¡A Peñón fijo!

Llegiu-lo en català En 1966, José Luis Moreno (1935-2016), de nombre artístico “José Luis y su guitarra”, anunció el lanzamiento de un sencillo llamado Gibraltar. La canción, musicalmente infame, supuestamente narra pasajes de la historia con la intención de recordarle al mundo la españolidad del Peñón y defenderla. Más que de una canción, cuyo estribillo era “Esta es la verdad, la pura verdad, esta es la verdad sobre Gibraltar”, se trataba de otra de esas tretas propagandistas del régimen de Franco, azuzando el nacionalismo cutre de entonces. Franco estuvo a punto de participar en la Segunda Guerra Mundial. Si finalmente no lo hizo … Continua la lectura de ¡A Peñón fijo!

Cornuts i pagar el beure

Léalo en español “És inaudit que se’ns miri a nosaltres com si estiguéssim en deute amb Pedro Sánchez”. Així va resumir el conseller empresonat Jordi Turull la sensació que tenia davant la pressió de Podem i els altaveus mediàtics de l’unionisme català perquè el sobiranisme voti els pressupostos presentats pel PSOE. Quina obligació té el sobiranisme de facilitar la tramitació dels pressupostos —per altra banda, relativament necessaris, atès el calendari electoral?— Una cosa és que el sobiranisme ajudés a fer fora el PP del poder, aguditzant la crisi d’estat provocada per la corrupció i el conflicte català, i una altra … Continua la lectura de Cornuts i pagar el beure

L’Entesa Catalana

Léalo en español L’antifranquisme va triomfar aclaparadorament a les eleccions del 15 de juny de 1977. No va ser una victòria menor, atesa la participació, que va ser del 79,3 %, superior fins i tot a la que hi havia hagut en les darreres del febrer de 1936. Socialistes, comunistes, nacionalistes, republicans i democratacristians van aconseguir 37 diputats dels 47 en disputa a Catalunya. Per tant, reorganitzats sota la negra nit del franquisme, els partits demòcrates —catalanistes i de centreesquerra— es van imposar. Però si la victòria al Congrés va ser impressionant, al Senat l’antifranquisme va arrasar. L’Entesa dels Catalans … Continua la lectura de L’Entesa Catalana

Contra la desesperança

Léalo en español S’atrapa abans un mentider que un coix. Deu ser per això que la gent, aquella gent que és menystinguda però alhora temuda pels privilegiats, desconfia dels partits polítics. I és que la política catalana està dominada per la mentida. I per la maldat d’alguns polítics que no tenen cap escrúpol i van explicant mentides com si fossin grans veritats. Unes mentides alimentades, a més, pel periodisme partisà, que em comptes d’informar i de desemmascarar el mentider, es comporta com un trol de paper simplement perquè convé a la línia editorial del diari on treballa. Tant és que … Continua la lectura de Contra la desesperança

Espanya, monarquia bananera

Léalo en español La banca sempre guanya. Ho acabem de constatar. És un tòpic, però és cert. En la sessió borsària de l’Ibex 35 de l’endemà que el Tribunal Suprem espanyol dictaminés que l’impost sobre les hipoteques havia de recaure sobre els clients en comptes dels bancs, les accions dels sis bancs espanyols que cotitzen el selectiu espanyol es van disparar. A primera hora els guanys del Banc Sabadell i de CaixaBank, eren del 6% i el 5,2%, respectivament. Els altres bancs arrossegaven fortes pujades com el cas de Bankia, el 4,56%, Bankinter, el 3,98%, el Santander, 3,67% i el … Continua la lectura de Espanya, monarquia bananera

L’agonia del règim del 78

Léalo en español   Encara que es resisteix a morir, el règim del 78 es mor. L’agonia és llarga i els responsables de les cures pal·liatives van fent la feina perquè no se li acabi la vida. La sorpresa és que l’entorn cuidador no està format tan sols pels dos pilars del sistema, PP i PSOE, i els dos esqueixos, Podemos i Ciudadanos, sinó que s’hi han afegit alguns dirigents dels partits nacionalistes bascos i catalans cada vegada més refractaris al procés sobiranista català. La por al canvi converteix el bloc autoproclamat constitucionalista en una orgia política que intenta seduir … Continua la lectura de L’agonia del règim del 78

Las fantasías de Joan Coscubiela

Versió en català   “La solución de fondo al conflicto catalán es hoy más difícil que hace un año”. Eso es lo que afirma Joan Coscubiela, el antiguo portavoz de los comunes —cuando eran conocidos como los Qwerty— en el Parlament. Aunque El Independiente se invente que Coscubiela “tuvo el coraje de dimitir porque no le gustaba nada de lo que estaba viviendo en aquellos enloquecidos días de eclosión del procés”, lo cierto es que en septiembre de 2017 se erigió en portavoz del unionismo más salvaje, aplaudido por las hordas del partido naranja, uno de los vértices actuales de la extrema derecha española. … Continua la lectura de Las fantasías de Joan Coscubiela

La república imaginada

Léalo en español L’any 1983, el filòleg i historiador Benedict Anderson va oferir una tesi “revolucionària” sobre com funcionava el nacionalisme en termes de símbols, relacions socials i categories de consciència. Va fer-ho en un llibre celebradíssim, Comunitats imaginades (l’Editorial Afers i la Universitat de València van traduir-lo al català el 2005), que fugia dels debats clàssics de l’època sobre identitats primordials enfront de tradicions inventades, el nacionalisme com a patrimoni cultural enfront de la reflexió sobre la construcció de l’estat modern, la mera consciència falsa enfront del poderós factor polític. Anderson va aconseguir alliberar-se de donar voltes i voltes a la roda … Continua la lectura de La república imaginada

La carcoma de la injusticia

Llegiu-lo en català Si no fuera por las implicaciones humanas, económicas y sociales de sus decisiones, podríamos tomarnos a cachondeo la justicia española. No lo digo solo por la persecución chapucera y arbitraria contra los independentistas por parte de los jueces de la Audiencia Nacional y el Tribunal Supremo, que actúan como si todavía fueran el TOP franquista, sino por el espectáculo que han ofrecido esta semana a raíz de la rectificación en 24 horas de una sentencia que beneficiaba a los hipotecados y perjudicaba a los bancos, prestadores de las hipotecas. El espectáculo fue lamentable. Pornográfico. El martes pasado, … Continua la lectura de La carcoma de la injusticia

Pressupost espanyol i presos

Léalo en español Els presos polítics sobiranistes no poden ser moneda de canvi de res. No estan a subhasta en una negociació pressupostària que té com a únic objectiu salvar Pedro Sánchez i un govern que, de moment, en relació al conflicte d’Espanya amb Catalunya no ha aportat res de nou. Ni tan sols ha rebaixat la tensió. El govern del PSOE continua instal·lat en la lògica repressiva del PP i de l’anterior fiscal general de l’Estat, el conservador Julián Sánchez Melgar. La nova fiscal general, María José Segarra, podia haver pres una altra actitud sobre els presos si el … Continua la lectura de Pressupost espanyol i presos