Pensar diferent

  El dilluns 7 de maig vaig assistir a una conferència del professor Xavier Sala i Martín. Es tractava de parlar de la crisi econòmica. Les conferències i intervencions públiques de Sala i Martín són espectaculars i molts pedagògiques. Allò que sorprèn de Sala i Martín és el mètode expositiu, ple de paradoxes i de jocs efectistes que, de vegades, són tan extravagants com el color de les seves famoses americanes. Busca provocar la reacció del qui escolta. Aquell dilluns se’n va sortir. La majoria de preguntes posteriors a la xerrada tenien un cert regust de retret. Havia creat incomodat. … Continua la lectura de Pensar diferent

Idees equivocades

Fa uns dies vaig atendre la petició de Sílvia Cóppulo per assistir a la tertúlia del seu programa de cap de setmana, El suplement, i discutir si a Catalunya es respecta o no la policia. A més d’un servidor, a la tertúlia també hi van prendre part la sociòloga Cristina Sánchez Miret, el periodista Vicent Sanchis i Andrés Antebi, antropòleg i membre de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ). La majoria dels tertulians van defensar que, en general, es respecta poc la policia. I ho vam voler il·lustrar amb tota mena d’exemples amb els quals ressaltàvem que en les societats … Continua la lectura de Idees equivocades

Discriminacions

El 27 d’abril vaig llegir a El País una carta d’un metge de la Seguretat Social, Federico Pulido Ortega, que començava dient el següent: “Treballo en l’atenció de persones infectades pel VIH en un hospital públic. Dels 1.000 pacients dels quals tinc cura, uns 150 són immigrants. Cap d’ells ha fet turisme sanitari i la majoria no sabien que estaven infectats quan van deixar el seu país a la recerca d’un treball amb el qual guanyar-se la vida o bé s’han infectat quan ja eren al nostre”. La carta continuava advertint que molts d’aquests malalts provinents de la immigració perdrien … Continua la lectura de Discriminacions

Un dia a València

Ahir vaig ser a la ciutat de València per acompanyar Marçal Sintes, director del CCCB, en la presentació del seu llibre Periodistes contra polítics, amb el qual l’any 2010 va obtenir el XIV Premi Ramon Trias Fargas d’Assaig Polític. En l’acte de presentació, que va tenir lloc en la bonica seu de la Societat Coral el Micalet, també van participar-hi el periodista Adolf Bertran (el valencià, el que treballa a El País, i no pas el de Catalunya Ràdio) i Enric Morera, Síndic del Grup Compromís a les Corts Valencianes. El debat, que essencialment es va centrar en el conflicte … Continua la lectura de Un dia a València

Per què no pot ser?

L’entrevista que publicava ahir el diari El Punt Avui amb el president Artur Mas era d’una claredat meridiana. No anem bé —advertia el president—, anirem una mica pitjor, sobretot perquè el govern Rajoy s’obstina a no fer els deures, i, a més, el PP pot tenir la temptació d’intervenir Catalunya. Donat el cas, deia el president Mas, l’única sortida que hi veia era convocar eleccions. Esperem que no ens intervinguin i que no calgui convocar eleccions, però si no hi hagués cap més remei no seria un drama. Al contrari, seria l’expressió de la normalitat democràtica. I tanmateix, el primer … Continua la lectura de Per què no pot ser?

L’ascens dels extremismes

Ni el socialista François Hollande, que va quedar en primer lloc en la primera ronda d’ahir amb el 28,6% dels vots, ni el president i candidat Nicolas Sarkozy, que va obtinir el 27,1%, poden estar contents, a pesar que tots dos passin a la segona volta. I és que la candidata de l’extrema dreta, Marine Le Pen, va assolir el tercer lloc amb el 18,1% dels vots emesos i el comunista Jean-Luc Mélenchon va arribar fins a l’11,1%. El centrista François Bayrou, en canvi, es va estancar i només va aconseguir el 9,1%, mentre que la candidata ecologista, Eva Joly, … Continua la lectura de L’ascens dels extremismes

La brigadista Lise London

Fa més de 75 anys, uns 35.000 homes i un grapat de dones de 54 països diferents van arribar a Espanya per a lluitar contra Franco. Estaven convençuts que si frenaven el feixisme podien evitar una guerra mundial. Entre aquelles dones brigadistes, l’última supervivent fins ara era Lise London. Es va morir el 31 de març passat, en un hospital per a víctimes del nazisme, a prop de París. Va néixer com a Elisabet Ricol el 1916 en un poble miner de la Borgonya, Montceau-les-Mines, en el si d’una família d’origen aragonès. Els Ricol representaven el prototip d’obrers espanyols de … Continua la lectura de La brigadista Lise London

La política en temps de crisi

Una crisi econòmica va acompanyada sempre d’una crisi política. Més enllà que des que Lehman Brothers va fer fallida el setembre del 2008 hom hagi coincidit a atribuir la crisi econòmica a l’especulació financera dels inversors i banquers i al comportament irracional dels consumidors, la majoria de l’opinió pública en dóna la culpa, també, a la política. I segurament és veritat, perquè és des de la política que s’obre la porta a la legalitat o il·legalitat d’uns determinats comportaments. Pot haver-hi, és clar, comportaments criminals, però no és la norma ni ens importa en aquest cas. El capteniment dels dirigents … Continua la lectura de La política en temps de crisi

Amb humor

Com informava aquest diari digital dissabte passat, aquest cap de setmana el rotatiu britànic The Guardian ha publicat un divertit mapa amb el títol Europe According to the Future, 2022. De fet, aquest mapa forma part d’una sèrie del projecte Mapping Stereotypes del grup Alphadesigner, que pilota el dissenyador gràfic nord-americà, d’origen búlgar, Yanko Tsvetkov. Si entren a la seva pàgina web veuran que ja n’han presentat uns quants, de mapes, tots els quals en clau d’humor: The World According to USA; The World According to Israel o The World According to Penis Size o USA and the World of … Continua la lectura de Amb humor

Cultura i secessió

La desfeta militar del 1939 va comportar l’exili de milers de persones, entre elles un nombrós grup d’intel·lectuals (Pompeu Fabra, Josep Trueta, Ferran Soldevila, Pere Bosch Gimpera, Anna Murià, Josep Carner, Pau Casals, Josep Lluís Sert, Mercè Rodoreda, Agustí Bartra, Xavier Benguerel, Antoni Rovira i Virgili, entre altres). Certament, la guerra i el seu desenllaç van tenir uns efectes molt negatius per a la continuïtat de la tradició intel·lectual catalana. La repressió cultural franquista es va afegir a la repressió directament política, social i econòmica. Per Rafael Tasis, per exemple, la magnitud del desastre del 1939 era molt superior als … Continua la lectura de Cultura i secessió