Home

La política i el dimoni

L’historiador francès Marc Ferro, especialista en història de Rússia i del cinema, l’any 2007 va publicar un petit assaig, instigat per les preguntes del seu nét Gwendal, de disset anys, que l’interrogava sobre el significat del segle XX. L’assaig, titulat originàriament Le XXe siècle expliqué à mon petit-fils (existeix una traducció en castellà de Paidós amb un títol lleugerament modificat), pretén respondre a la pèrdua d’il·lusions, de la passió política, per dir-ho a la manera dels hereus dels famós Maig del 68, que van provocar el feixisme, el comunisme i els múltiples conflictes que van abocar a tota mena de dictadures i matances. No cal remuntar gaire en el temps per obtenir-ne tota mena de proves. L’Europa del segle XX ha estat testimoni de la crueltat de les lluites ideològiques o nacionals, de les opressions més injustes i de les arbitrarietats més absurdes. Ferro va desgranant amb molta intel·ligència les possibles respostes als interrogants plantejats pel seu nét. Gairebé al final del llibre, Ferro escriu que a diferència del que passava a principis de segle, en el món actual, unificat per l’economia, els mitjans de comunicació i també els microbis, la societat està més preparada per entendre els riscos del progrés. No n’estic tan segur, tanmateix, a pesar de les convulses transformacions de les quals ens va advertir per primera vegada Ulrich Beck a La societat del risc. Cap a una nova modernitat(1986).

El llibre de Marc Ferro no dedica ni una línia al càncer de la corrupció que soscava la credibilitat de la política en la primera dècada del segle XXI. I no serà perquè al llarg del segle XX la corrupció —incloent-hi l’extorsió i el suborn— no haguessin contaminat la política, les empreses i moltes societats dominades per dictadors. Hi ha un munt de pel·lícules fabricades al mateix Hollywood que en parlen, més enllà de les dedicades a la màfia. Transparència Internacional (TI), una organització mundial fundada el 1993 i dedicada a combatre la corrupció amb la divulgació d’informació, entre el 3 i el 6 de maig del 2011 va organitzar a Vílnius, Lituània, el festival de cinema Les millors pel·lícules de Hollywood sobre corrupció. S’hi van poder veure diverses escenes reinterpretades de pel·lícules tan emblemàtiques com Wall StreetAny Given SundayThe Godfather III,The Firm, Michael Clayton, Enron: The Smartest Guys In The RoomL.A. Confidential. La corrupció no és un tema banal, doncs. Està incrustada en la societat del risc i acompanya les diverses inestabilitats que amenacen i fan més gran la trinxera entre “integrats” i “no integrats”. Els polítics que no s’adonin que tot té un límit malgrat que els teòrics del la societat del risc anunciïn que el futur ens mena a conviure amb la crisi (ja sigui ecològica, ja sigui política o social), erraran. La depauperació de la vida social no resistirà que la política només es dediqui a servir solucions esotèriques i folklòriques per combatre la corrupció. Calen mesures contundents i que els ciutadans en vegin les conseqüències, per doloroses que siguin.

L’abril de l’any 2011 l’Ajuntament de Filadèlfia va promoure una app per a iPhone, iPod touch i iPad anomenada Philly Watchdog amb la intenció que els ciutadans denunciessin els fraus i les corrupteles al Philadelphia City Controller, càrrec que ocupa Alan Butkovitz des del 2005. L’any següent ja estava disponible per a Androids i va rebre el premi a l’excel·lència de mans de The National Association of Government Communicators. No sé quin és el grau de satisfacció ciutadana amb aquesta iniciativa, però almenys cal reconèixer que és original. Una eina com aquesta, que inclou l’anonimat del denunciant, corre els risc (la paraula que defineix el nostre temps) de combatre el dimoni amb el dimoni: l’estat de sospita permanent, que és el terreny abonat perquè progressin els temeraris i els demagogs (com als centres escolars els webs de tafaneries afavoreixen el bullyng). La política de vegades és més irracional del que sembla. És per això que triga tant a reaccionar per donar respostes adequades a l’alarma social. Avui la corrupció és un dels mals que la societat no està disposada a tolerar. Més val que en prenguin nota aquells que s’arreceren en la literalitat jurídica de la paraula “imputat” per no dimitir. S’ha anat massa lluny per recórrer a la semàntica com a única defensa.

Publicat a elSingularDigital, 18/02/13 Versión en castellano.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s