Home

el-doble-discurso-4013

Telefònica ha fitxat Rodrigo Rato per a dos dels seus consells assessors (Telefónica Latinoamérica i Telefónica Europe) a pesar d’estar imputat per la desastrosa —i presumptament— fraudulenta gestió al capdavant de Bankia. Rato, que ha ocupat un nombre gairebé infinit de càrrecs públics (entre els quals destaquen el de vicepresident espanyol i també el de gerent director de l’FMI), s’incorpora a Telefònica per decisió expressa del president de la companyia, César Alierta, amb una retribució de més de 100.000 € anuals. És una incorporació més a l’àmplia nòmina de personalitats controvertides que s’asseuen en consells assessors i d’administració com a recompensa pels serveis prestats: Eduardo Zaplana, Javier de Paz, Iñaki Urdangarín, Felipe González, Narcís Serra, Carlos Solchaga, i un llarg etcètera. És una mena d’intercanvi de favors que fa molt mal d’ulls. I tot això es produeix al mateix temps que la companyia telefònica està en ple procés de reestructuració de la cúpula directiva. Tanmateix, no es preocupin, perquè cap d’aquests directius es quedarà sense sostre. Amb un exemple se’n faran el càrrec: Luis Abril, fins ara mà dreta d’Alierta a Telefònica, amb 64 anys crearà una assessoria externa que segur que rebrà sucosos projectes per anar tirant.

Rato i Alierta són vells amics, es coneixen des del temps en què Alierta presidia l’Asociación Española del Mercado de Valores (AEMV) i Rato era a l’oposició. Les afinitats polítiques conservadores no són poques, més enllà del fet que el pare d’Alierta hagués estat alcalde franquista de Saragossa i que el besavi de Rato, Faustino Rodríguez-San Pedro, hagués estat ministre en diverses ocasions durant la Restauració. Coses de les famílies espanyoles. Quan el 1996 el PP va guanyar les eleccions, Alierta va ser nomenat president de l’empresa pública Tabacalera, amb el mandat de privatitzar-la. Quatre anys després, des de Moncloa van facilitar l’arribada a Telefónica de l’actual mandatari, en substitució de Joan Villalonga, antic amic personal de José María Aznar. Entremig, però, Alierta va haver de fer front a l’acusació que va utilitzar informació privilegiada per enriquir-se durant el procés de privatització de Tabacalera. Segons la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Madrid el 17 de juliol de 2009, entre Alierta i el nebot de la seva dona, Luis Javier Placer, va “existir un concert comú per obtenir un profit econòmic mitjançant l’adquisició d’un considerable nombre d’accions de Tabacalera”. Amb tot, la jutgessa els va absoldre de l’acusació d’utilització d’informació privilegiada en admetre que el delicte havia prescrit.

L’ètica pública passa per moments difícils a Espanya. Polítics, empresaris, i fins i tot la monarquia han de fer front a irregularitats de tota mena. A principis del mes de desembre passat, l’ONG Transparency Internacional va presentar l’Índex de Percepció de la Corrupció 2012 i va deixar clar que de la mateixa manera que la corrupció és un mal endèmic al món, també ho és a Espanya. No dubto que això deu incloure Catalunya, perquè n’hem conegut casos a tort i a dret, però Espanya ocupa el lloc 30 en el rànquing d’estats corruptes, empatada amb Botswana (ai, quina casualitat, oi reiet?) amb nota de 6,5 punts. Segons l’informe de l’ONG, Dinamarca, Finlàndia i Nova Zelanda ocupen els primers llocs com a països menys corruptes en una classificació de 176 estats, mentre que Somàlia, Afganistan i Corea del Nord se situen a la cua. Entre els membres de la Unió Europea, Espanya ocupa el lloc número 13, després Dinamarca, Finlàndia, Suècia, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Bèlgica, Regne Unit, França, Àustria, Irlanda i Xipre. En fi, que fa basarda.

El nomenament de Rato afegeix més llenya al foc d’aquest desolador panorama espanyol. Ens caldrà fugir-ne tan aviat com sigui possible. I en fer-ho, caldrà que nosaltres també depurem les culpes —perquè a Catalunya hi ha hagut gent que s’ha beneficiat del “sistema” i potser per això vol mantenir-lo— i netegem la nostra societat del càncer de la corrupció. Les noves estructures d’estat que volem per a Catalunya han de ser transparents, allunyades de l’amiguisme, i un exemple de bon govern. Serà així o no serà.

Publicat a elSingularDigital, 07/01/13

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s