Si Angela Merkel ho vol

Léalo en español No fa pas gaire anys enrere —concretament, cinc—, la cancellera alemanya Angela Merkel era considerada el dimoni. Fins i tot el conservadorisme mediàtic carregava contra Merkel i el que llavors s’anomenava “austericidi”. Recordo haver llegit un article de les professores Míriam Suárez Romero i Lorena R. Romero Domínguez, de la Universitat de Sevilla, sobre la percepció negativa que un diari conservador com La Vanguardia transmetia d’Angela Merkel. Aquesta és una de les conclusions a què van arribar les investigadores andaluses: “En primer lloc, podem afirmar que La Vanguardia s’ha posicionat de manera negativa sobre Angela Merkel en els textos d’opinió. Gairebé el … Continua la lectura de Si Angela Merkel ho vol

L’excepcionalitat

Léalo en español Estem atrapats en l’excepcionalitat. Aquesta pandèmia ha posat el món dins un parèntesi del qual no se sap com se’n sortirà. Els auguris no són bons, perquè la sobtada alteració de la vida pública ha esquinçat les vores de moltes coses, però, sobretot, està posant a prova la democràcia, que cau a trossos. No és que la pandèmia hagi estat el motiu de l’adulteració democràtica, un mal que s’escampa a una velocitat superior a la del virus, és que ha fet més visible la pertorbació. Molt abans d’aquests quinze dies la democràcia corria perill a Turquia, Polònia, … Continua la lectura de L’excepcionalitat

El govern dels irresponsables

Léalo en español Espanya té un govern irresponsable i tanmateix és responsable, si més no en part, de les més de sis mil morts que ja s’ha cobrat la pandèmia. Les declaracions dels responsables governamentals des que va començar la crisi sanitària han estat un festival d’incongruències. Al principi semblava que ho encaraven bé. Fins i tot vaig escriure-ho, però de seguida es va veure que ni Salvador Illa és un bon ministre, ni tan sols un bon polític, i que el doctor Fernando Simón i el seu equip un dia diuen una cosa i l’endemà una altra. La sensació … Continua la lectura de El govern dels irresponsables

No em trobo bé…

Léalo en español No em trobo bé. Primer estava atordit, em feia molt mal el cap, després vaig començar a perdre la veu i estossegava, més endavant vaig tenir febre i malestar general. En fi… ja s’ho deuen imaginar. No soc l’únic a casa. La meva companya va ser la primera a caure. Intentem mantenir-nos allunyats l’un de l’altre, tot i que no és fàcil en una casa com la nostra, amb espais oberts. Fem el que podem, que és el que fa tothom. Uns amics ens han fet arribar mascaretes i guants i així ens aïllem tant com podem. … Continua la lectura de No em trobo bé…

Legionaris de paper

Léalo en español La llibertat està en perill. La fraternitat sense la llibertat és, simplement, una imposició. Les ideologies totalitàries sempre sacrifiquen la llibertat amb l’excusa de la fraternitat. La crisi del coronavirus és aprofitada pels censors socialistes i dels comuns per intentar amagar la gravetat de la crisi amb crides al silenci. No estan sols, perquè una cort d’articulistes, tertulians i suposats acadèmics els fan costat. Ho advertia fa uns dies Vicent Partal en un contundent editorial. L’Intent desesperat de la soldadesca piulaire de tapar la boca a qui gosa criticar el govern de coalició “progressista” és l’anunci del que … Continua la lectura de Legionaris de paper

Militarisme viral

Léalo en español La història d’Espanya dels darrers dos segles ha estat, en gran manera, resultat d’una reiterada intervenció de l’exèrcit en la vida pública. No és que ho digui jo, és que va demostrar-ho Carlos Seco Serrano fa molts i molts anys en un llibre que encara es pot trobar a les llibreries, si més no a les de vell: Militarismo y civilismo en la España contemporánea (1984). La pretensió de Seco, que és un historiador conservador que va ser catedràtic a la Universitat de Barcelona —i ara, als seus 96 anys, encara és membre de la Reial Acadèmia de la Història—, era … Continua la lectura de Militarisme viral

El virus patrioter de Pedro Sánchez

Léalo en español La gestió espanyola de la pandèmia del coronavirus és una de les més nefastes de tot el món. A l’igual de Rodríguez Zapatero, José-Luis el Neci, que l’any 2008 no va voler veure el que hauria d’haver sabut, ara Sánchez, Pedro el Geyperman, ha reaccionat tard i malament davant la crisi sanitària més important des de la propagació del virus de l’Ebola al continent africà. Llavors aquella crisi humanitària no preocupava gairebé ningú, perquè no era una pandèmia que afectés Europa, i els errors de gestió van passar per alt. El coronavirus, en canvi, s’estén arreu de … Continua la lectura de El virus patrioter de Pedro Sánchez

El com i el quan de la independència

Léalo en español El 2013, la Via Catalana va aconseguir formar una cadena humana de 400 quilòmetres. Aquella gran i transversal mobilització va ser realment el tret de sortida del que no va acabar del tot bé l’octubre de 2017. Han passat set anys des de llavors i dissabte passat, a Perpinyà, la gernació que es va aplegar a l’esplanada del Parc de les Exposicions va haver de fer un munt de quilòmetres per arribar-hi. A Perpinyà hi viuen unes 150.000 persones. Dissabte la població perpinyanesa és va doblar amb els catalans vinguts d’arreu, fent bona la cançó de Lluís … Continua la lectura de El com i el quan de la independència

El carnaval manxec

Léalo en español Folkloritzar és un verb inventat que no recull el diccionari però que, pensant-hi bé, defineix amb precisió la cultura espanyola. Podria ser sinònim de banalitzar, o sigui que una cosa o un fet esdevinguin banals, sense interès, mediocres, vulgars, una fotesa trivial. A Campo de Criptana, una població manxega on es conserven uns molins de vent en un turó, hi estan avesats. Hi va néixer María Antonia Abad, més coneguda pel nom artístic de Sara, Sarita, Montiel. Si la família de la Montiel no s’hagués traslladat a Oriola després de la Guerra Civil, hauria pogut cantar en la … Continua la lectura de El carnaval manxec

La paradoxa dels pans i els peixos

Léalo en español Suposo que vostès coneixen el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos, encara que no siguin religiosos, com jo mateix. Els refresco la història. Un dia, Jesús era amb els seus amics, els apòstols. La gent, en veure’ls, s’acostava per escoltar com Jesús, el Jesús de Natzaret, parlava de déu i de la manera com ajudar els altres. Cada vegada es congregava més gent, fins a agrupar una gran multitud. Passaven les hores i es va fer tard. Un dels apòstols va dir a Jesús: “Mestre, digues a aquesta gent que se’n vagin a casa seva … Continua la lectura de La paradoxa dels pans i els peixos