La vida de Brian de Junts

Léalo en español Res no avorreix més els electors que les trifulgues internes dels partits. No les entenen i no les comparteixen. Al contrari, els allunyen del partit en qüestió que n’acaba pagant les conseqüències electoralment. Vaig poder-ho constatar fa molts anys, quan jo era assistent parlamentari de Josep Benet i el PSUC, que el 1980 havia obtingut 25 diputats amb ell com a cap de llista, va anar a la deriva. A les eleccions següents, i després de les disputes internes entre eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, el PSUC va caure fins als sis diputats i a l’Antoni Gutiérrez Díaz, … Continua la lectura de La vida de Brian de Junts

Josep Benet, més que una plaça

Léalo en español 1. LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA. No crec que aquesta hagi estat la intenció de l’Ajuntament de Barcelona, però ha estat una coincidència agradable. La ubicació de la nova plaça Josep Benet, a la confluència de l’avinguda de la Meridiana amb el passeig de Fabra i Puig, és just el lloc on el 14 d’octubre de 2019 es va iniciar l’acció contra la repressió de l’independentisme que ara tothom coneix com el moviment Meridiana Resisteix. És una metàfora, que uneix un lluitador abnegat antifranquista amb la lluita dels defensors de l’1-O. De tot això no fa tants anys, però dissabte passat, en l’acte d’inauguració de … Continua la lectura de Josep Benet, més que una plaça

Dos versiones de la lucha popular y el catalanismo

Dice Patrícia Gabancho que hubo un tiempo en Barcelona en el que señoreaban los historiadores, como después lo hicieron los arquitectos y ahora lo hacen los cocineros. Según ella, al parecer hemos pasado de la reflexión al hedonismo. Comparto al cien por cien ese diagnóstico. Vivimos en tiempos posthistóricos. Incluso postporno, según hemos visto con la contratación de una esperpéntica directora de comunicación por parte del Ayuntamiento de Barcelona. El hedonismo se ha zampado el pensamiento y casi todo es efímero, una especie de fast food intelectual que se cocina en las depauperadas universidades públicas. Lo apuntado por Gabancho venía a cuento del comentario … Continua la lectura de Dos versiones de la lucha popular y el catalanismo

Giorgio Napolitano

Giorgio Napolitano, el reelegit president de la República italiana, va néixer a Nàpols el 29 de juny del 1925. De moment, doncs, té 87 anys. Va ser proclamat president per primera vegada el 15 de maig del 2006 després d’una dilatada vida política, que es pot dir que va arrencar el 1942, quan era estudiant de secundària. Aleshores es va adherir als Grups Universitaris Feixistes (GUF), organització estudiantil creada pel Partit Nacional Feixista en aquell moment al poder per difondre la propaganda del sistema polític a les universitats, per bé que en el si de la qual sovintejaven les manifestacions … Continua la lectura de Giorgio Napolitano