La estupidez política de los sabios a rabiar

Un estúpido no es el que dice estupideces, sino el que se las cree. En política, un estúpido es también quien cree en las estupideces que escriben los “plumillas” que acostumbran a despotricar de los políticos sin ton ni son. Lo peor de un estúpido es que a menudo ni se da cuenta de que lo es hasta que se descubre que era uno de esos tontos útiles que enturbian las buenas causas y que son imprescindibles para dar apariencia de verdad a lo que en realidad es una mentira. Digámoslo claro, la estupidez es dejación de la razón para … Continua la lectura de La estupidez política de los sabios a rabiar

Es veia a venir

Léalo en español 36.518.100 ciutadans espanyols han estat cridats a les urnes aquest 26-J, 7.148 més que en les eleccions del 20-D. 5.519.776 d’aquests electors són catalans, 3.345 més respecte de les darreres eleccions. D’aquest cens, 206.186 ciutadans amb nacionalitat espanyola són considerats “residents absents”; és a dir, que viuen a l’estranger i estan inscrits al CERA. La participació d’avui ha estat, però, molt inferior a la del 20-D. La baixada de la participació, per tant, ha perjudicat els partits que es presentaven com a alternativa al PP i al PSOE. Ni Unidos Podemos, i encara menys C’s, han aconseguit … Continua la lectura de Es veia a venir

La ruptura catalana

¡Qué manera de perder el tiempo! Al cabo de seis meses estamos donde estábamos. El sorpasso de Podemos al PSOE que auguraban las encuestas no se ha producido. Vaya error que han cometido Iglesias, Errejón y compañía. Las expectativas se han venido abajo porque la confluencia de Podemos con IU ha desplazado a los nacional-populistas hacia el comunismo. El bloque progresista español lleva años sin acordarse del PCE, digan lo que digan Julio Anguita y la gerontocracia intelectual habitual. Podemos ha ido perdiendo frescura con el tiempo y las prisas. La reacción de Pablo Iglesias no podía ser otra que la que ha … Continua la lectura de La ruptura catalana

Els vampirs surten de nit

Una reflexió sobre la desconfiança ciutadana en els afers públics amb motiu del dia mundial de les Nacions Unides per a l’administració pública El fervor per la transparència Un apunt que va publicar el Secretari de Transparència i Govern Obert del Govern el 10 de maig passat al blog de l’EAPC començava amb una bella metàfora: “Si il·luminem la foscor,  i els racons mal il·luminats, dificultarem l’ocultació dels corruptes, els moviments clandestins i el frau. Per entendre’ns, els vampirs no suporten la llum del sol”. Certament, els vampir no suporten la llum. Però és precisament per això que surten de … Continua la lectura de Els vampirs surten de nit

Per un tros de cuixa autonomista

Léalo en español És molt difícil governar amb un pressupost prorrogat. Qui afirmi el contrari, o no ha governat mai o bé menteix descaradament. És evident que els nous pressupostos permetien posar molts més recursos en mans de la societat, incloent-hi una oferta, per reduïda que fos, de llocs de treball públics. El Parlament no ho ha volgut. Bé, no ha estat ben bé així, el grup que no ho ha volgut és la CUP. Hi ha hagut una majoria parlamentària que va des del PP fins a CSQP, i des de C’s fins a la CUP passant pel PSC, que … Continua la lectura de Per un tros de cuixa autonomista

El 15J de 1977 y la crisis de los cuarenta

La democracia española va a por los 40 y, como pasa con la mayoría de los humanos, a esa edad se padece una crisis de mayor o menor intensidad. Anteayer se cumplió el 39º aniversario de las primeras elecciones democráticas en España después de 38 años de dictadura. Si las casi cuatro décadas de dictadura nos parecieron un infierno, estos casi 40 años de democracia han demostrado hasta qué punto aún perviven las debilidades de la transición. Aquel 15J de 1977 era miércoles y fue una fiesta, por lo menos es así como lo recuerdo. En un solo año ocurrieron … Continua la lectura de El 15J de 1977 y la crisis de los cuarenta

Qui s’ha begut l’enteniment?

Léalo en español Els primers dies de l’actual campanya electoral són avorrits i previsibles. Les enquestes anuncien inestabilitat, però no n’hi ha cap que posi en qüestió que el PP tornarà a guanyar. La incògnita, per tant, no és aquesta. Del que es tracta és de saber si finalment Unidos Podemos superarà o no el PSOE, que s’ha convertit en el partit regional andalús, per bé que a Catalunya aguanta l’estrebada millor fins i tot que CDC. Els convergents travessen una mala temporada per l’encadenament d’episodis d’una gran toxicitat: les acusacions de corrupció, la confessió de Jordi Pujol, la defenestració … Continua la lectura de Qui s’ha begut l’enteniment?

¿Hacia dónde va el soberanismo?

La nueva campaña electoral española ya está en marcha y en Cataluña ha coincidido con otra crisis política provocada por la CUP, grupo que, por cierto, no se presenta a esas elecciones. Lo que pasa en Cataluña es surrealista y está minando la confianza de quienes salieron ilusionados a tomar las calles año tras año ondeando la bandera estelada, el símbolo del proceso independentista. Si volvemos a las andadas y vamos pidiendo certificados de pureza para despellejar a los moderados, los independentistas volverán a ser los que eran en los años 80: menos del 15%. ERC y CDC —que no … Continua la lectura de ¿Hacia dónde va el soberanismo?

Desconfiança sobiranista

Léalo en español El secretari polític de Podemos, Íñigo Errejón, va declarar ahir diumenge a Catalunya Ràdio que el procés sobiranista ha arribat a un punt de “bloqueig i impàs” perquè la discussió sobre els pressupostos s’està “barrejant” amb la disputa entre JxSí i la CUP sobre com interpreta cada grup el full de ruta sobiranista. Té més raó que un sant, aquest home, encara que ara estigui en hores baixes. El problema no és binari entre JxSí i la CUP, com diu ell, sinó que també afecta els dos partits de la coalició governant, perquè no tothom ha reaccionat … Continua la lectura de Desconfiança sobiranista

La CUP, los hijos mimados del Estado del bienestar

Va siendo hora de que digamos las cosas por su nombre. Desde 1979 hasta la crisis financiera de 2008, la autonomía catalana dispuso de la voluntad de construir un Estado de bienestar para todos los catalanes. A pesar de los déficits políticos y estructurales que puedan existir, nadie puede negar el gran salto que Cataluña dio en eso período ascendente, cuando “todo estaba por hacer y todo era posible”, como escribió el poeta popular por excelencia, Miquel Martí i Pol. El modelo catalán de Estado de bienestar es de los caros: hospitales comarcales por doquier; universidades territorializadas; centros de atención … Continua la lectura de La CUP, los hijos mimados del Estado del bienestar