Una lliçó neerlandesa

Des de l’escó 33 En una Europa cansada de la por i el ressentiment, el resultat de les eleccions neerlandeses del 29 d’octubre passat ha estat una sorpresa saludable. El partit liberal progressista D66, encapçalat pel jove Rob Jetten, de trenta-vuit anys, ha protagonitzat una remuntada espectacular: ha passat dels nou escons obtinguts el 2023 als vint-i-sis actuals, i ha empatat amb el partit d’extrema dreta PVV de Geert Wilders. És una fita històrica —mai dues forces havien empatat al capdavant de la cambra baixa dels Països Baixos— i un senyal clar que el discurs del progrés i la serenitat pot … Continua la lectura de Una lliçó neerlandesa

PSOE i Junts: paper mullat

Des de l’escó 33 Quan Junts va signar l’acord de Brussel·les amb el PSOE, ho va fer assumint un risc polític enorme. No era una operació menor ni oportunista, com alguns han volgut fer creure. Era una aposta per intentar transformar l’Estat des de la seva pròpia contradicció: la d’un govern que depèn del suport dels independentistes, però que alhora és incapaç d’assumir el conflicte polític com a tal. Aquell acord havia de ser un punt d’inflexió, un intent de traslladar a la política el que fins aleshores només s’havia abordat per la via judicial o policial. Però, com tantes altres … Continua la lectura de PSOE i Junts: paper mullat

Sense TV3 ni Catalunya Ràdio, sense país

Des de l’escó 33 Fa quaranta anys, quan TV3 va començar a emetre, Catalunya va fer un salt endavant en la seva reconstrucció cultural i nacional. La televisió pública va néixer com una eina de país: un instrument per normalitzar la llengua, cohesionar una societat que sortia de la dictadura i projectar una imatge pròpia al món. Dos anys després, Catalunya Ràdio va completar el sistema públic amb la mateixa vocació. TV3 i Catalunya Ràdio van ser molt més que mitjans: van ser una bandera, un símbol nacional que es podia veure i sentir. Avui, però, aquest símbol trontolla. La decisió de la Corporació Catalana … Continua la lectura de Sense TV3 ni Catalunya Ràdio, sense país

El mal pot tornar

Des de l’escó 33 La violència política no sempre es fa servir amb armes: sovint opera amb paraules, mentides, desqualificacions i processos de legitimació gradual d’allò que, en un altre moment, semblaria intolerable. Laurence Rees, a En la mente nazi (Crítica, 2025), explora com les mentalitats totalitàries no van aparèixer de forma sobtada sinó a través de dotze “advertències” prèvies: discursos sobre “ells i nosaltres”, deshumanització del contrari, teories de la conspiració, banalitat del mal, el paper de l’obediència i de les estructures autoritàries, entre d’altres. Rees usa testimonis de nazis i dels col·laboradors necessaris, i aplica una perspectiva psicològica i històrica per … Continua la lectura de El mal pot tornar

L’estabilitat de la paràlisi

Des de l’escó 33 El debat d’orientació política d’enguany ha deixat una imatge nítida del moment polític que viu Catalunya. Salvador Illa va arribar al faristol amb la tranquil·litat d’un president que confia plenament en els seus socis. Va parlar amb la seguretat d’algú que sap que ni Esquerra ni els Comuns li faran ombra, ni a la cambra ni al carrer. Però aquesta confiança, que pot semblar fortalesa, és en realitat un reflex de debilitat institucional. Illa governa perquè els seus socis —Esquerra i els Comuns— no s’atreveixen a forçar una crisi, però també perquè el país sembla resignat … Continua la lectura de L’estabilitat de la paràlisi

Els fills de l’1 d’Octubre contra la desnacionalització de TV3 i Catalunya Ràdio

Des de l’escó 33 Aquest és el text de la interpel·lació parlamentària d’Agustí Colomines al conseller de la presidència, l’Honorable Albert Dalmau, sobre l’estat dels mitjans de comunicació públics de la CCMA. 1 d’octubre de 2025 Nosaltres som fills de l’1 d’Octubre. Aquell dia vam defensar urnes i democràcia. Vostès, en canvi, eren a l’altre costat. Amb els qui brandaven les porres. No dic que el Partit Socialista prengués la decisió. Van prendre-la el PP, amb Ciutadans i Vox. Però vostès s’hi van afegir. Sense gaires dubtes, sense gaires reserves. I, des d’aleshores, cada vegada que han tingut l’oportunitat, han … Continua la lectura de Els fills de l’1 d’Octubre contra la desnacionalització de TV3 i Catalunya Ràdio

Fiscalitat popular per frenar l’extremisme

Des de l’escó 33 Els canvis socials rarament són immediats. Es van covant lentament, acumulant tensions i malestars fins que, de sobte, esclaten en forma de canvis polítics i culturals que sorprenen a molts. L’actual onada extremista, que a Catalunya i a Europa s’expressa sobretot a través de la dreta radical i l’ultranacionalisme, no és una casualitat. És el resultat d’una dècada i mitja de decisions polítiques i econòmiques que han erosionat la confiança en la democràcia i han empès molta gent a buscar refugi en discursos tancats i autoritaris. Quan l’esperança s’esgota, la por i el ressentiment s’imposen. L’ou de … Continua la lectura de Fiscalitat popular per frenar l’extremisme

Contra la xenofòbia, més sobirania

Des de l’escó 33 La immigració s’ha convertit en un dels grans reptes estructurals del nostre temps, a Catalunya i arreu. Milions de persones fugen de guerres, pobresa, desigualtats globals i dels efectes del canvi climàtic. Catalunya, amb una baixa natalitat i una població envellida, és un territori d’atracció natural per a aquests fluxos. Cada any hi arriben centenars de milers de persones que busquen un futur millor. Aquesta realitat no pot ser ignorada ni gestionada a cop d’improvisació. Calen polítiques eficaces i humanes que protegeixin tant la cohesió social com els drets de les persones migrades. Sense una sobirania plena, … Continua la lectura de Contra la xenofòbia, més sobirania

Illa i la fi de la normalitat

Des de l’escó 33 Finalment ho ha reconegut. En una entrevista de diumenge passat amb el director de La Vanguardia, el president Salvador Illa es va esmenar i, després d’un any de repetir que Catalunya havia entrat en una fase de “normalitat”, ara afirma que fins que el president Carles Puigdemont no pugui tornar i el vicepresident Oriol Junqueras no pugui ser candidat no hi haurà normalitat. No sé què és el que l’ha fet canviar d’opinió —per convicció personal, diu ell—, però la qüestió és que, a partir d’aquest reconeixement, el primer secretari del PSC no podrà apel·lar més a … Continua la lectura de Illa i la fi de la normalitat

Omplir el buit

Des de l’escó 33 Comença un nou curs polític a Catalunya i ho fa, com des de fa massa anys, amb la sensació que avancem com els crancs: cap enrere. Dilluns passat, Gonzalo Boye advertia que l’extrema dreta no puja per la solidesa del seu projecte —dèbil, enganyós i contradictori—, sinó per la incapacitat dels partits democràtics d’oferir respostes duradores als problemes reals de la ciutadania. Té raó. Som en un moment de cruïlla. La legislatura catalana està estancada, l’autogovern, en mans del PSC i de la coalició de la investidura amb els Comuns i ERC, és cada vegada més … Continua la lectura de Omplir el buit