Joan Fuster hauria fet noranta anys enguany. Però en fa vint que va morir-se i en fa cinquanta que va publicar Nosaltres, el valencians i El País Valenciano. Està bé que la Generalitat de Catalunya hagi inclòs l’efemèride entre les commemoracions del 2012. El meu privilegi és que se m’hagi ofert la possibilitat de ser el comissari de l’Any Fuster. Ja està programat que l’exposició que es va poder veure a la Universitat de València s’instal·li al Palau Robert de Barcelona a mitjan mes de desembre. I abans, concretament el 23 de novembre, tindrà lloc una jornada sobre el Joan Fuster periodista, organitzada … Continua la lectura de Joan Fuster: 90/50/20

En la cimera d’alt nivell de l’Assemblea General de les Nacions Unides del setembre del 2005, quan Kofi Annan n’era el secretari general, els caps d’estat i de govern van adoptar una resolució en relació amb l’anomenada “responsabilitat de protegir” (coneguda amb l’acrònim R2P). Des del genocidi que va costar 800.000 vides a Ruanda el 1994 i la matança de Srebrenica del 1995, van ser moltes les veus que es van alçar per reclamar a la comunitat internacional que fes alguna cosa per evitar aquesta mena de catàstrofes humanitàries. No va ser senzill, perquè la idea de la intervenció militar humanitària no … Continua la lectura de El dilema de la intervenció

Arriba un moment a la vida que si no prens una decisió t’enfonses. Si et deixes portar tan sols per la inèrcia i el voluntarisme il·lús, el resultat és que a poc a poc vas perdent energia, la capacitat de reacció decau i, a la fi, la depressió s’apodera de tu sense remei. En definitiva, quedes atrapat en una mena de laberint que no et deixa pensar ni reaccionar davant les molèsties. Quedes paralitzat i prou. Quan et passa una cosa així a nivell personal, l’única solució és abordar la veritat de cara, amb ajuda mèdica o sense. L’autoengany resulta … Continua la lectura de Endavant o endarrere

Intentar amagar la realitat és un error, sobretot quan les coses van tan mal dades com ara. Tothom sap que l’economia va malament, que les reduccions pressupostàries tenen unes conseqüències socials innegables i que el nombre de parats és insostenible. Vivim en una època catastròfica, que aquí té uns orígens molt concrets: la bombolla immobiliària i el gran endeutament públic, que no és corresponia amb la capacitat de la Generalitat de generar ingressos. Patim, doncs, una doble crisi de model: econòmic, perquè vam fiar-ho tot en la construcció, i polític, perquè està clar que l’autonomisme és una cotilla. I ara … Continua la lectura de És l’hora de la política

“Creixement és un concepte general i hem de parlar sobre el seu contingut”. Això és el que va etzibar Angela Merkel en donar la benvinguda a Alemanya al flamant president francès Francois Hollande. També ho hauria pogut expressar de la mateixa manera un altermundista com Arcadi Oliveres. I és que prometre mesures de creixement i no dir quines és una trampa. És clar que sempre ens queda el recurs de retornar a l’estatisme i seguir les receptes del Paul Krugman o del nostrat Vicenç Navarro: augmentar la despesa pública fins a límits insospitats i resoldre la qüestió de l’atur amb … Continua la lectura de Créixer per a què?

  El dilluns 7 de maig vaig assistir a una conferència del professor Xavier Sala i Martín. Es tractava de parlar de la crisi econòmica. Les conferències i intervencions públiques de Sala i Martín són espectaculars i molts pedagògiques. Allò que sorprèn de Sala i Martín és el mètode expositiu, ple de paradoxes i de jocs efectistes que, de vegades, són tan extravagants com el color de les seves famoses americanes. Busca provocar la reacció del qui escolta. Aquell dilluns se’n va sortir. La majoria de preguntes posteriors a la xerrada tenien un cert regust de retret. Havia creat incomodat. … Continua la lectura de Pensar diferent

Fa uns dies vaig atendre la petició de Sílvia Cóppulo per assistir a la tertúlia del seu programa de cap de setmana, El suplement, i discutir si a Catalunya es respecta o no la policia. A més d’un servidor, a la tertúlia també hi van prendre part la sociòloga Cristina Sánchez Miret, el periodista Vicent Sanchis i Andrés Antebi, antropòleg i membre de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ). La majoria dels tertulians van defensar que, en general, es respecta poc la policia. I ho vam voler il·lustrar amb tota mena d’exemples amb els quals ressaltàvem que en les societats … Continua la lectura de Idees equivocades

El 27 d’abril vaig llegir a El País una carta d’un metge de la Seguretat Social, Federico Pulido Ortega, que començava dient el següent: “Treballo en l’atenció de persones infectades pel VIH en un hospital públic. Dels 1.000 pacients dels quals tinc cura, uns 150 són immigrants. Cap d’ells ha fet turisme sanitari i la majoria no sabien que estaven infectats quan van deixar el seu país a la recerca d’un treball amb el qual guanyar-se la vida o bé s’han infectat quan ja eren al nostre”. La carta continuava advertint que molts d’aquests malalts provinents de la immigració perdrien … Continua la lectura de Discriminacions

Ahir vaig ser a la ciutat de València per acompanyar Marçal Sintes, director del CCCB, en la presentació del seu llibre Periodistes contra polítics, amb el qual l’any 2010 va obtenir el XIV Premi Ramon Trias Fargas d’Assaig Polític. En l’acte de presentació, que va tenir lloc en la bonica seu de la Societat Coral el Micalet, també van participar-hi el periodista Adolf Bertran (el valencià, el que treballa a El País, i no pas el de Catalunya Ràdio) i Enric Morera, Síndic del Grup Compromís a les Corts Valencianes. El debat, que essencialment es va centrar en el conflicte … Continua la lectura de Un dia a València