Josep Benet, al cap de cinc anys

Ja fa cinc anys del traspàs de Josep Benet. El temps passa ràpid i la memòria és cada dia menys memòria. Després, quan el record és tan sols un fil finíssim, aleshores ens sentim orfes i tornem als records i exaltem la memòria com si fos un pou de veritats absolutes. Però això avui, en el dia de l’aniversari de la seva mort, vull recordar Josep Benet reescrivint un article que vaig publicar en un diari digital amb el títol “Josep Benet, en la memòria”. La base és la mateixa, però hi he corregit errors, i hi he incorporat arguments … Continua la lectura de Josep Benet, al cap de cinc anys

“En un país seriós, seria lògic un govern d’unitat nacional”

Agustí Colomines (Barcelona, 1957) deixarà de ser director de la Fundació CatDem -la fundació de CDC- a partir de l’1 d’abril. Artur Mas li va encarregar bastir la Casa Gran del Catalanisme en temps d’oposició i plega satisfet per “l’èxit” que considera que ha tingut al capdavant del think tanknacionalista. Per què plega? Perquè s’ha tancat una etapa que vaig començar el 2007 amb l’encàrrec de la Casa Gran. Ara col·laboraré amb Artur Mas i el seu projecte des de la Universitat de Barcelona. ¿Els editorials de la CatDem crítics amb ERC, soci de govern de CiU, han precipitat el seu … Continua la lectura de “En un país seriós, seria lògic un govern d’unitat nacional”

A reveure.

Barcelona, 21 de març del 2013 Benvolguts amics i amigues, Arriba un moment a la vida que creus que has de canviar. Doncs bé, de comú acord amb el MHP Artur Mas, a partir del dia 1 d’abril d’enguany renunciaré a la direcció de la Fundació CatDem per retornar a la meva activitat acadèmica a la Universitat de Barcelona en el marc de la Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats. Com bé sabeu, el projecte de la Casa Gran del Catalanisme va arrencar amb la conferència del mateix president, per bé que aleshores era tan sols cap de … Continua la lectura de A reveure.

El país de les meravelles

“Si CiU vira, ni ERC ni el país no els seguirem.” Així de contundent es va manifestar Anna Simó en la compareixença de premsa posterior a la permanent del partit republicà de dilluns passat. Tanmateix, la crònica periodística també assenyala que Simó va dir que no li constava que el govern volgués fer un viratge per no complir l’agenda social i nacional. És en aquest context que l’exconsellera d’ERC amb el president socialista José Montilla va indicar que “si algú està disposat a fer un viratge, ja avisarà. ERC i el país no els seguiria”. D’aquesta manera, es veu, la … Continua la lectura de El país de les meravelles

Una guia per a cínics, o no

Fa uns dies, una bona amiga va recomanar-me un llibre que té un títol ben estrany: The Dictator’s Handbook. Com que em refio del criteri d’aquesta amiga —que tot sigui dit de passada és una grandíssima acadèmica i especialista en economia i la teoria de jocs—, vaig comprar el llibre de seguida (està disponible a Amazon). Si el títol ja és colpidor, el subtítol encara ho és més: “Per què el mal comportament és gairebé sempre una bona política? ”. Els autors d’aquest llibre són Bruce Bueno de Mesquita i Alastair Smith, tots dos professors de ciència política a la New York University … Continua la lectura de Una guia per a cínics, o no

El dit acusador

La política catalana travessa moments difícils. No descobreixo res. En relativament pocs mesos, però, des del setembre del 2012 fins ara, a mitjan de febrer del 2013, la sensació que s’estava vivint un moment històric ha anat perdent un llençol a cops de frustracions i escàndols. Encara que els dirigents d’ERC i de la CUP estiguin més que satisfets amb els seus resultats electorals, la realitat és que l’eufòria de l’endemà de la Diada, atiada sobretot perquè molta gent va alegrar-se del pas que va fer el president de la Generalitat i, consegüentment, la federació que presideix, es va estroncar … Continua la lectura de El dit acusador

La política i el dimoni

L’historiador francès Marc Ferro, especialista en història de Rússia i del cinema, l’any 2007 va publicar un petit assaig, instigat per les preguntes del seu nét Gwendal, de disset anys, que l’interrogava sobre el significat del segle XX. L’assaig, titulat originàriament Le XXe siècle expliqué à mon petit-fils (existeix una traducció en castellà de Paidós amb un títol lleugerament modificat), pretén respondre a la pèrdua d’il·lusions, de la passió política, per dir-ho a la manera dels hereus dels famós Maig del 68, que van provocar el feixisme, el comunisme i els múltiples conflictes que van abocar a tota mena de dictadures i … Continua la lectura de La política i el dimoni

Atrapats en el laberint

Segons l’enquesta del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), els ciutadans de la Catalunya d’avui dubten menys que alguns polítics, opinadors i mitjans de comunicació sobre què cal fer en el futur immediat. Diu l’enquesta que una majoria dels catalans (el 60%) està d’acord que el Parlament aprovi una declaració sobiranista. Un 69% dels enquestats volen que s’acabi convocant el referèndum d’autodeterminació proposat en la resolució 742/IX del Parlament de Catalunya, aprovada el 27 de setembre de 2012, sobre l’orientació política general del govern. Aquesta resolució, concretament l’apartat 3, es plantejava que davant “el moment excepcional que viu Catalunya … Continua la lectura de Atrapats en el laberint

Declaration of Sovereignty in the Catalan Parliament

The agreement between CiU and ERC (the parties in the Catalan government and opposition, respectively) has permitted the start of the new term, the tenth Parliament, that will be completely different from the previous terms. The 135 representatives in the Catalan Parliament will have to face the term of freedom, so to speak. First of all because, no matter what the Spanish and Catalan conservative media say, the parties in favour of the right to self-determination won the elections held on 25th of November. If in 1980, when the Catalan autonomy was devolved, the predominant axis was the right/left, in 2012 the prevailing … Continua la lectura de Declaration of Sovereignty in the Catalan Parliament

Ètica pública

Telefònica ha fitxat Rodrigo Rato per a dos dels seus consells assessors (Telefónica Latinoamérica i Telefónica Europe) a pesar d’estar imputat per la desastrosa —i presumptament— fraudulenta gestió al capdavant de Bankia. Rato, que ha ocupat un nombre gairebé infinit de càrrecs públics (entre els quals destaquen el de vicepresident espanyol i també el de gerent director de l’FMI), s’incorpora a Telefònica per decisió expressa del president de la companyia, César Alierta, amb una retribució de més de 100.000 € anuals. És una incorporació més a l’àmplia nòmina de personalitats controvertides que s’asseuen en consells assessors i d’administració com a recompensa pels … Continua la lectura de Ètica pública