Los políticos españoles no tienen remedio. Golpe de Estado de PP, PSOE y C’s

Cada día está más claro que el fascismo avanza  en España. El PP está imponiendo su política con la ayuda entusiasta de Albert Rivera y su grupo. Los de Pedro Sánchez, esos socialistas que se fríen en la sartén que les ha preparado el PP para desollarlos, un día dicen A y a la mañana siguiente B. Los partidos que acusan a la Generalitat de intentar quebrar el Estado de derecho con un referéndum, ayer, 20 de septiembre, asestaron un golpe mortal a la democracia española. Puede que las acciones policiales consigan parar la celebración de la consulta de autodeterminación, … Continua la lectura de Los políticos españoles no tienen remedio. Golpe de Estado de PP, PSOE y C’s

EL PSC, entre enfurecido e inerte

No sé si ustedes saben quién es Higini Clotas. Les cuento. Clotas, miembro fundador del PSC, fue diputado del Parlamento catalán desde la primera legislatura y ocupó un puesto en la Mesa desde 1999 hasta 2012, cuando Pere Navarro se deshizo de él, a pesar de que Clotas había participado activamente en el proceso de elaboración del nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña de 2006, formando parte de la Comisión Mixta que defendió el texto ante el Congreso de Diputados y el Senado. A lo que iba. Clotas es hoy, a sus 70 años, un honorable político retirado de la … Continua la lectura de EL PSC, entre enfurecido e inerte

La intolerància unionista

Léalo en español “El patriotisme és el darrer refugi d’un canalla”, escrivia Samuel Johnson a El patriota, un assaig escrit per influir en les eleccions parlamentàries angleses de 1774. Quina gran veritat! Per a Johnson, la gent dolenta, aquelles persones que són capaces de cometre els actes més reprovables, no són realment patriotes. Al contrari, són antipatriotes. Qui en la seva activitat parlamentària és incapaç de sotmetre’s al bé comú, afirmava el poeta, lexicògraf i crític literari més citat després de Shakespeare, no és un patriota. La traducció castellana d’aquest pamflet inclou un altre escrit dedicat al fanatisme polític. Estaria … Continua la lectura de La intolerància unionista

Les amenaces i els seus còmplices

Léalo en español Els 712 batlles citats a declarar, sota amenaça de ser detinguts si no acaten l’ordre, es concentraran aquest dissabte a les dotze del migdia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, convocats per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM). La concentració serà una nova mostra de refús de l’actuació de la fiscalia. La reacció dels batlles sobiranistes contra les amenaces de la justícia espanyola ha refermat el compromís sobiranista de tots ells. Les amenaces gairebé sempre tenen un efecte bumerang quan la pressió és desproporcionada. I el govern espanyol, … Continua la lectura de Les amenaces i els seus còmplices

Podemos i Colau

Pablo Iglesias va tornar a repetir que si les forces progressistes s’unissin per fer fora el Partit Popular se solucionaria la tensió sobiranista. Ho va afirmar en el fracassat míting de l’11-S a Santa Coloma de Catalunya en Comú: “Ha arribat el moment d’una gran aliança”, va clamar, convocant el PSOE i ERC a sumar-se a la seva particular comunitat de l’anell i així poder posar fi al regne de Rajoy. Realment té molt de mèrit l’obstinació dels neocomunistes amb la idea que fent fora el PP ja està tot solucionat. El règim del 78 agonitza a Catalunya i Podem … Continua la lectura de Podemos i Colau

Cuenta atrás para el referéndum

La historia se acelera cuando está a punto de ocurrir lo inevitable. Llevamos décadas y siglos de confrontación entre Cataluña y España, pero la aceleración actual de los acontecimientos va dejando atrás algunos miedos que algunos expresaron sobre la conveniencia de celebrar un referéndum unilateral. Yo mismo no estaba convencido de que esta fuese la solución más correcta, y sin embargo al final no queda otra que tirar para adelante si se quiere atajar un problema político de primer orden. Contra el referéndum, el PP opone la judicialización del proceso. Los federalistas y los de la tercera vía han sido … Continua la lectura de Cuenta atrás para el referéndum

Un camí sense retorn

Léalo en español “Hem de ser justos. Ho tenen molt fotut per impedir-ho. Serà a posteriori”. Aquest és el resum que Albert Rivera va fer de la situació política que s’està vivint a Catalunya i a Espanya des que dimecres passat es va aprovar la llei per poder celebrar el referèndum d’autodeterminació. Qui ho té “fotut” és el govern del PP, sobretot perquè encara que recorri al Tribunal Constitucional o a la fiscalia per aturar la preparació de l’1-O, ja ha quedat clar que el bloc sobiranista ha posat la directa i està disposat a desobeir les ordres que es dictin des … Continua la lectura de Un camí sense retorn

Ha començat el segle XXI a Catalunya

Léalo en espanyol El Parlament de Catalunya ha viscut una jornada extraordinària. Suposo que podríem dir que ha estat històrica, atès el nerviosisme dels portaveus de l’oposició, que han intentat transmetre la idea que la majoria sobiranista ha conculcat els drets dels diputats. Era evident que tard o d’hora arribaria el dia que el filibusterisme faria acte de presència a la cambra catalana. El primer a disparar ha estat Joan Coscubiela, que ha fet un discurs agressiu, a la madrilenya, tremendista, molt del gust del PP de Rajoy. Ell s’ha vantat d’aquesta coincidència, però la realitat és que les seves … Continua la lectura de Ha començat el segle XXI a Catalunya

A menys d’un mes

Léalo en español Som a menys d’un mes de la celebració del referèndum de l’1-O i l’ambient polític es va escalfant. L’unionisme desbocat ha posat el ventilador en marxa i pretén desprestigiar el Govern de la Generalitat atacant els Mossos d’Esquadra. La ràbia que l’unionisme va sentir davant l’exaltació internacional de la bona feina feta pels Mossos i el Govern té l’efecte d’unir l’espanyolisme en contra del sobiranisme. Comunistes, socialistes, neoliberals i conservadors espanyolistes s’uneixen sense cap mena de complex per derrotar el sobiranisme. En el fons, l’espanyolisme fa el mateix que els sobiranistes, perquè la divisió ideològica en aquest sector … Continua la lectura de A menys d’un mes

A [Dios] rogando y con el mazo dando

  Pongo a Dios entre corchetes porque soy laico. Me molesta la intrusión de las religiones en el espacio público, aunque sus trazos se reconozcan aquí y allá sorteando lo que yo piense. La religión se cuela en los refranes y es evidente en el conjunto de iglesias, catedrales y mezquitas que se extienden por pueblos y ciudades, sin obviar las fiestas y tradiciones varias que inundan el calendario. La religión católica forma parte de la cultura antropológica del pedazo de mundo que me tocó en suerte. A pesar de que la religión es una fe individual, íntima, privada, sin … Continua la lectura de A [Dios] rogando y con el mazo dando