‘Donec perficiam’

Léalo en español ‘Donec perficiam‘ era el lema que feien servir les Reials Guàrdies Catalanes —la guàrdia personal de l’arxiduc Carles III, comandada per Antoni de Peguera i d’Aimeric, marquès de Foix— durant la guerra de Successió del 1714. El lema estava inscrit en la bandera de Santa Eulàlia per significar que els combatents mantindrien la lluita ‘fins a reeixir’, fins a aconseguir vèncer l’enemic. Era un clam, doncs, d’asseveració i de confiança amb la victòria, per bé que també denotava que caldria suar-la de veritat. Aquella confrontació va ser realment violenta: no es van estalviar els bombardejos, ni els setges inhumans, … Continua la lectura de ‘Donec perficiam’

França, primer round

Léalo en español Escric diumenge a la tarda, abans de conèixer els resultats de la primera volta de les eleccions presidencials franceses, quan el butlletí de notícies de Catalunya Informació va repetint una vegada i una altra que la participació és, a les 17 hores, del 69,42% i, per tant, lleugerament inferior a la registrada el 2012. Aquestes eleccions han generat molta expectativa, sobretot perquè la majoria d’analistes temen l’ascens de Marine Le Pen, la líder de l’extrema dreta del Front Nacional. Catalunya Informació ho destaca tot dient que quatre dels onze candidats són els que tenen possibilitats d’arribar a la … Continua la lectura de França, primer round

La postveritat unionista sobre el referèndum

Léalo en español Segons expliquen els responsables del Diccionari Oxford, una de les paraules de moda d’aquest 2016 que ja s’acaba és postveritat (post-truth). L’ús d’aquesta paraula ha augmentat enguany un 2.000% respecte al 2015. Són coses de les modes. Es fa difícil d’explicar, però, què significa realment això de la postveritat quan en realitat del que estem parlant és de mentir. Diguem, d’entrada, que la postveritat aplicada a la política és la tendència que té gairebé tothom de deixar-se portar pels seus prejudicis. Aquest capteniment tan humà, el prejudici, en política es tradueix sempre en el sectarisme que els actors polítics (partits, mitjans … Continua la lectura de La postveritat unionista sobre el referèndum

Donald Trump i el procés sobiranista a Catalunya

Léalo en español El novembre de l’any passat, un nodrit grup de membres de la Princeton’s Black Justice League va ocupar el despatx del rector. Segons explicava The Whasington Post de l’endemà, els estudiants exigien que el nom de Woodrow Wilson, president dels Estats Units defensor del segregacionisme i que, segons sembla, va donar suport a les idees del Ku Klux Klan, fos suprimit del col·legi residencial i de l’Escola de gestió i política pública i internacional que du el seu nom —on, per cert, treballa el professor Carles Boix—, i de qualsevol altre edifici. Els estudiants afroamericans també reclamaven que el mural que hi … Continua la lectura de Donald Trump i el procés sobiranista a Catalunya

Els conflictes canvien, l’estupidesa no

  El que era impensable fa uns anys, avui és una realitat a l’Havana. El president dels Estats Units, Barack Obama, és de viatge oficial a Cuba i dilluns passat va mantenir una reunió bilateral amb el seu homòleg cubà, Raúl Castro, al Palau de la Revolució, on per primera vegada des del 1959 ha sonat l’himne nord-americà. Certament, aquesta visita d’Obama a l’illa dominada pels Castro posa punt i final a l’anomenada Guerra Freda, aquella coexistència pacífica entre els dos blocs resultants de la II Guerra Mundial durant la qual, però, es van haver de superar moments molt crítics, com ara … Continua la lectura de Els conflictes canvien, l’estupidesa no

Quan l’impossible esdevé possible

Virginia McLaurin, una dona negra, va visitar la Casa Blanca i es va posar a ballar amb el president nord-americà i la primera dama. Michelle Obama, davant l’energia d’aquella dona menuda i alegre va dir-li: “Vull ser com tu quan sigui gran!”. La dona se’ls va mirar a tots dos, palplantats al bell mig de la sala presidencial, i va deixar anar, com si s’ho digues a ella mateix: “A black president. Yay. A black wife”. La Sra. McLaurin té 106 anys. No ens ha d’estranyar, per tant, la seva descordada alegria en trobar-se cara a cara amb el primer … Continua la lectura de Quan l’impossible esdevé possible

L’oracle Aznar

Malgrat la tírria política que li tinc, cada dia admiro més José María Aznar. Malgrat el que digui Josep Cuní sobre l’envelliment del gris marengo, que segons va explicar Jordi Basté va ser el comentari que va fer el presentador de 8 al dia en veure l’expresident del govern espanyol malparlar de Mariano Rajoy, Aznar es manté en forma. És veritat, però, que molta gent tendeix a envellir malament, sobretot si alguna vegada ha estat alguna cosa o ha cregut ser-ho. Dic que admiro José Maria Aznar perquè des que va perdre la presidència i es va dedicar a promoure … Continua la lectura de L’oracle Aznar

¡Oh, Europa!

Resulta algo chocante que los unionistas centren el debate sobre el futuro de Cataluña dando por supuesto que los independentistas van a ganar las elecciones del 27-S. De otra manera no se entiende la insistencia en buscar declaraciones de dirigentes internacionales, especialmente de la UE, en favor de sus posiciones por la vía de las amenazas. Lo de Obama es otra cosa, porque no dijo nada que no esté previsto en todos los manuales de la diplomacia internacional: “esperamos que les vaya bien y que estén bien de salud”. La diferencia entre la tarea de Diplocat con la de los servicios diplomáticos españoles es, precisamente, que … Continua la lectura de ¡Oh, Europa!

27-S: no és amor, és política

Els explicaré una història. La història de la fundació d’ERC en la Conferència d’Esquerres Catalanes que tingué lloc el cap de setmana del 18-19 de març de 1931 al Foment Republicà de Sants, a Barcelona. El 12 d’abril següent, ERC va guanyar les eleccions municipals que van capgirar com un mitjó la política catalana i espanyola. Com va escriure Joan B. Culla en un llibre dedicat a la història del vell partit republicà, publicat per La Campana el 2013, la victòria electoral d’un partit que tenia tan sols quatre setmanes de vida s’ha presentat sempre “com un prodigi, poc menys que un … Continua la lectura de 27-S: no és amor, és política

Malcom X i Obama

Dissabte va fer 50 anys de l’assassinat de Malcolm X, que és com era conegut Malcolm Little, l’emblemàtic dirigent del nacionalisme negre nord-americà. Quan jo era petit, el meu pare em va regalar la traducció catalana de Ramon Barnils de l’autobiografia d’aquest mític lluitador: Malcolm X: el poder negre. Són hores d’entrevistes entre ell i Alex Haley (l’autor, ja desaparegut, d’Arrels. La saga d’una família nord-americana, que va donar lloc a una exitosa sèrie), convertides en un discurs en primera persona. Aquell llibre em fascinava i encara no sé per què. A mesura que les antigues colònies d’Àfrica es convertien en estats independents en … Continua la lectura de Malcom X i Obama