Fa uns dies, una bona amiga va recomanar-me un llibre que té un títol ben estrany: The Dictator’s Handbook. Com que em refio del criteri d’aquesta amiga —que tot sigui dit de passada és una grandíssima acadèmica i especialista en economia i la teoria de jocs—, vaig comprar el llibre de seguida (està disponible a Amazon). Si el títol ja és colpidor, el subtítol encara ho és més: “Per què el mal comportament és gairebé sempre una bona política? ”. Els autors d’aquest llibre són Bruce Bueno de Mesquita i Alastair Smith, tots dos professors de ciència política a la New York University … Continua la lectura de Una guia per a cínics, o no

La política catalana travessa moments difícils. No descobreixo res. En relativament pocs mesos, però, des del setembre del 2012 fins ara, a mitjan de febrer del 2013, la sensació que s’estava vivint un moment històric ha anat perdent un llençol a cops de frustracions i escàndols. Encara que els dirigents d’ERC i de la CUP estiguin més que satisfets amb els seus resultats electorals, la realitat és que l’eufòria de l’endemà de la Diada, atiada sobretot perquè molta gent va alegrar-se del pas que va fer el president de la Generalitat i, consegüentment, la federació que presideix, es va estroncar … Continua la lectura de El dit acusador

L’historiador francès Marc Ferro, especialista en història de Rússia i del cinema, l’any 2007 va publicar un petit assaig, instigat per les preguntes del seu nét Gwendal, de disset anys, que l’interrogava sobre el significat del segle XX. L’assaig, titulat originàriament Le XXe siècle expliqué à mon petit-fils (existeix una traducció en castellà de Paidós amb un títol lleugerament modificat), pretén respondre a la pèrdua d’il·lusions, de la passió política, per dir-ho a la manera dels hereus dels famós Maig del 68, que van provocar el feixisme, el comunisme i els múltiples conflictes que van abocar a tota mena de dictadures i … Continua la lectura de La política i el dimoni

Segons l’enquesta del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), els ciutadans de la Catalunya d’avui dubten menys que alguns polítics, opinadors i mitjans de comunicació sobre què cal fer en el futur immediat. Diu l’enquesta que una majoria dels catalans (el 60%) està d’acord que el Parlament aprovi una declaració sobiranista. Un 69% dels enquestats volen que s’acabi convocant el referèndum d’autodeterminació proposat en la resolució 742/IX del Parlament de Catalunya, aprovada el 27 de setembre de 2012, sobre l’orientació política general del govern. Aquesta resolució, concretament l’apartat 3, es plantejava que davant “el moment excepcional que viu Catalunya … Continua la lectura de Atrapats en el laberint

Telefònica ha fitxat Rodrigo Rato per a dos dels seus consells assessors (Telefónica Latinoamérica i Telefónica Europe) a pesar d’estar imputat per la desastrosa —i presumptament— fraudulenta gestió al capdavant de Bankia. Rato, que ha ocupat un nombre gairebé infinit de càrrecs públics (entre els quals destaquen el de vicepresident espanyol i també el de gerent director de l’FMI), s’incorpora a Telefònica per decisió expressa del president de la companyia, César Alierta, amb una retribució de més de 100.000 € anuals. És una incorporació més a l’àmplia nòmina de personalitats controvertides que s’asseuen en consells assessors i d’administració com a recompensa pels … Continua la lectura de Ètica pública

Si l’endemà de la Diada el president Artur Mas no hagués fet la compareixença institucional que va fer (qui vulgui tornar a escoltar-la que cliqui aquí), segur que avui els negociadors d’ERC i de CiU no estarien discutint sobre la consulta sobiranista. La manifestació multitudinària de la Diada va provocar-la, la compareixença, fins i tot va precipitar el que tard o d’hora s’hauria hagut de plantejar, però sense la determinació del MHP Mas, res no hauria estat possible. El president va apostar fort i va creure que la conjuntura li permetria afrontar unes eleccions anticipades amb una mínima garantia d’èxit. No … Continua la lectura de Qui dubta del president?

Pensar políticament és un exercici cansat. Sobretot perquè per prendre decisions hom ha de tenir en consideració les pròpies conviccions i les dels altres, l’interès general i el particular. Prendre decisions tan sols des del biaix ideològic és fer política a partir de l’estómac i de les emocions. És un exercici narcisista i poca cosa més. A Catalunya, però molt especialment en el món nacionalista, les bandositats són tan perilloses com les eufòries inexplicables. És la història del càstig de Sísif. Per què Sísif, rei d’Efira, fou condemnat per Hermes a fer rodolar incessantment una roca fins al cim d’una … Continua la lectura de Sísif o la política