La estupidez política de los sabios a rabiar

Un estúpido no es el que dice estupideces, sino el que se las cree. En política, un estúpido es también quien cree en las estupideces que escriben los “plumillas” que acostumbran a despotricar de los políticos sin ton ni son. Lo peor de un estúpido es que a menudo ni se da cuenta de que lo es hasta que se descubre que era uno de esos tontos útiles que enturbian las buenas causas y que son imprescindibles para dar apariencia de verdad a lo que en realidad es una mentira. Digámoslo claro, la estupidez es dejación de la razón para … Continua la lectura de La estupidez política de los sabios a rabiar

Es veia a venir

Léalo en español 36.518.100 ciutadans espanyols han estat cridats a les urnes aquest 26-J, 7.148 més que en les eleccions del 20-D. 5.519.776 d’aquests electors són catalans, 3.345 més respecte de les darreres eleccions. D’aquest cens, 206.186 ciutadans amb nacionalitat espanyola són considerats “residents absents”; és a dir, que viuen a l’estranger i estan inscrits al CERA. La participació d’avui ha estat, però, molt inferior a la del 20-D. La baixada de la participació, per tant, ha perjudicat els partits que es presentaven com a alternativa al PP i al PSOE. Ni Unidos Podemos, i encara menys C’s, han aconseguit … Continua la lectura de Es veia a venir

La ruptura catalana

¡Qué manera de perder el tiempo! Al cabo de seis meses estamos donde estábamos. El sorpasso de Podemos al PSOE que auguraban las encuestas no se ha producido. Vaya error que han cometido Iglesias, Errejón y compañía. Las expectativas se han venido abajo porque la confluencia de Podemos con IU ha desplazado a los nacional-populistas hacia el comunismo. El bloque progresista español lleva años sin acordarse del PCE, digan lo que digan Julio Anguita y la gerontocracia intelectual habitual. Podemos ha ido perdiendo frescura con el tiempo y las prisas. La reacción de Pablo Iglesias no podía ser otra que la que ha … Continua la lectura de La ruptura catalana

Per un tros de cuixa autonomista

Léalo en español És molt difícil governar amb un pressupost prorrogat. Qui afirmi el contrari, o no ha governat mai o bé menteix descaradament. És evident que els nous pressupostos permetien posar molts més recursos en mans de la societat, incloent-hi una oferta, per reduïda que fos, de llocs de treball públics. El Parlament no ho ha volgut. Bé, no ha estat ben bé així, el grup que no ho ha volgut és la CUP. Hi ha hagut una majoria parlamentària que va des del PP fins a CSQP, i des de C’s fins a la CUP passant pel PSC, que … Continua la lectura de Per un tros de cuixa autonomista

El 15J de 1977 y la crisis de los cuarenta

La democracia española va a por los 40 y, como pasa con la mayoría de los humanos, a esa edad se padece una crisis de mayor o menor intensidad. Anteayer se cumplió el 39º aniversario de las primeras elecciones democráticas en España después de 38 años de dictadura. Si las casi cuatro décadas de dictadura nos parecieron un infierno, estos casi 40 años de democracia han demostrado hasta qué punto aún perviven las debilidades de la transición. Aquel 15J de 1977 era miércoles y fue una fiesta, por lo menos es así como lo recuerdo. En un solo año ocurrieron … Continua la lectura de El 15J de 1977 y la crisis de los cuarenta

Manuel Castells i Jordi Borja en el 50 aniversari d’una gran mentida

Léalo en español A finals de la dècada dels anys seixanta, el Llibre roig de Mao va ser un catecisme per a molts joves inquiets i antifranquistes, sotmesos a una dictadura que hi ha qui vol endolcir per justificar l’injustificable. És el mateix exercici que fan alguns antics militants comunistes respecte del comunisme. L’excepcionalitat de la dictadura, que va tenir com a efecte que els comunistes s’afegissin a la lluita per la democràcia abans que propugnar cap mena de revolució, no va evitar les disputes ideològiques internes entre els comunistes, abrandadament dogmàtics en gairebé tots els aspectes. Malgrat l’estrepitós fracàs del Gran Salt Endavant i … Continua la lectura de Manuel Castells i Jordi Borja en el 50 aniversari d’una gran mentida

Sarpullidos franquistas

La semana pasada les conté las maniobras de María de los Llanos de Luna, delegada del Gobierno español en Cataluña, para impedir la utilización de la Sala de Autoridades a los miembros del Gobierno catalán. Se lo conté a raíz de la decisión del ministro de Asuntos Exteriores, José Manuel García-Margallo, de poner en marcha una comitiva diplomática española para contrarrestar el ímpetu viajero de la diplomacia “informal” catalana, por reducirlo a la manera de Joseph Nye Jr., el principal teórico de la llamada diplomacia pública. Nye, quien fue antiguo decano de la Harvard’s Kennedy School of Government y asesor … Continua la lectura de Sarpullidos franquistas

La puerta de autoridades: diplomáticas contra el soberanismo

No sé si ustedes saben lo que es la sala de autoridades de un aeropuerto. La sala de personalidades o puerta de los vips, es una puerta franca que da a París, a Bruselas o a Nueva York sin imponer controles a quienes la utilizan. La función para la que fue creada es simple: se trata de que los altos cargos gubernamentales, lo que incluye a los consejeros y presidentes autonómicos, puedan llegar rápido y en forma a una reunión internacional o interna sin necesidad de pasar los engorrosos controles que sufre todo el mundo. No son los únicos usuarios, … Continua la lectura de La puerta de autoridades: diplomáticas contra el soberanismo

La malformació del gen convergent

Léalo en espanyol No fa pas gaire un alt responsable de CDC, d’aquells que prenen decisions de veritat, em reconeixia que el seu partit té tendència a menystenir el debat de les idees. “No hi estem avesats” –em va dir–. No calia que m’ho reconegués, perquè ho he viscut ben de prop. CDC tan sols va atendre de veritat el món de les idees una vegada, entre el 2007-2010, quan era a l’oposició, i al final vaig arribar a la conclusió que ho havien fet més per necessitat que per convicció. Fins llavors havia viscut de la “doctrina”, si és que … Continua la lectura de La malformació del gen convergent