritual de l’antiguitat clàssica.” La seva galeria d’herois, de grans exemples, ho eren perquè eren caràcters plenament responsables d’ells mateixos. I tot això estava escrit amb intenció  didàctica més que històrica. Plutarc tria les biografies que ofereixen grans exemples, a fi de moure, per l’adhesió de la intel·ligència, la possibilitat … Continua la lectura de Els homenots (i dues dones) d’Oriol Pi de Cabanyes