Comèdia no, si us plau

Léalo en español

Mosaic romà amb màscares teatrals de la tragèdia i la comèdia

1. Veritats i mentides. El Catalangate no és una broma. És una demostració més de la degradació de la democràcia a Espanya. Els republicans catalans no s’ho haurien de prendre com una broma per fer comèdia. Tant és que els del PSOE i Unides Podem es defensin carregant els neulers al PP, perquè la realitat és que durant el seu mandat l’Estat també ha espiat el moviment independentista. O el que és pitjor, segurament ha fet servir les converses per fer xantatge a algú. La gent xerra molt i desproporcionadament per telèfon i ves a saber els “morts” que cadascú guarda a l’armari. Robar furtivament una conversa de WhatsApp pot induir a molts errors. De fet, algunes parelles s’espien de manera matussera per atacar-se quan la relació ja trontolla, normalment per part de qui espia. Els governs es comporten igual. Arribar a conèixer la veritat de les coses és molt difícil.

El 21 d’abril, el president Obama va donar una conferència a la Universitat de Stanford sobre la desinformació i els reptes per a la democràcia en l’àmbit digital. Va advertir l’audiència d’un fenomen que és ben cert: que els canvis en la manera com les persones creen i consumeixen informació representen una amenaça per a la democràcia i són un repte per als nostres líders. Avui dia les xarxes socials són un passadís per on circulen veritats i mentides a dojo. Destriar el gra de la palla és la missió de qualsevol demòcrata. Les dues hores de reunió d’ahir entre el ministre Bolaños i la consellera Vilagrà van acabar com sempre: amb una foto i res més.

La democràcia vibra quan allò que els ciutadans han de decidir és realment cabdal. És per això que els contraris al sistema democràtic tenen por de les urnes i prefereixen refugiar-se en els jutjats, on la ideologia d’una sola persona pot fer canviar la voluntat popular

2. La polarització i els jutjats. Després de perdre les eleccions presidencials el novembre de 2016, Hillary Rodham Clinton va escriure un llibre amb un títol molt significatiu: What Happened (Simon & Schuster, 2017). La candidata demòcrata intentava entendre per què havia perdut les eleccions davant un personatge, Donald J. Trump, que, abans inclús d’arribar a la presidència dels EUA, ja era un personatge controvertit. Quan Trump va perdre les eleccions el novembre de 2020, no va escriure cap llibre, sinó que va posar en marxa una campanya de propaganda dedicada a difondre mentides i denunciar als jutjats un frau electoral que només ell havia vist. Un any després, el 27 d’octubre de 2021, va publicar al Wall Street Journal una llarga carta al director en què insistia en la seva tesi en criticar el diari, perquè s’havia empassat que a les eleccions de Pennsilvània hi va haver una tupinada: “Realment, en les eleccions (del 2020) hi va haver frau, una cosa de la qual, lamentablement, vostès no se n’adonen […] va haver-hi molta corrupció i irregularitats en el vot”. Les mentides que contenia l’article eren monumentals. El problema és que algunes persones es van creure Trump i al final es van decidir a assaltar el Congrés aquella diada fatídica de Reis de l’any 2021. El país que no havia tingut mai una dictadura a l’estil europeu va estar a punt de sucumbir davant una revolta bàrbara sostinguda per les mentides i les batalles judicials de qui volia destruir l’adversari des que va arribar a la presidència. La batalla judicial era una forma de voler dinamitar la democràcia.   

3. La democràcia està en perill. Una enquesta de la Monmouth University del mes de juny de 2021 apuntava que el 32 % dels nord-americans creien que la victòria de Joe Biden havia estat conseqüència d’un frau. Un sondeig sobre els valors americans del mes de novembre del mateix any, realitzat per PRRI i el Brookings Institute, va elevar fins al 68 % aquest percentatge. Eren els republicans que creien que Trump havia perdut perquè una conspiració tramada pels demòcrates, les minories ètniques i el lobby jueu li havia “robat” la presidència. És ben curiós, perquè en les eleccions del 2020 als EUA va passar com a Catalunya el 2017, la participació va ser molt alta, del 66,8 %. Aquesta va ser la participació més gran en unes eleccions presidencials des de 1992 (67,7 %) i cinc punts més que a les eleccions de 2016 que va perdre Hillary Clinton.

La democràcia vibra quan allò que els ciutadans han de decidir és realment cabdal. És per això que els contraris al sistema democràtic tenen por de les urnes i prefereixen refugiar-se en els jutjats, on la ideologia d’una sola persona pot fer canviar la voluntat popular. La democràcia està en perill no tan sols per l’espionatge, com denunciava The Washington Post en el seu editorial del 21 d’abril. A diferència dels temps del Watergate, ara ningú no assumeix cap responsabilitat i el periodisme s’ha convertit en una trinxera de la identitat política en comptes d’una font crítica. Les mentides i l’extrema oposició entre les elits polítiques (amplificada pels mitjans) crea un ambient que genera desafecció i empobreix la llibertat. És un fenomen general, però que a Espanya ha arribat a un nivell esgotador. Rendir-se comportaria el seu triomf.

Publicat a elnacional.cat, 25 d’abril de 2022

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.