Trias salvarà Colau

Ada Colau és un fenomen polític estrany. Va arribar a l’alcaldia des de l’activisme. Va quedar per davant del candidat de CiU, Xavier Trias, després d’una campanya ignominiosa contra ell que hauria d’haver fet vergonya a qualsevol demòcrata de veritat. Però durant tots aquests anys de lluita aferrissada per la independència, hem pogut comprovar que els unionistes, fossin del pelatge que fossin, no estaven per subtileses. També és veritat que Trias és un polític temperamental, amb unes reaccions intenses d’estat d’ànim que li juguen molt males passades. No té el do de l’oportunitat, perquè, diguem-ho clar, en el fons no és … Continua la lectura de Trias salvarà Colau

Espanya no té remei, però Catalunya tampoc

Léalo en español 1. UN ALTRE “COP DE TIMÓ”. La setmana passada va ser moguda a Madrid. La dreta, acostumada com està a trepitjar la democràcia, com saben tots els catalans de bé, va voler obstruir un debat parlamentari utilitzant el Tribunal Constitucional. L’esquerra, que quan es va vulnerar la democràcia a Catalunya no va moure un dit —al contrari, es va fer còmplice de la dreta i de l’extrema dreta—, ara s’escandalitza. El PSOE cada dia està més sol perquè els seus únics aliats, Unides Podem, en realitat no ho són. No comparteixen cap projecte reformista en comú. Els aliats … Continua la lectura de Espanya no té remei, però Catalunya tampoc

La ressaca de l’11-S

Léalo en español 1. Un Onze de Setembre més. No seré jo qui criticaré el president Pere Aragonès per no haver assistit a la manifestació de la Diada. L’any passat no vaig criticar-li que hi anés. L’opció de l’actual president és coherent amb l’estratègia del seu partit, com en altres èpoques els presidents Puigdemont i Torra van decidir anar-hi per coherència amb el que estaven propugnant. El que és criticable, i fins a un cert punt intolerable, és la campanya d’ERC contra l’ANC. La guerra bruta dels republicans és una demostració més de la seva impotència. Ostenten la presidència de l’autonomia, però saben … Continua la lectura de La ressaca de l’11-S

Deutes pendents

Léalo en español 1. La ressaca que no se’n va. La política catalana està estancada. El nou curs comença igual com va acabar l’anterior. El govern de PSOE i Unides Podem continua arrabassant les competències autonòmiques que fereixen de mort l’autogovern de Catalunya. Els socialistes i els antics comunistes tenen un model d’Estat que, a més de jacobí, és cada vegada més centralista. La veritat és que no sé per què la dreta i l’extrema dreta nacionalista espanyola es queixen tant. L’esquerra espanyola va desmantellant l’Estat de les autonomies amb determinació, perquè, tot cal dir-ho, la recentralització no perjudica tan sols Catalunya. … Continua la lectura de Deutes pendents

Comèdia no, si us plau

Léalo en español 1. Veritats i mentides. El Catalangate no és una broma. És una demostració més de la degradació de la democràcia a Espanya. Els republicans catalans no s’ho haurien de prendre com una broma per fer comèdia. Tant és que els del PSOE i Unides Podem es defensin carregant els neulers al PP, perquè la realitat és que durant el seu mandat l’Estat també ha espiat el moviment independentista. O el que és pitjor, segurament ha fet servir les converses per fer xantatge a algú. La gent xerra molt i desproporcionadament per telèfon i ves a saber els “morts” … Continua la lectura de Comèdia no, si us plau

Els extrems es toquen

Léalo en español 1. Reaccionaris contra progressistes. La guerra a Ucraïna està eclipsant els moviments tectònics que es van produint i que separen el món entre progressistes, incloent-hi algunes persones conservadores, i reaccionaris. Amb un exemple en tindré prou. Dijous a la nit de la setmana passada, es va celebrar un debat televisat entre Valérie Pécresse, candidata del partit de dreta Els Republicans (LR) a les presidencials franceses, i l’aspirant ultradretà Éric Zemmour. Una de les qüestions que va enfrontar-los va ser l’assumpte de la immigració. Malgrat que la candidata conservadora va manifestar que volia reduir el flux de gent migrada, … Continua la lectura de Els extrems es toquen

Esquerra: amb una sabata i una espardenya

Léalo en español Abans de començar, voldria manifestar la meva solidaritat amb Pau Juvillà, que aquesta setmana ha anunciat que pateix un càncer i que per això paralitza la seva activitat política. Visca la vida, Pau! Tots els que hem hagut de superar aquest tràngol sabem el preu que té. Mentre el Congrés espanyol votarà avui si convalida o no la contrareforma laboral promoguda pel govern del PSOE i Unides Podem, el Parlament català, a proposta dels partits del 52%, atura l’activitat per l’assetjament de la JEC a Pau Juvillà. Les dues circumstàncies afecten greument els drets de les persones. Drets … Continua la lectura de Esquerra: amb una sabata i una espardenya

Recuperar la confiança

Léalo en español Ja fa un any de l’assalt dels extremistes al Capitoli per exigir l’anul·lació dels resultats de les presidencials estatunidenques. La complicitat amb aquells fets de Donald Trump i de bona part dels polítics republicans va ser escandalosa. Aquell intent de cop d’estat es va poder contenir, no sense una gran confusió, si bé els efectes encara es noten ara. L’extrema dreta està adquirint un protagonisme tan gran que la democràcia està en perill a tot arreu. Més enllà que l’estat més poblat del món, la Xina, estigui sotmès a la dictadura comunista, a molts altres estats asiàtics i africans les … Continua la lectura de Recuperar la confiança

Com tirar endavant

Léalo en español 1. Imaginar el futur o perdre’l. El futur és un enigma que tothom somia. El dramaturg txec Karel Čapek va inventar la paraula robot en la seva obra de teatre, R.U.R. (1920), quan va descriure la primera companyia del món productora d’humanoides artificials. Creats a imatge i semblança nostra, si bé sense sentiments ni emocions. El 1909, l’autor de Passatge a l’Índia, E.M. Forster, va inventar per al conte The Machine Stops una mena d’Internet avant la lettre perquè els humans obligats a viure sota terra es comuniquessin. La corrupció política i la ineficiència governamental figuraven a la novel·la Democracy (1880) de Henry Adams, l’historiador, besnet de John … Continua la lectura de Com tirar endavant

Narinan, narinan

Léalo en español L’expressió anar-hi anant, pronunciada narinan, és sinònima, segons l’amic Josep Espunyes, d’una altra: anar fent (o passant). És una fórmula musical que els de La Trinca van popularitzar amb l’estrofa “I l’OTAN?… Narinan, narinan!” d’una cançó publicada el 1981. Mireu si en fa d’anys que hem de ballar-la. La locució narinan va més enllà del desdenyós anar fent. Sembla que narinan expressi que encara hi ha esperança. La resignació no sembla que sigui definitiva perquè estem determinats a arribar on ens hem proposat. L’humanisme pessimista beu d’aquesta manera dual de viure. Derrotats i tossuts alhora. La història del catalanisme es podria resumir també així. Ha perdut moltes batalles i … Continua la lectura de Narinan, narinan