There comes a time in life when if you don’t make a decision, you sink and are done for. If all you do is let yourself get carried along with the rest of the crowd and your innocent yet easily manipulated desire to help, the result is that little by little lose energy, your capacity to react declines, and in the end you are overcome by irresolvable depression. Indeed, you become trapped in a sort of labyrinth that doesn’t let you think or react to problems. You end up essentially paralyzed. When something on a personal level happens to you, … Continua la lectura de Forwards or Backwards

Si no fos per la persistent anormalitat política, que suposo que s’acabarà aviat, el País Basc ha canviat com un mitjó. Diumenge passat, per exemple, vaig veure una noia embolcallada amb la bandera rojigualda que es dirigia tranquil·lament cap a la zona de Siete Calles, el barri vell de Bilbao, on abans hauria estat una temeritat disfressar-se així. El tomb en la política basca és realment de vertigen, tant com el canvi que ha experimentat la ciutat en les dues últimes dècades. Abandoibarra és avui una de les zones més fotografiades de la ciutat. Sempre trobes algú que, càmera en mà, retrata … Continua la lectura de Galeusca – història

La dutxa escocesa és ideal per combatre l’estrès i és també un exfoliant natural, que contribueix a l’eliminació de cèl·lules mortes. Alternar dolls d’aigua freda i calenta ajuda a recuperar l’energia i a millorar l’estat d’ànim per recuperar la placidesa. La metàfora de la dutxa escocesa és recurrent en parlar de política. Ahir mateix, el sempre sagaç Jordi Barbeta titulava el seu article així: Els catalans sota la dutxa escocesa. Afirmava Barbeta, per arrencar, que “el Govern de la Generalitat i Convergència i Unió estan adoptant posicions tan contradictòries en assumptes d’enorme transcendència política i jurídica que comencen a fer dubtar … Continua la lectura de La pressió de la dutxa escocesa

Joan Fuster hauria fet noranta anys enguany. Però en fa vint que va morir-se i en fa cinquanta que va publicar Nosaltres, el valencians i El País Valenciano. Està bé que la Generalitat de Catalunya hagi inclòs l’efemèride entre les commemoracions del 2012. El meu privilegi és que se m’hagi ofert la possibilitat de ser el comissari de l’Any Fuster. Ja està programat que l’exposició que es va poder veure a la Universitat de València s’instal·li al Palau Robert de Barcelona a mitjan mes de desembre. I abans, concretament el 23 de novembre, tindrà lloc una jornada sobre el Joan Fuster periodista, organitzada … Continua la lectura de Joan Fuster: 90/50/20

En la cimera d’alt nivell de l’Assemblea General de les Nacions Unides del setembre del 2005, quan Kofi Annan n’era el secretari general, els caps d’estat i de govern van adoptar una resolució en relació amb l’anomenada “responsabilitat de protegir” (coneguda amb l’acrònim R2P). Des del genocidi que va costar 800.000 vides a Ruanda el 1994 i la matança de Srebrenica del 1995, van ser moltes les veus que es van alçar per reclamar a la comunitat internacional que fes alguna cosa per evitar aquesta mena de catàstrofes humanitàries. No va ser senzill, perquè la idea de la intervenció militar humanitària no … Continua la lectura de El dilema de la intervenció

Arriba un moment a la vida que si no prens una decisió t’enfonses. Si et deixes portar tan sols per la inèrcia i el voluntarisme il·lús, el resultat és que a poc a poc vas perdent energia, la capacitat de reacció decau i, a la fi, la depressió s’apodera de tu sense remei. En definitiva, quedes atrapat en una mena de laberint que no et deixa pensar ni reaccionar davant les molèsties. Quedes paralitzat i prou. Quan et passa una cosa així a nivell personal, l’única solució és abordar la veritat de cara, amb ajuda mèdica o sense. L’autoengany resulta … Continua la lectura de Endavant o endarrere

Intentar amagar la realitat és un error, sobretot quan les coses van tan mal dades com ara. Tothom sap que l’economia va malament, que les reduccions pressupostàries tenen unes conseqüències socials innegables i que el nombre de parats és insostenible. Vivim en una època catastròfica, que aquí té uns orígens molt concrets: la bombolla immobiliària i el gran endeutament públic, que no és corresponia amb la capacitat de la Generalitat de generar ingressos. Patim, doncs, una doble crisi de model: econòmic, perquè vam fiar-ho tot en la construcció, i polític, perquè està clar que l’autonomisme és una cotilla. I ara … Continua la lectura de És l’hora de la política

“Creixement és un concepte general i hem de parlar sobre el seu contingut”. Això és el que va etzibar Angela Merkel en donar la benvinguda a Alemanya al flamant president francès Francois Hollande. També ho hauria pogut expressar de la mateixa manera un altermundista com Arcadi Oliveres. I és que prometre mesures de creixement i no dir quines és una trampa. És clar que sempre ens queda el recurs de retornar a l’estatisme i seguir les receptes del Paul Krugman o del nostrat Vicenç Navarro: augmentar la despesa pública fins a límits insospitats i resoldre la qüestió de l’atur amb … Continua la lectura de Créixer per a què?