Rajoy no és el problema

La investidura del nou president del Govern espanyol es complica a mesura que passen els dies. Qui està en un estat extraordinàriament nerviós és Albert Rivera, el cap de files del partit nacionalista espanyol per antonomàsia. Des de fa anys, la dèria de Rivera era convertir C’s en el partit frontissa que havia de substituir CiU i PNB a l’hora de formar majories parlamentàries a Espanya. Les dues darreres eleccions han demostrat, però, que esmicolar la dreta i l’esquerra espanyoles i prescindir dels sobiranistes catalans (ja sigui ERC, ja sigui el PDC) impedeix formar govern. Pot semblar una paradoxa però … Continua la lectura de Rajoy no és el problema

“Un RUI té tantes debilitats que em sembla un brindis al sol”

  XAVIER MIRÓ – BARCELONA Agustí Colomines és historiador i professor d’història contemporània a la UB, on lidera la Càtedra Josep Termes. Va dirigir la fundació CatDem, vinculada a Convergència, i des del febrer dirigeix l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. En quin punt està el procés? Progressa adequadament. Socialment és una evidència que l’independentisme està consolidat. Una altra cosa és si creix o no. Des del punt de vista polític, és una mica més complicat com a resultat de la manca de cultura unitària d’aquest país. Els darrers anys la cultura política ha estat presa pel sectarisme. Manca de cultura unitària comparat … Continua la lectura de “Un RUI té tantes debilitats que em sembla un brindis al sol”

L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

Léalo en español El 12 de juny del 1994 se celebraren les terceres eleccions europees després de l’ingrés d’Espanya a la UE. Aquelles eleccions, que eren de circumscripció única per a tot l’Estat, va guanya-les el Partit Popular, seguit del PSOE, IU (amb IC) i CiU, que va obtenir 865.913 vots i tres eurodiputats (dos convergents: Carles Gasòliba i Joan Vallbé i una d’UDC: Concepció Ferrer). La novetat respecte de les dues convocatòries anteriors era que la llista de CiU va incloure candidats de dos partits nacionalistes més, Unitat del Poble Valencià (UPV), predecessor del Bloc Nacionalista Valencià (BNV) ara … Continua la lectura de L’impossible grup parlamentari catalano-valencià

RUI: estic disposat a deixar-me convèncer

Léalo en español En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el líder del PSC, Miquel Iceta, va criticar la possible convocatòria d’un referèndum unilateral d’independència (RUI) amb una reflexió ben senzilla: perquè el seu partit i una part dels contraris a la independència se sentissin cridats a participar en aquest referèndum, el que hauria de passar és “que fos legal”. En una societat democràtica, els referèndums han de ser creïbles i si no ho són, perquè, d’entrada, una de les parts es nega a participar en el joc, llavors qui té el problema és qui diu defensar la democràcia. És clar que hi … Continua la lectura de RUI: estic disposat a deixar-me convèncer

Vacacionar en Madrid

Madrid en agosto es una ciudad fantasma. Los pocos habitantes de la capital que se quedan en ella durante las vacaciones se encuentran de repente con que tienen la Gran Vía, la Plaza Mayor o la Puerta de Sol sólo para ellos, como si se hubiesen convertido en escenarios de una película de Amenábar. Agosto en Madrid es un infierno. Las altas temperaturas provocan que arda el asfalto y éste se pegue a la suela de los zapatos. Madrid, en verano, es una ciudad donde los ministerios y demás organismos oficiales están cerrados a cal y canto. Hasta el atardecer … Continua la lectura de Vacacionar en Madrid

La senectut del 18 de juliol

Léalo en español No sé quan comença avui dia la senectut, en una època en què un paio com Mike Jagger pot ser rebesavi i alhora pare d’una tendra criatura que encara ha de néixer. Això de les generacions està molt alterat. Tothom vol ser jove i li fa pànic fer-se vell. La pulsió de la mort abans portava a escriure bones novel·les, ara, en canvi, obre la porta dels quiròfans o bé invita a injectar-se biotoxines fins a adquirir un aspecte monstruós. Avui fa 80 anys de l’aixecament militar franquista que va derivar en una sagnant Guerra Civil i, … Continua la lectura de La senectut del 18 de juliol

Temps de sedició, temps de reflexió

Léalo en español Com evitar caure en una repetició del 9-N? En què es diferencia la unilateralitat d’un RUI de la d’una DUI? En un ben informat reportatge publicat en aquest digital, Adrià Esteban assenyala el següent: “A diferència del 9-N, un referèndum unilateral d’independència només pot ser convocat pel Govern del territori que es vol separar, un cop hagi estat validada la proposta pel Parlament. El RUI implica una votació vinculant i homologable en termes internacionals, i alhora un desacatament amb el mateix Estat. Això vol dir que requereix ineludiblement comptar amb garanties i avals supraestatals. Per tant, mentre Catalunya romangui dins l’àmbit … Continua la lectura de Temps de sedició, temps de reflexió

La estupidez política de los sabios a rabiar

Un estúpido no es el que dice estupideces, sino el que se las cree. En política, un estúpido es también quien cree en las estupideces que escriben los “plumillas” que acostumbran a despotricar de los políticos sin ton ni son. Lo peor de un estúpido es que a menudo ni se da cuenta de que lo es hasta que se descubre que era uno de esos tontos útiles que enturbian las buenas causas y que son imprescindibles para dar apariencia de verdad a lo que en realidad es una mentira. Digámoslo claro, la estupidez es dejación de la razón para … Continua la lectura de La estupidez política de los sabios a rabiar

Es veia a venir

Léalo en español 36.518.100 ciutadans espanyols han estat cridats a les urnes aquest 26-J, 7.148 més que en les eleccions del 20-D. 5.519.776 d’aquests electors són catalans, 3.345 més respecte de les darreres eleccions. D’aquest cens, 206.186 ciutadans amb nacionalitat espanyola són considerats “residents absents”; és a dir, que viuen a l’estranger i estan inscrits al CERA. La participació d’avui ha estat, però, molt inferior a la del 20-D. La baixada de la participació, per tant, ha perjudicat els partits que es presentaven com a alternativa al PP i al PSOE. Ni Unidos Podemos, i encara menys C’s, han aconseguit … Continua la lectura de Es veia a venir

La ruptura catalana

¡Qué manera de perder el tiempo! Al cabo de seis meses estamos donde estábamos. El sorpasso de Podemos al PSOE que auguraban las encuestas no se ha producido. Vaya error que han cometido Iglesias, Errejón y compañía. Las expectativas se han venido abajo porque la confluencia de Podemos con IU ha desplazado a los nacional-populistas hacia el comunismo. El bloque progresista español lleva años sin acordarse del PCE, digan lo que digan Julio Anguita y la gerontocracia intelectual habitual. Podemos ha ido perdiendo frescura con el tiempo y las prisas. La reacción de Pablo Iglesias no podía ser otra que la que ha … Continua la lectura de La ruptura catalana