La llibertat amenaçada

Léalo en español “Prescindir dels fets és abandonar la llibertat”. Així de simple i contundent s’expressa Timothy Snyder en el seu breviari sobre la tirania. En el mateixa secció on aquest historiador nord-americà ens parla sobre la importància de la veritat, acaba, rotund: “La posveritat és el prefeixisme”. Això és el que estem vivint en l’Espanya avui governada pel PSOE però hegemonitzada per l’extrema dreta. La discussió sobre el que va dir el president Quim Torra sobre la via eslovena és un cúmul de mentides encadenades, com si fossin un d’aquests fils de Twitter als quals aquests dies s’ha aficionat … Continua la lectura de La llibertat amenaçada

L’esclerosi del règim del 78

Léalo en español El règim del 78 està encarcarat, és incapaç d’evolucionar i d’adaptar-se al món d’avui. Els que es fan dir constitucionalistes repapiegen no tan sols perquè s’han fet grans, sinó perquè insisteixen a convertir la Constitució de 1978 en una gàbia que barri les ànsies de llibertat. L’entramat institucional espanyol, consagrat per aquesta Constitució, s’ha fet amb el poder i, per dir-ho d’alguna manera, ha privatitzat la democràcia. La Constitució ha deixat de ser un instrument per generar consens, si és que mai va arribar a ser-ho de veritat. Al capdavall, molts dels que avui esgrimeixen la Constitució … Continua la lectura de L’esclerosi del règim del 78

I què us pensàveu

Se’n recorden d’aquells cartells al voltant d’un estany on es demana als visitants que no donin menjar als peixos? La gent no en fa cas i llença a l’aigua trossos de pa i altres menges. A causa d’aquesta, diguem-ne, dieta irregular, els peixos es fan grans i grans i trenquen l’ecosistema. Amb la política passa una cosa semblant. Si tu alimentes un relat ultranacionalista, la gent pica l’ham i accepta com a normal el que no ho és. Llavors és quan s’altera l’ecosistema polític. I això és el que ha passat a Andalusia. Qui tant tira fa dos caps, es diu … Continua la lectura de I què us pensàveu

Pensa el lladre vell que tots són com ell

Léalo en español El govern espanyol ha programat per al 21 de desembre la celebració a Barcelona d’un Consell de Ministres. Suposo que l’elecció de la data no és casual. Aquell dia farà un any que van tenir lloc les últimes eleccions autonòmiques que va tornar a guanyar el sobiranisme republicà, malgrat que el partit més votat fos Ciutadans. Recordem les xifres i els percentatges, perquè de vegades els comentaristes obliden la realitat. Els resumeixo per blocs. Els partits independentistes van arreplegar 2.079.340 vots (47.5%), mentre que els unionistes en van rebre 1.898.371 (43.47%). Catalunya en Comú, 326.360 (7.46%). Ajustada o … Continua la lectura de Pensa el lladre vell que tots són com ell

¡A Peñón fijo!

Llegiu-lo en català En 1966, José Luis Moreno (1935-2016), de nombre artístico “José Luis y su guitarra”, anunció el lanzamiento de un sencillo llamado Gibraltar. La canción, musicalmente infame, supuestamente narra pasajes de la historia con la intención de recordarle al mundo la españolidad del Peñón y defenderla. Más que de una canción, cuyo estribillo era “Esta es la verdad, la pura verdad, esta es la verdad sobre Gibraltar”, se trataba de otra de esas tretas propagandistas del régimen de Franco, azuzando el nacionalismo cutre de entonces. Franco estuvo a punto de participar en la Segunda Guerra Mundial. Si finalmente no lo hizo … Continua la lectura de ¡A Peñón fijo!

Cornuts i pagar el beure

Léalo en español “És inaudit que se’ns miri a nosaltres com si estiguéssim en deute amb Pedro Sánchez”. Així va resumir el conseller empresonat Jordi Turull la sensació que tenia davant la pressió de Podem i els altaveus mediàtics de l’unionisme català perquè el sobiranisme voti els pressupostos presentats pel PSOE. Quina obligació té el sobiranisme de facilitar la tramitació dels pressupostos —per altra banda, relativament necessaris, atès el calendari electoral?— Una cosa és que el sobiranisme ajudés a fer fora el PP del poder, aguditzant la crisi d’estat provocada per la corrupció i el conflicte català, i una altra … Continua la lectura de Cornuts i pagar el beure

L’Entesa Catalana

Léalo en español L’antifranquisme va triomfar aclaparadorament a les eleccions del 15 de juny de 1977. No va ser una victòria menor, atesa la participació, que va ser del 79,3 %, superior fins i tot a la que hi havia hagut en les darreres del febrer de 1936. Socialistes, comunistes, nacionalistes, republicans i democratacristians van aconseguir 37 diputats dels 47 en disputa a Catalunya. Per tant, reorganitzats sota la negra nit del franquisme, els partits demòcrates —catalanistes i de centreesquerra— es van imposar. Però si la victòria al Congrés va ser impressionant, al Senat l’antifranquisme va arrasar. L’Entesa dels Catalans … Continua la lectura de L’Entesa Catalana

Contra la desesperança

Léalo en español S’atrapa abans un mentider que un coix. Deu ser per això que la gent, aquella gent que és menystinguda però alhora temuda pels privilegiats, desconfia dels partits polítics. I és que la política catalana està dominada per la mentida. I per la maldat d’alguns polítics que no tenen cap escrúpol i van explicant mentides com si fossin grans veritats. Unes mentides alimentades, a més, pel periodisme partisà, que em comptes d’informar i de desemmascarar el mentider, es comporta com un trol de paper simplement perquè convé a la línia editorial del diari on treballa. Tant és que … Continua la lectura de Contra la desesperança

Espanya, monarquia bananera

Léalo en español La banca sempre guanya. Ho acabem de constatar. És un tòpic, però és cert. En la sessió borsària de l’Ibex 35 de l’endemà que el Tribunal Suprem espanyol dictaminés que l’impost sobre les hipoteques havia de recaure sobre els clients en comptes dels bancs, les accions dels sis bancs espanyols que cotitzen el selectiu espanyol es van disparar. A primera hora els guanys del Banc Sabadell i de CaixaBank, eren del 6% i el 5,2%, respectivament. Els altres bancs arrossegaven fortes pujades com el cas de Bankia, el 4,56%, Bankinter, el 3,98%, el Santander, 3,67% i el … Continua la lectura de Espanya, monarquia bananera

L’agonia del règim del 78

Léalo en español   Encara que es resisteix a morir, el règim del 78 es mor. L’agonia és llarga i els responsables de les cures pal·liatives van fent la feina perquè no se li acabi la vida. La sorpresa és que l’entorn cuidador no està format tan sols pels dos pilars del sistema, PP i PSOE, i els dos esqueixos, Podemos i Ciudadanos, sinó que s’hi han afegit alguns dirigents dels partits nacionalistes bascos i catalans cada vegada més refractaris al procés sobiranista català. La por al canvi converteix el bloc autoproclamat constitucionalista en una orgia política que intenta seduir … Continua la lectura de L’agonia del règim del 78