CDC, sin ambigüedades

¡Claro que hay algo más! Anteayer, Josep Antoni Duran i Lleida fue tajante sobre las elecciones de septiembre y el plan soberanista del presidente Artur Mas: “Si se quiere presentar la independencia como punto único habrá quien no pueda suscribir eso […] habrá gente de UDC que no apoyará las posiciones más próximas a CDC y otros que sí”. Entre los contrarios es evidente que se sitúa el mismo. Duran anuncia una recomposición del sector moderado, con la ayuda de los de siempre, aunque estoy seguro de que no será como él quisiera que fuese. Lo escribí la semana pasada y hoy reitero … Continua la lectura de CDC, sin ambigüedades

UDC, el hermano menor

La federación de CiU nació de un fracaso y con el tiempo se convirtió en una historia de éxito, aunque es posible que acabe mal. A diferencia del republicano Heribert Barrera, quien siempre fue un fiel aliado de Jordi Pujol sin mezclarse orgánicamente con él, la UDC de Miquel Coll i Alentorn buscó una ligazón más o menos permanente con CDC al constatar su fracaso en las elecciones generales españolas de 1977, cuando formó una candidatura conjunta, para el Congreso de los Diputados, con la Federación de la Democracia Cristiana, liderada por Joaquín Ruiz-Giménez, y que en Cataluña se denominó Unió del Centre i la … Continua la lectura de UDC, el hermano menor

Josep Antoni Duran i Lleida

Dilluns passat vaig escoltar l’entrevista de Jordi Basté a Josep Antoni Duran i Lleida. Confesso que em feia una mica de mandra, perquè darrerament el líder democratacristià està enfadat amb el món i se li nota. Quan un polític de la seva categoria s’ha d’entretenir a replicar per què s’allotja en un hotel i no en un altre i, a més, ha de fer-ho amb l’argument que hi va perquè les reunions que es fan —o s’han fet— a la seva habitació són d’una importància tal que no es podrien fer a la Pensión Callao, és que aquest polític està … Continua la lectura de Josep Antoni Duran i Lleida

Catalunya no és Grècia, ni Iglesias és Fernández

Syriza ha guanyat les eleccions gregues. Era el resultat previsible en un país devastat econòmicament i socialment per la crisi econòmica. Els deu milions de grecs que han estat cridats a votar aquest diumenge de forma anticipada, de fet han hagut de decidir si confirmaven el govern liderat pels conservadors de Nova Democràcia o optaven per un gir a l’esquerra, simbolitzat per la coalició que lidera Alexis Tsipras. Els partits que avancen les eleccions perquè no han aconseguit els suports necessaris per esgotar la legislatura no sempre surten ben parats de l’aposta. En el cas grec les eleccions es van … Continua la lectura de Catalunya no és Grècia, ni Iglesias és Fernández

27-S: no es sólo política, es patriotismo

El acuerdo entre ERC y CDC ha serenado la relación entre los dos partidos independentistas, pero lo cierto es que la confianza entre las dos formaciones sigue a prueba. Las discrepancias sobre cómo debe abordarse el llamado proceso no desaparecen en un santiamén por mucho que Artur Mas y Oriol Junqueras hayan podido acordar finalmente una fecha para celebrar las elecciones. En política, quien intenta imponer la totalidad de su programa no es para nada un buen negociador. El acuerdo entre Mas y Junqueras es, en este sentido, resultado de la negociación, con la participación de la sociedad civil como mediadora entre políticos, lo que es algo bastante inédito … Continua la lectura de 27-S: no es sólo política, es patriotismo

Qui refreda què?

Comença l’any i som on érem abans d’acabar-lo. L’agra disputa entre ERC i CiU o, més concretament, la desconfiança generalitzada entre els dos grans grups independentistes ha escampat la sensació que l’anomenat procés es refreda. Tanmateix, si al cap de dos mesos de la gran mobilització del 9-N fos veritat que el procés s’ha refredat per la falta d’unitat dels partits, és que tot plegat era molt estantís. El procés ha de fer front a molts perills, alguns dels quals es generen en el camp de l’independentisme. El primer, que és el més bèstia, és el sectarisme. Si volem ser … Continua la lectura de Qui refreda què?

Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

Cuando servidor estudiaba el bachillerato, a mediados de los años setenta del siglo XX, lo que estaba de moda entre la mayoría de los estudiantes izquierdistas era afirmar rotundamente que el nacionalismo era un invento burgués. Por ende, el catalanismo, que es el nombre con el que se designa tradicionalmente al nacionalismo catalán, o lo que es lo mismo, el movimiento favorable a la reivindicación nacional catalana, también lo era. La consecuencia de esta manera de entender el catalanismo fue que en las asambleas, minoritarias o multitudinarias, que las hubo de todo tipo, si alguien se ponía a hablar en catalán, … Continua la lectura de Catalanismo popular, movimientos sociales e izquierdismo

Tallar els nusos gordians

L’arquebisbe de Canterbury confiava que l’Enric V de Shakespeare desfaria el nus gordià com una lligacama. El dilema del nus gordià és una metàfora sobre la complexitat de prendre decisions. És prou coneguda la llegenda que dóna nom al dilema. L’origen és grec i es refereix al fet que el carro de Gordi, el rei de Frígia, estava lligat a un pal amb un nus tan complex que només aquell qui l’aconseguís desfer seria el futur conqueridor d’Àsia. Quan Alexandre el Gran es disposà a conquerir l’imperi persa va passar per Frígia i, per tant, no tingué més remei que … Continua la lectura de Tallar els nusos gordians

Per què la ideologia ha de malmetre els ideals?

José María Aznar, Mariano Rajoy i un munt de dirigents del PP han aterrat a Catalunya aquest darrer cap de setmana. Ha estat un vendaval com les tempestes que han desbordat rius i rieres i s’han endut per davant la Rambla de la capital de l’Empordà. Es tractava de fer mal de paraula, sense cedir ni un pam en res. No podia ser d’altra manera, el PP és sord, arrapat a les certeses ideològiques, i només busca la manera de derrotar el sobiranisme amb la complicitat, per cert, de diaris i empresaris nostradíssims. Els plats s’assemblen a les olles, independentment … Continua la lectura de Per què la ideologia ha de malmetre els ideals?

La mentalitat autonomista dels independentistes

Em fa l’efecte que els partits catalans encara actuen amb mentalitat autonomista, com si no haguéssim encetat el camí cap a la sobirania, cap a la independència. El que vull dir és que els dirigents d’aquests partits, i molts dels adlàters que els secunden, encara pensen en termes de qui guanyarà les pròximes eleccions al Parlament, o les municipals, que segur que seran abans, i no pas en l’endemà de tot plegat, quan se suposa que hauríem de plantejar la batalla final a l’estat. Puc comprendre que la mentalitat autonomista predomini en els partits del sí-no —ICV-EUiA, UDC, el PSC … Continua la lectura de La mentalitat autonomista dels independentistes