Un ERTO sindical

Léalo en español ¿Com pot ser que la UGT presenti un ERTO per enviar a l’atur temporalment els seus treballadors si els sindicats són considerats serveis essencials? He llegit no sé on, perquè el confinament m’invita a llegir tants diaris que em despisto, que el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, no tots els dies està confinat i que va a treballar presencialment a la fastuosa seu que el sindicat socialista té a prop de la Rambla del Raval. Ho pot fer, precisament, per aquesta condició de servei essencial del sindicalisme. És per això que, d’entrada, costa … Continua la lectura de Un ERTO sindical

L’obrer de Sabadell que desmenteix Piketty

Léalo en español El vespre que la bandera espanyola va desaparèixer del terrat del Palau de la Generalitat durant 13 minuts, un home menut, més gran que jo, em va preguntar si servidor era qui escrivia a El Nacional. Em va dir que era de Sabadell i que s’havia traslladat a Barcelona amb uns amics per defensar el president Torra. Vam parlar una bona estona i em va dir que m’havia reconegut pel dibuix que acompanya els meus articles. El darrer, “Investir el carceller”, li havia arribat mitjançant el grup de Whatsapp de la seva colla. Parlava castellà perquè, com em … Continua la lectura de L’obrer de Sabadell que desmenteix Piketty

Las fantasías de Joan Coscubiela

Versió en català   “La solución de fondo al conflicto catalán es hoy más difícil que hace un año”. Eso es lo que afirma Joan Coscubiela, el antiguo portavoz de los comunes —cuando eran conocidos como los Qwerty— en el Parlament. Aunque El Independiente se invente que Coscubiela “tuvo el coraje de dimitir porque no le gustaba nada de lo que estaba viviendo en aquellos enloquecidos días de eclosión del procés”, lo cierto es que en septiembre de 2017 se erigió en portavoz del unionismo más salvaje, aplaudido por las hordas del partido naranja, uno de los vértices actuales de la extrema derecha española. … Continua la lectura de Las fantasías de Joan Coscubiela

Podemos i Colau

Pablo Iglesias va tornar a repetir que si les forces progressistes s’unissin per fer fora el Partit Popular se solucionaria la tensió sobiranista. Ho va afirmar en el fracassat míting de l’11-S a Santa Coloma de Catalunya en Comú: “Ha arribat el moment d’una gran aliança”, va clamar, convocant el PSOE i ERC a sumar-se a la seva particular comunitat de l’anell i així poder posar fi al regne de Rajoy. Realment té molt de mèrit l’obstinació dels neocomunistes amb la idea que fent fora el PP ja està tot solucionat. El règim del 78 agonitza a Catalunya i Podem … Continua la lectura de Podemos i Colau

CCOO i el fill del barber davant la independència

Catalunya és un país dinàmic amb una societat plural, com gairebé tots els països avançats. El problema és, si de cas, la interpretació que n’ha fet la casta intel·lectual que ha dominat durant anys tots els ressorts de la transmissió mediàtica i educativa. La seva interpretació sobre el que és de veritat aquesta societat pluralista, que també s’ha forjat amb l’absorció més o menys afortunada de les diverses onades migratòries, és més ideològica que real. Per això és tan important la lluita pel relat. La Catalunya contemporània només es pot entendre des del pluralisme i, per tant, la seva història … Continua la lectura de CCOO i el fill del barber davant la independència

L’influx català sobre l’amarga decadència del PSOE

Léalo en español Durant els primers anys de la Transició, quan semblava que els comunistes eren més del que després van ser, a Catalunya la reordenació de l’espai socialista es va fer molt ràpidament després de la mort sobtada de Josep Pallach l’11 de gener de 1977. Els tres partits socialistes, per bé que la Federació Catalana del PSOE no va ser mai un partit en ell mateix, van unificar-se el 1978 i se suposa que d’aquesta manera quedava superada la divisió oberta el 1925 amb la creació de la Unió Socialista de Catalunya (USC), reproduïda el 1946, quan la … Continua la lectura de L’influx català sobre l’amarga decadència del PSOE

El 15J de 1977 y la crisis de los cuarenta

La democracia española va a por los 40 y, como pasa con la mayoría de los humanos, a esa edad se padece una crisis de mayor o menor intensidad. Anteayer se cumplió el 39º aniversario de las primeras elecciones democráticas en España después de 38 años de dictadura. Si las casi cuatro décadas de dictadura nos parecieron un infierno, estos casi 40 años de democracia han demostrado hasta qué punto aún perviven las debilidades de la transición. Aquel 15J de 1977 era miércoles y fue una fiesta, por lo menos es así como lo recuerdo. En un solo año ocurrieron … Continua la lectura de El 15J de 1977 y la crisis de los cuarenta