El dilema del moribund

Léalo en español Si Catalunya fos aquell oasi que no és, Junts i Esquerra no estarien buscant desesperadament treure’s de sobre el mort d’una possible repetició electoral que donés ales a la dreta espanyola. La història és capritxosa i de vegades dona a cadascú l’oportunitat que no esperava. Els 18 parlamentaris a Madrid dels partits independentistes —14 diputats i 4 senadors— seran més rellevants que els 37 parlamentaris que tenien en l’última legislatura. Però els resultats —i en especial l’abstenció— han posat en relleu que alguna cosa no rutlla a les files independentistes. Els republicans han utilitzat el procés sobiranista no ben bé … Continua la lectura de El dilema del moribund

Retorn al passat

Léalo en español El PSC ha guanyat les eleccions a Catalunya al cap de quinze anys. Això no passava des del 2008, quan Carme Chacón va obtenir un resultat espectacular. L’abstenció també ha guanyat a Catalunya, perjudicant d’una manera claríssima els partits protagonistes de l’anomenada revolució dels somriures. En aquestes eleccions s’ha repetit el resultat de les passades eleccions municipals: ERC ha entrat en un cicle de declivi que Junts no aconsegueix rendibilitzar, tot i que aguanta la posició, malgrat la ruptura amb el PDeCAT. La candidatura de Roger Montañola, que tenia molt de cavall de Troia dels republicans, al final … Continua la lectura de Retorn al passat

O victòria o suïcidi

Léalo en español Quan dilluns de la setmana vinent ens tornem a trobar en aquesta columna, la incògnita electoral ja estarà aclarida. A Madrid, perquè el duel entre el PP i el PSOE s’haurà resolt, del tot o gairebé, i també haurà quedat clar el suport que tindran els partits que fan de crossa, Sumar i Vox. En el cas del PSOE, el seu futur dependrà segurament dels resultats d’alguns partits de les nacionalitats que en la passada legislatura ja van donar-li suport: PNB, EH Bildu, BNG i ERC. Per molt que vulguin fomentar el bipartidisme amb debats cara a cara amb només dos … Continua la lectura de O victòria o suïcidi

Derrotar el PSC i Sumar

Léalo en español La campanya electoral ja està en marxa. Durant quinze dies assistirem al ritual de demanar el vot de la ciutadania amb promeses que després no es compliran o bé apel·lant a la por que guanyi el PP i Vox. Com que la convocatòria és espanyola, a Catalunya els partits estatals volen introduir el marc mental que la confrontació és entre una suposada esquerra i una dreta que necessitarà l’extrema dreta per guanyar. Tal com va quedar demostrat amb l’elecció de Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona, a Catalunya la confrontació no és aquesta. La línia divisòria és sempre, almenys des de fa una dècada … Continua la lectura de Derrotar el PSC i Sumar

Els insubmisos de debò

Léalo en español A toro passat, tothom és profeta. Els barris pobres, els suburbis, les banlieues, de París, Marsella, Lió i Nanterre tornen a cremar, tal com van cremar la tardor del 2005. Hi volen veure diferències, però, en realitat, no n’hi ha gaires. El 27 d’octubre de 2005, la violència es va estendre pels barris sensibles dels municipis de Montfermeil i en altres barris de Seine-Saint-Denis (el “9,3” com es denomina en el llenguatge corrent), després que dos joves de Clichy-sous-Bois s’electrocutessin amb un transformador d’alta tensió, on s’havien refugiat fugint de la persecució policial. Aquest cop, la violència s’ha estès … Continua la lectura de Els insubmisos de debò

La batalla per l’abstenció

Les xarxes socials són sempre un camp de batalla. Aquesta vegada la lluita és entre els partidaris de l’abstenció, que semblen els majoritaris, i els que argumenten que no, que cal anar a votar els 23-J encara que sigui amb una pinça al nas. Com que soc d’una generació que va néixer sota la dictadura de Franco, em costa acceptar que una acció de protesta consisteixi a prescindir del dret a vot en unes eleccions. En una piulada d’un dels molts perfils anònims que propugnen l’abstenció, he llegit que votar ara té els mateixos efectes inútils que tenien les votacions … Continua la lectura de La batalla per l’abstenció

En campanya permanent

Lélo en español Els russos s’esbudellen i nosaltres estem en campanya electoral permanent. Encara que pugui semblar que la democràcia està en perill més a Rússia que a Espanya, l’amenaça a la llibertat és global. Teòricament, Espanya és una democràcia constitucional que, tanmateix, com ja han constatat diverses instàncies imparcials, és deficitària perquè està contaminada pel nacionalisme espanyol. Ho van poder comprovar fa uns dies en ocasió de l’elecció dels nous alcaldes de Barcelona i Girona. Aquest dèficit democràtic és el que va portar als conflictes polítics més rellevants des de fa una dècada: el 15-M i el Procés, que han … Continua la lectura de En campanya permanent

Per què Trias no és alcalde?

Léalo en español Vaig predir que Xavier Trias no seria alcalde, i així ha estat. Em vaig equivocar quan vaig donar-li unes males previsions electorals, perquè finalment va aconseguir quedar en primera posició. Amb això no n’ha tingut prou per assegurar-se l’alcaldia. L’unionisme de dreta i d’esquerra, PP i PSC, s’ha aliat amb els populistes d’esquerra, Barcelona en Comú, i ha barrat el pas a la coalició independentista de Junts i Esquerra. És el mateix PP que pacta amb Vox arreu d’Espanya. Encara que la relació entre juntaires i republicans és terrible, com s’ha pogut constatar amb diversos pactes municipals que, de tan caïnites com … Continua la lectura de Per què Trias no és alcalde?

Les cartes de Toni Comín

Léalo en español L’exili és una realitat amarga. El temor de l’exiliat és que l’oblidin. Quedar aïllat, sense entorn, sense amics, cada vegada més lluny de la realitat de la pàtria que l’ha vist néixer. L’eurodiputat Toni Comín fa sis anys que viu a l’exili. Va decidir marxar del país quan la repressió espanyola va sotmetre els dirigents de l’1-O. Va fer bé, i els altres exiliats també, com va quedar demostrat posteriorment. Els que es van quedar no es van salvar de la persecució i l’empresonament. Hi ha un corrent d’opinió que s’acarnissa sobre els exiliats. Que els critica. Curiosament, en … Continua la lectura de Les cartes de Toni Comín