Home

 

El dilluns 7 de maig vaig assistir a una conferència del professor Xavier Sala i Martín. Es tractava de parlar de la crisi econòmica. Les conferències i intervencions públiques de Sala i Martín són espectaculars i molts pedagògiques. Allò que sorprèn de Sala i Martín és el mètode expositiu, ple de paradoxes i de jocs efectistes que, de vegades, són tan extravagants com el color de les seves famoses americanes. Busca provocar la reacció del qui escolta. Aquell dilluns se’n va sortir. La majoria de preguntes posteriors a la xerrada tenien un cert regust de retret. Havia creat incomodat. És veritat que la manera d’exposar algunes de les seves tesis és, diguem-ne, tan extrema, que no saps si la comparteixes o no. Com quan va deixar anar que la lectura del Quixot era una pràctica obsoleta. Es podia haver interpretat que el professor Sala i Martín anava contra la lectura (de fet, la pregunta que li van fer ho va afirmar), per bé que en realitat volia dir que els avenços tecnològics obliguen a plantejar la lectura del clàssic castellà d’una altra manera. Però el problema és la fractura entre els ensenyants i els alumnes, perquè la majoria de professors són analfabets funcionals quant a les noves tecnologies i això els resta imaginació pedagògica.

Per a Sala i Martín vivim en una societat que és incapaç d’innovar. Fins i tot el sistema educatiu actual és un fre per a la innovació. I no li falta raó, perquè, malgrat Bolonya i la introducció dels ordinadors i els mètodes audiovisuals a l’aula, la manera d’ensenyar continua essent la mateixa des de fa 200 anys o més. La incapacitat d’innovar, que no és igual que investigar, resta potencial al creixement econòmic. I és que la innovació és essencial per a crear riquesa. En va posar uns quants exemples clàssics. Què tenen en comú Nespresso i Starbucks, Ikea, Zara, el Cirque du Soleil o el Facebook? Doncs precisament la innovació en sectors més que tradicionals: el cafè, l’alimentació, els mobles, la confecció, el circ o el món dels contactes. La clau és entendre que competir no vol dir fer-ho tot més barat, que seria l’exemple del creixement xinès o indi; vol dir fer-ho diferent. Un bar no serà més competitiu perquè ven una Coca-Cola més barata, sinó perquè ofereix alguna cosa diferent dels bars del voltant. L’èxit dels Starbucks és aquest, perquè un cafè fins i tot és més car en aquests establiments que en una cafeteria de tota la vida. En fi, que tothom ha d’innovar. I per a fer-ho primer cal atrevir-se a pensar diferent.

Publicat a El Temps, num. 1457, 15/07/12.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s