És nostra i de ningú més

Des de l’escó 33 A tot Europa, els mitjans públics estan en procés de redefinició. A la BBC s’han tancat canals lineals per apostar per la plataforma iPlayer. A França, el projecte France.tv va provocar una forta contestació interna quan l’Elisi va voler fondre sota una mateixa marca totes les televisions públiques. I, a Itàlia, la RAI continua atrapada en el vici atàvic del control polític. En tots aquests casos hi ha un debat de fons sobre la naturalesa del servei públic: si és un instrument al servei del poder o una expressió de la ciutadania. De les marques ni en parlen. A … Continua la lectura de És nostra i de ningú més

Sense TV3 ni Catalunya Ràdio, sense país

Des de l’escó 33 Fa quaranta anys, quan TV3 va començar a emetre, Catalunya va fer un salt endavant en la seva reconstrucció cultural i nacional. La televisió pública va néixer com una eina de país: un instrument per normalitzar la llengua, cohesionar una societat que sortia de la dictadura i projectar una imatge pròpia al món. Dos anys després, Catalunya Ràdio va completar el sistema públic amb la mateixa vocació. TV3 i Catalunya Ràdio van ser molt més que mitjans: van ser una bandera, un símbol nacional que es podia veure i sentir. Avui, però, aquest símbol trontolla. La decisió de la Corporació Catalana … Continua la lectura de Sense TV3 ni Catalunya Ràdio, sense país

La generació irlandesa del 98

No fa pas gaire vaig veure un reportatge a la BBC sobre la generació nord-irlandesa, diguem-ne, del 98. És aquella que enguany ha arribat a la majoria d’edat. És la generació, per tant, que va néixer el 1998, l’any dels acords de pau de setmana santa que van significar l’inici del desarmament i la pacificació. Havien passat 75 anys des de la partició de l’illa, el 1921, que va deixar sota domini britànic els sis comtats de la regió de l’Ulster. L’excusa per presentar el reportatge era que dijous d’aquesta setmana —ahir, per tant— se celebren les eleccions regionals en … Continua la lectura de La generació irlandesa del 98

Pederastes a Westminster!

Perter McKelve és un veterà activista pels drets de la infància al Regne Unit. Fa poc va fer revifar l’escàndol de pederàstia en l’incomparable escenari de Westminster. Segons McKelve, una vintena de polítics estarien presumptament implicats en aquesta horrorosa xarxa de pedofília. Però el més fort és que sembla ser que aquesta va ser una pràctica tolerada per l’establishment londinenc durant 65 anys. Tota una vida! Els rumors sobre l’abús de menors mitjançant una xarxa controlada per polítics i personalitats públiques es remunten, però, als anys vuitanta. Aleshores qui va denunciar-ho va ser el ja desaparegut diputat conservador Geoffrey Dickens, que … Continua la lectura de Pederastes a Westminster!