El professor, assagista i director de la Fundació CatDem, Agustí Colomines, va ser l’entrevistat del passat dilluns 8 d’octubre, al magazine “Micro de Nit” de Ràdio Vilablareix. El programa s’emet cada dilluns de les nou del vespre fins a dos quarts d’onze i també es pot escoltar per internet. Podeu escoltar l’entrevista fent clic aquí. Continua la lectura de Agustí Colomines entrevistat a Ràdio Vilablareix
Hi ha qui confon la radicalitat amb l’estridència. No és més sobiranista qui més crida sinó qui aconsegueix arrossegar més gent cap al projecte independentista. El catalanisme, que com sempre he defensat és la nomenclatura amb la qual designem el nacionalisme català, ha estat caïnita massa vegades. En els moments més importants de la història de Catalunya, l’enemic interior s’ha posat en marxa. La tendència a fer-se retrets, fins i tot a maltractar-se, ha estat gairebé criminal. Reconeguem-ho, l’odi visceral entre regionalistes i republicans en els anys trenta és digne de ser oblidat, com ho haurien de ser les empentes … Continua la lectura de El sobiranisme de vellut
Demà s’escaurà el 50è aniversari de la riuada del 1962. Certament, el 25 de setembre d’aquell any, i després d’una llarga temporada de sequera, la comarca del Vallès Occidental es va veure afectada per un temporal de pluja impressionant que va fer créixer el cabal de la part final dels rius Llobregat, el Besòs i els seus afluents. Les pluges també van afectar el Vallès Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme, però la devastació provocada pel desbordament de l’aigua va afectar, sobretot, localitats com Sabadell, Terrassa, Rubí, Montcada i Reixach, Sant Quirze, Cerdanyola o Ripollet. El nombre exacte de … Continua la lectura de La riuada del 1962
L’11 de setembre de 1976 es va escaure en dissabte. Aquell dia, doncs, es va convertir en doblement festiu. Ho era perquè llavors gairebé ningú ja no treballava en dissabte i va ser perquè per primera vegada des del 1939 es va poder celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Des d’aquell moment escrivim la data en lletres i amb majúscules: Onze de Setembre. Havien passat només tres anys del cop d’Estat que un dia com aquell va fer caure el govern democràtic de Xile, però encara faltaven molts anys perquè tingués lloc la tragèdia nord-americana de l’11-S. Els que l’any … Continua la lectura de Les banderes dels nostres pares
L’anunci que va presentar dissabte passat l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) per aconseguir que la marxa de l’Onze de Setembre sigui el més massiva possible em sembla desafortunadíssim. Ja sé que el fet que ho digui en veu alta no agradarà, però a mi les unanimitats no m’han entusiasmat mai, encara que pugui compartir l’objectiu que promociona l’espot. Per tant, aniré a la manifestació i faré veure que no he vist l’anunci. Aquest Onze de Setembre és especial, sobretot per l’extrema situació de crisi financera de la Generalitat, i crec que el país ha de demostrar que està més unit … Continua la lectura de Ball de bastons
Comença l’activitat política després de l’estiu, per bé que el parèntesi estival no ens n’ha privat, i el Govern ja ha concretat el que havia anunciat el mes de juliol: demanar l’ajuda urgent (el que tothom anomena rescat tot i que, de fet, tècnicament encara no ho és) del gabinet de Rajoy per obtenir 5.023 milions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). La Generalitat ha d’afrontar els venciments de deute que té pendents aquest any i acabar de cobrir el dèficit i no té ni un euro per fer-ho. La situació financera de la Generalitat és dramàtica, fins al punt … Continua la lectura de L’esperit reformista
Corre la brama que el primer ministre escocès, Alex Salmond, no vol deixar-se veure per Catalunya de cap manera. La raó és ben senzilla: creu que associar la causa escocesa a les reivindicacions catalanes podria perjudicar el procés sobiranista que promou des que va arribar al poder. Els nacionalistes escocesos no volen despertar la fera espanyola, no fos cas que, preventivament, la fúria rojigualda s’oposés en l’àmbit de la UE al que poguessin pactar els governs de Londres i Edimburg en relació a l’estatus d’Escòcia internament i a Europa. Salmond fa bé, perquè la prioritat de qualsevol sobiranista és defensar … Continua la lectura de Aliats internacionals
Niall Ferguson és un historiador escocès, nascut a Glasgow fa 48 anys, que ensenya història internacional comparada a Harvard. Té una projecció mediàtica increïble, entre altres coses perquè ha entès quina pot ser la funció de les TIC en l’ensenyament i en la divulgació de tota mena de teories i debats. Només cal accedir al seu web per adonar-se de l’habilitat d’aquest professor que l’any passat va impulsar la creació, junt amb altres acadèmics conservadors, del New College of the Humanities, una institució privada d’ensenyament amb seu a Londres. Deu ser per això que de vegades quan es parla d’ell, com fa … Continua la lectura de Niall Ferguson
Àlex Milian | ElTemps 1469, 07/08/2012 Agustí Colomines (Barcelona, 1957) és el comissari de l’Any Fuster programat per la Generalitat de Catalunya —Què inclourà l’Any Fuster que vós comissarieu? —Tres grans actes i diverses publicacions. En primer lloc, una jornada que es dirà “Fuster periodista” i que es farà el 23 de novembre a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Inclourà conferències sobre “Què ens diria Fuster avui?”, “Que diem avui nosaltres sobre Fuster”, “Quines novetats hi ha hagut sobre Joan Fuster” i “Fuster des de la perspectiva de l’avantguarda”. Això ocuparà tot un dia i és l’intent de veure l’impacte … Continua la lectura de Agustí Colomines: “Joan Fuster és molt més que un predictor polític”
El meu enemic mortal és el títol d’una novel·la curta de la nord-americana Willa Cather (1873-1947), traduïda recentment al català per Edicions de 1984. És la història d’una, diguem-ne, decisió que condicionarà la vida de Myra Driscoll, protagonista del relat. La Myra va deixar enrere una immensa fortuna per casar-se per amor amb Oswald Henshawe. El final aclaparat d’una Myra xacrosa i malhumorada és realment sagnant. En la quietud de la nit, ja moribunda, deixa anar una sentència que desfà el dies de glòria anteriors: “Per què he de morir així, a soles amb el meu enemic mortal”. La passió feta miques. El final … Continua la lectura de Una lectura estival
Història & Política 